Un grup de ciutadans, aplegats en la plataforma Cercle Abheda, han engegat una campanya contra “l’ús indegut del doblet de gènere” en el català. El co-president i fundador de la plataforma, el lingüista David Valls, ha explicat al Món que “des de molts sectors, com ara els mitjans de comunicació -sobretot els públics- com també des del món de la política, com en el de l’educació, hi ha un abús dels doblets de gènere”, posant com a exemple “el típic ‘catalans i catalanes’, ‘diputats i diputades'”. Valls argumenta que la plataforma “no diu que en algun moment de desambiguació o d’emfasització es pugui desdoblar, però per norma general no cal”, i assenyala que “en el català -com les altres llengües romàniques- el gènere mal anomenat masculí és el genèric”.
El lingüista recorda que “el gènere gramatical és un procediment de classificació de substantius, no de persones” i que “el gènere entès com una característica dels substantius que afecta les concordances és un tret molt rar en les llengües del món i, encara més rar, és el gènere tal com el coneixem en les llengües indoeuropees”. Per a Valls, “si realment hi hagués una relació entre el gènere gramatical i el sexisme de la societat, podríem esperar que no hi hagués sexisme en les societats on es parlen llengües sense gènere, o llengües on homes i dones pertanyen al mateix gènere, o llengües on el gènere inclusiu és el femení, etc”. Alhora, demana tenir en compte que “el 70% de les llengües del món no tenen gènere, però no per això les comunitats que les parlen són igualitàries”.
En aquest sentit, el lingüista posa com a exemple l’àrab, una llengua amb gènere: “En aquesta llengua la majoria de paraules tenen gènere femení i cal dir quin és el paper de la dona en les societats on es parla l’àrab? De fet, la paraula califa que ens ve de l’àrab, és femenina en aquesta llengua, però mai hi hagut una dona califa”, explica. Alhora, considera que “els desdoblaments de gènere discriminen les dones en tant que les considera una categoria diferent dels homes” i avisa que “la dualització que comporten els desdoblaments de gènere exclou tots els que no se senten ni homes ni dones“. També passa que “els mascles a vegades s’inclouen en el gènere masculí i a vegades no: la pantera, la girafa, la hiena”.
Valls també afirma que “la creació de termes femenins a partir de masculins pot tenir efectes indesitjables”. En relació a aquest cas, assenyala que “el gènere té un contingut semàntic sovint impredictible que també pot crear, més enllà de la ‘versió dona’ d’un masculí (nen-nena), altres termes amb connotacions despectives com ara ‘homenot-donota’, ‘home públic-dona pública’, etc”.
“La ignorància és molt atrevida”
La idea d’encetar aquesta campanya va sorgir “de sentir i llegir constantment com s’està desdoblant sense cap mena de criteri fins al punt de l’absurditat i amb moltes inconsistències”, lamenta Valls, que cita diversos exemples: “Frases com ‘els nens i les nenes boniques’ no és englobadora, ja que les nenes són boniques, però i els nens? També es fàcil trobar escrits que comencen desdoblant i a mig escrit sembla que l’autor ja hi hagi deixat de pensar i ja no desdobla més. O fins arribar a l’extrem de ximpleries com la de ‘donanatge’ per ‘homenatge’, fet per l’ajuntament de Barcelona… La paraula homenatge no ve d’home”. “La ignorància és molt atrevida”, etziba el co-president del Cercle Abheda.
Des del Cercle Abheda no es plantegen fer cap acció en concret, sinó “simplement anar publicant manifestos”, així com “escriure a la gent que desdobla sense saber massa el perquè… i donar-nos a conèixer”. “Òbviament, si algú ens vol escoltar, comptem amb lingüistes que poden explicar la qüestió amb pèls i senyals”, deixa clar Valls.
El Cercle Abheda
El Cercle Abheda aplega un conjunt de ciutadans que volen “vetllar per al bon ús del gènere gramatical a la llengua, que al capdavall no deixa de ser per al bon ús de la llengua”, ha assenyalat Valls, qui ha explicat que “Abheda” és una paraula en sànscrit que vol dir “la no existència de la diferència”. Al capdavant de la plataforma s’hi troba, a més de Valls, l’historiador Agustí Soler.
