Esquerra Republicana de Catalunya celebra el ple del seu 28è Consell Nacional aquests dissabte, i els seus militants hauran de decidir si aproven una ponència política que fixa el seu full de ruta per als propers temps sense renunciar a cap via “democràtica i pacífica”. El congrés ha començat a les nou d’aquest matí a l’Auditori del Fòrum, a Barcelona, i es produeix enmig de la negociació del partit amb el PSOE per determinar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Els republicans han posat l’establiment d’una mesa de negociació entre la Generalitat i l’Estat com la seva condició més important.
En aquesta segona fase del Congrés Nacional d’ERC, l’ordre del dia és l’informe de la presidència del partit sobre el mandat de quatre anys d’ençà del darrer Congrés i el debat i votació de les ponències política i estatutària. La primera fase del CN va tenir lloc el passat mes de setembre amb l’elecció de l’executiva, que es va votar en candidatura única i va ratificar Oriol Junqueras com a president i Marta Rovira com a secretària general. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser elegit coordinador nacional i Marta Vilalta, portaveu i secretària general adjunta.
La ponència política defineix l’estratègia del partit per als propers anys i planteja tres vies per aconseguir fer un altre referèndum d’autodeterminació: la pactada i negociada amb l’Estat, que reconeix com a “impossible”; “forçar la convocatòria” amb la mobilització constant i accions de desobediència civil no violenta, l’acció de les institucions, la generació de grans consensos i aconseguint complicitats internacionals que obliguin l’Estat a celebrar-lo; i una tercera opció, que no és la prioritària per a la direcció del partit, que és celebrar una altra vegada un referèndum sense permís de l’Estat, tot i que en cap lloc hi apareix la paraula “unilateral”.
Així doncs, el document consolida el gir estratègic d’ERC dels darrers temps i va en la línia de la ponència aprovada per la Conferència Nacional el juliol de 2018: afirmar que l’independentisme ha de ser “més fort” i “eixamplar la base” per continuar avançant, i manté el diàleg amb l’Estat com element fonamental per al futur. En aquest sentit, explicita l’aspiració de superar el 50% de vots independentistes a les properes eleccions catalanes, condició que consideren necessària però no suficient per solucionar el conflicte.
