Oasis en el desert de la repressió. Tres anys després del referèndum de l’1-O, la persecució judicial i política contra el procés independentista ha continuat amb fermesa i sense aturador. Ara bé, dins del remolí de judicis contra polítics i activistes, alguns jutges han esberlat el relat oficial i han girat la truita. Són jutges que demanen explicacions a càrrecs públics i responsables policials per les actuacions dels cossos i forces de seguretat de l’Estat durant la tardor de 2017. Són pocs però han esdevingut clarianes evidents en un cel judicial tapat pels núvols de la repressió. La revisió d’algunes decisions no només és als tribunals de fora de l’estat espanyol o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Jutjats d’instrucció, seccions d’audiència o fins i tot, magistrats de l’Audiència Nacional, han tocat el crostó a les maneres de fer no només de la policia, sinó fins i tot dels mateixos jutges.
El jutjat 7 de Barcelona, el paradigma
El titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, dirigeix la causa que és el paradigma de les investigacions per les actuacions dels cossos i forces de seguretat de l’Estat durant el referèndum. Concretament, en col·legis electorals de Barcelona arran de 300 denúncies presentades per ciutadans. Un total d’una causa més 27 peces separades. Ara com ara, hi ha 62 policies investigats després d’una llarga instrucció encara per cloure, plena de d’entrebancs i recursos. De fet, encara hi ha dos recursos pendents de resoldre a l’Audiència de Barcelona. Un sobre la negativa de l’instructor a citar a declarar els caps de la Unitat d’Intervenció Policial i als caps d’Informació, tal com reclamen les acusacions. I, un segon, signat per la Fiscalia, que demana l’arxivament de gran part de la causa i només mantenir l’acusació contra sis agents.
Precisament, aquest segon recurs s’ha interposat després que el jutge Miralles negués en primera instància aquest arxivament sol·licitat pel ministeri públic. Ho va fer mitjançant una resolució del passat mes de juiol duríssima contra l’actuació policial. Una interlocutòria en què acusava els agents actuants d’haver fet servir un “tracte vexatori” i els retreia que “n’hi ha prou en observar les imatges de la causa, on en múltiples casos els ciutadans són tractats amb absoluta falta de consideració no només a la seva integritat física, sinó a la seva pròpia dignitat”. Una resolució contudent que carrega directament contra l’estratègia policial del Primer d’Octubre.
El magistrat de l’Audiència Nacional que parla de causa general contra l’independentisme
Una altra dels clatellots judicials a la persecució del procés va passar més desapercebut, tot i la importància del moment, del qui i el lloc. El magistrat de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada, que va avaluar els recursos de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart per reclamar la seva llibertat quan eren presos preventius per ordre de Carmen Lamela o el bloqueig dels seus comptes corrents. De Prada va emetre un vot particular en quatre interlocutòries, dues per cada líder, en què obertament titllava de “causa general” la persecució judicial de l’independentisme.
En totes les ocasions en què va participar de la sala d’apel·lacions en el procés contra Cuixart i Sánchez va emetre un vot particular contra les decisions de la majoria, que apostava per seguir les instruccions de Carmen Lamela. Ricardo de Prada va arribar a deixar escrit que hi havia el “perill de convertir la investigació en una causa general, en què les diligències, lluny d’anar encaminades a la recerca d’inidicis i proves per fixar fets i situacions, ho siguin per realitzar altres recerques o investigacions prospectives d’altres possibles actes, fets, intencions o pressumptes contextso més enllà del concret objecte del procés”.
La Guàrdia Civil s’entrebanca al Bages
El jutjat número dos de Manresa també ha estat un pou de sorpreses en resolucions gens favorables a la Guàrdia Civil, el cos que va actuar a la comarca. La instrucció de la intervenció a l’Institut Quercus i l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, a Fonollosa o a Callús, s’ha girat en contra de l’institut armat. Tant és així que l’Audiència de Barcelona va haver d’intercedir per continuar la instrucció després que la jutgessa a Manresa intentés tancar l’expedient abans d’hora. En un principi, la instructora del jutjat de Manresa considerava que a les imatges del Primer d’Octubre no es podia constatar que s’hagués registrat “un excès policial”.
Una primera resolució va arribar el 26 d’octubre de 2018 quan l’Audiència “valora” que es va produir un “excès en l’ús en la força policial”. Els magistrats van deixar clar que creien que no era necessari “colpejar amb porres de forma inopinada i per sorpresa a aquells que estaven a l’exterior, al costat de la porta d’entrada per impedir que els agents entressin a l’edifici, fet que va provocar lesions als ciutadans”. Aquesta opinió va ser refermada en una segona interlocutòria de l’Audiència, el juny del 2019, quan retreia a la Guàrdia Civil, l’“excés de l’actuació policial” va produir lesions que no s’haurien produït si s’hagués optat per una altra via. Així mateix, com constata la interlocutòria “no es va actuar amb proporcionalitat”. Una situació que no calia impedir la votació perquè no va servir de res.
