Els jutges i magistrats que han expressat al seu correu corporatiu les seves opinions contra l’independentisme també tenen la seva versió respecte les decisions de la Justicia internacional i la gestió de les euroordres. Especialment contra la decisió de la
de la Justícia alemanya, del tribunal d’Schleswig–Holstein de no extradir o posar impediments no ha caigut gaire bé als membres del fòrum que carreguen sense recança contra les decisions, sobretot a principis d’abril. La magistrada M.R., d’Andalusia, es queixa que els alemanys “volen imposar la seva jurisprudència sobre la violència” i no la correspondència de les figures jurídiques d’un i altre país. “Diu algun lloc que a més de correspondència de delictes haguem d’aplicar la jurisprudència alemanya?”, retreu la magistrada.
Per la seva banda, un magistrat exercent a Catalunya A.V. es planteja: “seria interessant saber què dirien els alemanys si fos a l’inrevés, és a dir, que un Tribunal espanyol hagués acordat el mateix que l’Audiència Territorial alemanya en un afer similar”. Un altre magistrat, M.J.V., més moderat en el to, carrega contra els alemanys perquè al seu parer creu que “han oblidat que la filosofia de la cooperació internacional penal, almenys en el marc de l’eurodre, respon al principi de confiança mútua, no de desconfiança, com sembla que està passant”.
Al xat apareix un altre text, força comentat. L’autor és F.M., jutge a Castella, i fa una desconcertant comparació entre el president Carles Puigdemont i la Declaració d’Independència i un escabrós delicte sexual. “En el cas de Puigdemont, el màxim tribunal de Schleswig-Holstein sosté que, malgrat ser instigador del referèndum il·legal de l’1 d’Octubre i corresponsable dels actes de violència del procés, aquests no han estat prou com per fer claudicar l’ordre constitucional. El problema simplement és que el delicte està tipificat de manera diferent a Alemanya que a Espanya, amb la qual cosa no concorre la doble tipificació. És el mateix que, si per exemple, en un delicte de violació no s’haguès introduït el penis sinó un objecte a la vagina de la violada. A Espanya aixo és violació, però hi ha països on no és un delicte de violació. Però això no significa que l’abusador sexual no sigui un fill de puta, malgrat que no podria ser extraditat, ni que hagi trencat el sistema. Simplement, no està contemplat als supòsits”.
Un altre togat, J.A.G.S. lamenta que els alemanys no considerin la “violència” del procés amb “prou entitat per justificar el delicte d’alta traïció, quan podria ser constitutiu d’una temptativa d’alta traïció. “Si la violència colpista és capaç de doblegar al poder legítim és que ha triomfat la rebel·lió i en aquesta tessitura em sembla que serà una mica difícil el que es jutgi als rebels… Vaja aquí hi ha alguna cosa que fa mal a la raó”, s’exclama. Una jutgessa de Múrcia, I.M.C.S. i un magistrat F.M.M. també retreuen que Alemanya demanés informes sobre els estats de les presons a l’Estat espanyol i algunes “xorrades més”. “Ens ho exigeixen com si fossim un país bananer”, es queixen.
Una altra magistrada andalusa es queixa en el xat de la barreja que suposa manfiestar-se el 14 d’abril amb “Podemos”, “Republicans” i “Independentistes” a Madrid. Considera que amb aquestes convocatòries no hi pot haver una concentració de jutges. “Perdemos antes de empezar”, comenta.
La Manada i Òmnium
Del mes d’abril també destaca un mail del dia 26, just en plena polèmica per la sentència de La Manada. Una magistrada de Tarragona mostra el seu absolut suport als magistrats de l’Audiència de Navarra, com molts altres magistrats, però no perd l’oportunitat de relacionar-ho amb el procés. Així utilitza una manifestació a la plaça Sant Jaume i a diversos llocs del territori contra la sentència, que diverses entitats socials i civils animen a participar-hi
“M’acabo d’assabentar que a aquí a Catalunya, Òmnium Cultural ha enviat correus electrònics per tal que la gent participi a les manifestacions de protesta contra la sentència de ‘La Manada’. Fins alguns independentistes estan flipant, aquí a Catalunya s’ajunta la fam amb les ganes de menjar”, critica la magistrada.
