El Brexit ha situat Clara Ponsatí com a tercera diputada de JxCAT-Lliures per Europa al Parlament europeu –la cambra ja té les peticions de suplicatori del Suprem de Ponsatí, Puigdemont i Comín-, però la sortida dels 73 diputats britànics reconfigura també els grups de la cambra, ara amb 701 escons per comptes de 751, i on la dreta guanya pes en detriment de l’esquerra.
A l’espera que l’Europarlament decideixi sobre el suplicatori, els tres eurodiputats tenen intactes els seus drets polítics i a hores d’ara estudien quin encaix poden tenir en algun dels euro-grups, o si per contra, els resulta més favorable romandre com fins ara, com a diputats no inscrits. “Estem analitzant tots els escenaris, però ara esperem a veure els efectes del Brexit en la reestructuració dels grups”, assenyalen fonts de l’entorn dels eurodiputats a Brussel·les. De fet, tal i com ha pogut saber El Món, els eurodiputats catalans tenen “molt bona relació” amb membres del grup GUE/NGL, l’Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica, amb qui han mantingut converses. Aquest grup, que té actualment 39 diputats, integra Podemos, Bildu, Izquierda Unida, el PCE, Syriza, l’alemany Die Linke i el Partit Comunista Francès, entre altres. El grup està presidit per l’alemanya Gabriele Zimmer, de Die Linke, el partit d’esquerres que va donar suport al president a l’exili quan va estar empresonat en ser detingut a Alemanya. A més, el grup es defineix com a “confederal, el que vol dir que respectem la diversitat d’identitats i opinions dels nostres diputats”.
Ple del Parlament Europeu
L’entorn dels eurodiputats assegura que “la porta d’entrada a Els Verds-ALE, malgrat que els primers intents no han fructificat, no està tancada. Hi ha gent dels Verds amb qui tenim molt bona relació”. Ara bé, reconeixen que l’opció de quedar com a no inscrits “està sobre la taula”, i a hores d’ara ha permès tenir una gran visibilitat al ple: “La setmana passada vam tenir sis torns de paraula, ens han donat tots els torns que hem sol·licitat”, remarquen, alhora que expliquen que “hem percebut que les intervencions tenen ja impacte, i ens permeten no només fer visible el conflicte, sinó explicar el nostre projecte europeu i trencar tòpics i falses creences”.
I per què el president Puigdemont, Comín i Ponsatí ja han intervingut i han estat més visibles que molts diputats que formen part d’un grup? Tots els grups tenen un minut per intervenir, que s’han de repartir entre els partits que els integren. I els diputats no inscrits també tenen un minut que s’han de repartir. Però degut a la conjuntura política, en què bona part dels diputats no inscrits del Parlament europeu són euroescèptics i pràcticament no assisteixen al ple i no demanen intervenir, els tres eurodiputats catalans tenen una gran finestra oberta en tots els plens. I no formar part d’un grup no impedeix participar en missions oficials de viatge.
Què passa amb els informes sobre matèries concretes? Els eurodiputats no inscrits poden ser-ne ponents? “No està prohibit, però és poc probable a la pràctica, ja que els informes es reparteixen entre grups polítics a les reunions de coordinadors on els no inscrits no hi participen, basant-se en un sistema de punts on cada grup té un nombre de punts proporcional al seu pes i els no inscrits no tenen punts”, explica un assessor de l’Europarlament.
Primer ple de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu Jordi Borràs
Per contra, estar sota el paraigua d’un grup parlamentari permet un finançament més òptim de l’activitat, accedint a més assessors i a despeses conjuntes del grup. I a diferència de l’Estat espanyol, no hi ha encorsetament polític: els grups del Parlament europeu funcionen amb llibertat de vot, de manera que la flexibilitat política és molt àmplia.