El Bages continua portant sorpreses. De fet, ja hi ha dos oficis emesos des de la instrucció per tal que s’identifiquin diversos agents dels Grups de Reserva i Seguretat, GRS, de la Guàrdia Civil, que van actuar en aquestes escoles. La jutgessa ha hagut d’utlitzar l’amenaça penal a través d’un requeriment de no col·laboració a la vista que l’institut armat feia el sord. Un segon requeriment l’ha enviat al cap del dispositiu que va actuar a la comarca per tal que faciliti els TIP dels agents sospitosos d’un ús inadequat de la força.
La seu de la CUP, un clatellot de l’Audiència
L’Audiència de Barcelona va ordenar el 17 de gener del 2019 reobrir la investigació sobre el setge del Cos Nacional de Policia a la seu nacional de la CUP el 20 de setembre del 2017, el 20-S. Els magistrats van considerar que hi podria haver un tipus penal de coaccions. L’Audiència va reclamar la pràctica de proves com prendre declaració a diversos policies, al cap de la Brigada Provincial i a diversos testimonis. La CUP havia denunciat el sis d’octubre del 2017 la intervenció de material de propaganda del referèndum i l’intent d’entrada i escorcoll de la policia a la seu d’un partit polític sense autorització judicial, així com la disposició durant hores d’unitats antiavalots davant de la seu.
El jutjat d’instrucció número 9 va decretar el sobreseiment de la causa el 15 de febrer. Denegava la pràctica de proves sol·licitades per la CUP. Però l’Audiència va respondre que “en una qualificació provisional i de forma indiciària és subsumible en el tipus penal de coaccions”. Els magistrats van concloure que se “suposa que van utilitzar la vis compulsiva o intimidació, ja que entre les 14.00 hores i les 20.00 hores van impedir la sortida de militants (així com l’entrada d’altres que volien entrar en aquesta seu), concorrent igualment la intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena”.
Lleida, un atac de cor i un cas contra els Mossos, arxivat
A Lleida continua obert el cas d’Enric Sirvent, un votant que va patir un atac de cor durant les càrregues policials en un col·legi. Aquest setembre van començar a prendre declaració a sis policies nacionals investigats per l’agressió i l’omissió del deure de socors. De moment, un ha negat els fets i els altres cinc declararan el 16 de novembre. El passat mes d’abril, Sirvent va morir per Covid-19. La instrucció continua endavant. Per altra banda, l’Audiència de Lleida va arxivar, –de fet, va confirmar l’arxivament de primera instància– una causa oberta contra quatre comandaments dels Mossos d’Esquadra a la regió per, suposadament, ajudar els participants en el referèndum. Els imputaven desobediència, falsedat documental i revelació de secrets, per la seva actuació el dia del referèndum, però no va prosperar.
30 policies investigats a Girona
Les actuacions de la Guàrdia Civil i el CNP a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva ha acabat al jutjats. Un total de 300 veïns ferits van presentar una querella que ha acabat amb una interlocutòria d’obertura de judici oral contra una una trentena de policies i guàrdies civils inicialment investigats.
Bassa guanya Marchena
El mateix matí que el Tribunal Suprem revocava l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciària [que permet sortir a treballar o cuidar familiars a càrrec] a Carme Forcadell, l’Audiència de Girona confirmava el mateix règim per a Dolors Bassa. Una clara contradicció jurídica. Segons la interlocutòria, l’Audiència desestimava el recurs de la Fiscalia contra el 100.2 de la consellera d’Afers Socials perquè era “extemporània”. “En gaudir la condemnada ja del tercer grau penitenciari, qualsevol discussió sobre la seva legalitat o oportunitat d’aplicar el 100.2 del Reglament Penitenciari serà estèril per no trobar-se ja en aquesta situació”, afirmaven els magistrats, en una lliçó de pragmatisme processal. Bassa i Forcadell continuen en règim de tercer grau.
Europa, un cop de mà
Des d’Europa també han parat els peus a la judicatura espanyola. En tres moments clau. El tribunal alemany de Schleswig-Holstein que va decidir no permetre l’extradició per sedició al president Carles Puigdemont va ser el primer gran calbot a la causa contra el Procés. En segon terme, la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’atorgar la immunitat a Oriol Junqueras com eurodiputat. Una decisió que, de retruc, va permetre a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín recollir la seva acta d’eurodiputat. I, en darrer lloc, la negativa de la justícia belga a tramitar l’euroordre contra el conseller de Cultura Lluís Puig. La Fiscalia, però, ha recorregut la decisió.
