"Encara hi ha molts prejudicis respecte els orígens de Montilla"

La desfeta socialista ha estat històrica. El secretari general del PSC i en aquests moments president de la Generalitat en funcions, José Montilla, de ben segur que diumenge va viure un dels pitjors moments de la seva vida. Des d'aleshores, ha renunciat a continuar sent el líder dels socialistes catalans, a ser cap de l'oposició i a ocupar un escó al Parlament de Catalunya. A més, dies abans ja havia anunciat que renunciava a tornar-se a presentar en unes eleccions parlamentàries. Aquest és el final polític d'un home que ha estat durant set anys al capdavant del país. Però com ha viscut ell i el seu entorn aquestes darreres hores? Com el jutjarà la història? Gabriel Pernau, autor de la seva darrera biografia Descobrint Montilla, ens apropa al personatge.

Vostè que el coneix, li ha sorprès la decisió de José Montilla de renunciar a l'escó al Parlament de Catalunya?
No, encaixa molt amb el personatge. Montilla és una persona molt coherent amb les seves idees, molt digne, molt responsable – de vegades fins i tot excessivament responsable-. Ell va assumir el repte de ser candidat a la Generalitat però quan els resultats han estat dolents fa un pas enrere, es retira i reconeix que ha passat el seu moment.

Per tant, creu que ha estat una decisió absolutament personal?
Totalment. Ell no deixa passar els dies, quan ha de prendre una decisió, la pren sol. Montilla no és una persona que governi amb un equip de treball gran. Generalment parla i treballa acompanyat d'una sèrie de gent de molta confiança, però al final, les decisions les pren ell. La prova seria l'enfrontament amb en Zapatero amb el tema del finançament.

Amb aquesta estructura de partit, la retirada del secretari general és més dramàtica.
Sí, però els resultats són un desastre. Són els pitjors resultats del PSC en unes eleccions catalanes. Han perdut votants cap el PP i cap a Convergència. És a dir, per una banda, una part dels votants metropolitans i catalanoparlants s'han considerat traïts perquè Montilla era massa catalanista. Altres, en canvi, els més catalanistes, per una sèrie de perjudicis, no han acceptat que ell fos president de la Generalitat o el líder del partit.

M'està dient que el seu origen ha estat part del motiu de la seva derrota?
Crec sí, perquè a la societat encara hi ha molts perjudicis respecte els seus orígens. L'altre dia en el míting final de campanya en el Palau Sant Jordi un col•laborador seu m'explicava que una periodista havia dubtat de l'autenticitat de l'autoria de la carta publicada al Periódico sobre què hauria volgut dir Montilla a Mas perquè estava escrita amb molt bona lletra. Molta gent encara associa José Montilla com una persona no prou preparada per ser president de la Generalitat.

I Polònia en té la culpa, oi?

Ell s'ha defensat molt de la caricatura de Polònia. És cert que Montilla té dificultats per comunicar-se i per expressar-se, però, en canvi, és un treballador obsessiu que es passa mil hores al despatx, dorm cinc hores, llegeix piles d'informes i dossiers... Però s'ha passat massa temps de la legislatura tancat al despatx i li ha mancat sortir i explicar la seva gestió. No n'hi ha prou en ser treballador, també s'ha de demostrar.

Si és una persona que té problemes de comunicació, els mítings ràpids potser no eren la millor forma de promocionar-se durant la campanya...
Montilla és més agradable en el cara a cara, en el tu a tu. Amb grups petits connecta més, però tampoc és la seva especialitat. No és un bon comunicador, no improvisa, no parla bé, dubta, calcula al mil•límetre cada paraula que vol dir... mai es vol equivocar. Ell no abraça, no fa petons als nens ni balla amb la gent. No crea empatia en la gent.

Montilla ha dit que els resultats no són deguts a una mala campanya. Vostè que l'ha seguit aquests darrers quinze dies, creu que sí ha influenciat?

Potser la campanya no ha ajudat, però els resultats ja estaven cantats abans de començar. Ell era la cara més visible del tripartit i per això se li han carregat el resultat de les eleccions.

Creu que personalment s s'esperava aquests resultats?

Jo sospito que sí. La voluntat era salvar els mobles. Han estat els pitjors resultats dels pitjors possibles. Ara bé, si mires les imatges del Majestic, allà tampoc no hi havia l'entusiasme de les grans ocasions per haver obtingut uns resultats històrics i tornar al poder vuit anys més tard.

Desafecció...
Bé, crec molta gent està emprenyada per la crisi i ha votat per reacció. La gent ha anat a votar per manifestar com d'emprenyada està.

Creu que el discurs de diumenge a la nit ha estat un dels millors de José Montilla?

Home, ara fa quatre anys, quan va ser proclamat president va pronunciar un discurs quasi amb llàgrimes. Però d'aquell discurs quasi ningú se'n recorda. El 28 de novembre de 2006 va llegir un vers de Savador Espriu completament premonitori: "No esperis mai deixar record, que ets ta sols el més humil dels servidors". Sembla escrit per una persona que va conèixer José Montilla.

Com creu que passarà a la història? Quedarà a la memòria senzillament com el pimer president nascut fora de Catalunya o un dia se li valorarà la feina feta?
Ara, de forma injusta, només se'l valora pel seu origen, cosa que significa una valoració de la capacitat de Catalunya per acollir immigrants. En el futur, però, crec que els historiadors es miraren el persona de forma més equànime i valoraran tots els fets.

Quan també abandoni el lideratge del partit, considera que Montilla continuarà en la política?
Seria capaç d'ingressar per primera vegada a l'empresa privada?

És molt difícil. Ell té vocació de polític i, per tant crec que d'una manera o altre continuarà vinculat a la política. Com? És impossible de dir. Ara per ara es retira en un pla més discret i el temps dirà.

 
 

Comentaris