La pandèmia ha obligat l’independentisme a reinventar el seu gran dia. El momentum de cada any, la Diada, que des d’aquella Via Catalana per la independència s’havia convertit en una exhibició de múscul a nivell internacional i de recàrrega de força en clau interna, enguany és una acció de supervivència per mantenir viva la flama. Com ja fa un parell d’anys, els actes organitzats per l’ANC i Òmnium Cultural són espais lliures de polítics. “Aquí no hi ha seients reservats per a ells, ni zones VIP ni cap privilegi. Tot el respecte, però aquí hem convocat els ciutadans del carrer”, explica a El Món un dels voluntaris de l’ACN, que avui fa d’acomodador a la plaça Letamendi, escenari central –en format Covid- de la Diada no institucional. És un dels 131 punts de concentració a arreu del país, amb 150 seients amb reserva prèvia i separats per dos metres de distància, mascareta i gel obligatori per entrar a la plaça, a més de passar un control de temperatura i amb voluntaris controlant en tot moment que no hi hagi moviment dins la plaça.
Entre els assistents a l’acte de la plaça Letamendi, la Sílvia ha vingut amb la família des del Vallès Occidental. Les restriccions sanitàries i el canvi de format dels actes de la Diada no han fet que es facin enrere: “La Covid no modifica les nostres emocions, estem aquí perquè pensem que ho farem, que és possible. Però ho farem des del carrer, culminarem la feina que no han fet els polítics. De fet, si avui estem aquí és perquè no han fet la seva feina, malgrat que l’1-O va ser un èxit”, explica a El Món la Sílvia, que ocupa el seient 58. Escèptica amb el paper que puguin jugar els polítics i les institucions, insisteix que la independència arribarà “de baix a dalt” i no a la inversa, si bé, matisa que alguns dirigents han pagat un “preu alt” amb l’exili i la presó.
Acte a la plac?a Letamendi de Barcelona JORDI BORRA?S
Uns quants metres més enllà, l’Antoni. També molt “decebut” amb els polítics, però “esperançat” amb un nou cicle de mobilitzacions al carrer que “empenyin els partits com vam fer amb l’1-O per plantar cara a l’Estat”. “Deixem d’anar a Madrid a demanar caritat i tirem pel dret com vam fer el 2017, i si els líders actuals no són prou valents, que marxin”. Amb 74 anys, ha assistit a totes les Diades des de la represa democràtica i demana als catalans que “no deixin que els interessos partidistes i els egos s’ho carreguin tot”.
El lloc triat per l’acte central de la Diada no és casual. L’escenari és a pocs metres de la seu central de l’Agència Tributària espanyola a Barcelona. Emblema de la recaptació d’impostos i de l’espoli fiscal, clau de la sobirania financera de qualsevol estat.
