ERC afronta les eleccions del 21 D amb una candidatura de certa continuïtat i amb tots els presos polítics del Govern per tal que la “gent els torni a legitimar”. Per això, aquest matí la secretària general dels republicans ha proposat al consell nacional una llista que busca recuperar les institucions, amnistiar els presos i fer les passes necessàries per arribar a la República. Així, per Barcelona encapçala la llista Oriol Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva, de número cinc, Carles Mundó i amb el set, Toni Comín. Ramón Cotarelo tanca la llista, que inclou el tuitaire d’UGT Jose Rodríguez, àlies Trinitro. Per Girona, la consellera Dolors Bassa és la cap de cartell, Roger Torrent, actual portaveu de JxSí va com a dos i Anna Caula com a tres. Per Lleida, la candidata és Meritxell Serret, Bernat Solé i Gemma Espiguares i per Tarragona, Òscar Peris i Noemí Llauradó.
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha insistit que aquestes eleccions “imposades” no tenen totes les “garanties” perquè “empresona” o “assetja” els “líders polítics i socials”. “Ser independentista a l’Estat espanyol és molt complicat, és molt difícil, és tot un repte, a diferència del Regne Unit o Canadà que és democràtic, a l’Estat espanyol és l’excusa per ser empresonats i perseguits”. Així mateix, la número dos dels republicans ha defensat la llista com un instrument per aplicar un programa tan simple com contradictori. Per una banda, ERC centra els esforços en treure els presos, defensar la “llibertat d’expressió i reunió” i en “recuperar les institucions” i “arrencar-li de les mans a l’Estat espanyol” així com aplicar un programa social hereu de JxSí. Tres potes per aplicar la “República en majúscules i en minúscules”. Una mena de revisió de l’històric lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” però afegint l’objectiu programàtic de construir la República.
De fet, entre els consellers nacionals es comentava que ara l’estratègia passava per “recuperar carburant” per “continuar el camí conscients de la repressió de l’Estat”. “Hem d’acumular més forces”, assenyalaven al pati de la seu del carrer Calàbria. Una picada d’ulls als comuns.
