"En les altres formacions em veig a mi mateix el 2004"

El president del grup parlamentari de CiU i secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, reconeix que el joc parlamentari en aquests moments està marcat per les eleccions municipals del 22-M. La federació, però, continua practicant una política de mà estesa especialment de cara als pressupostos. Ara bé, encara que CiU es quedi sola, Pujol adverteix que no hi haurà renúncies.

S'ha disculpat amb José Montilla per dir-li "buscabregues" com li han demanat des del PSC?
No, amb ell no.

No s'ha disculpat.
No, he intentat explicar que els llenguatges no es poden traduir literalment i que s'han de comprendre en el seu context. Un "buscabregues" no és un "camorrista". I així li vaig transmetre al portaveu del grup socialista. Si hagués estat una ofensa personal no hauria tingut cap problema en disculpar-me.

Per tant, segueix pensant igual.
Fins ara els presidents quan acabaven la seva responsabilitat en el govern també plegaven del partit i s'allunyaven de l'actualitat política. Però ara José Montilla és expresident i màxim responsable del PSC. Això ens porta a una dialèctica i un combat polític no fàcils de tractat.

Segons Montilla vostès només miren el en retrovisor....
Nosaltres no busquem culpables a la situació financera actual, però això no vol dir que no les haguem d'explicar. I m'enerva que aquells que són més coneixedors que nosaltres de la situació actual ens acusin ara d'inflar les xifres i crear alarmisme. Nego rotundament que els ajustos pressupostaris que està desenvolupant el president Mas responguin a una voluntat ideològica, sinó la necessitat d'ajustar els ingressos amb les despeses.

Creu que el PSC, per moralitat, hauria de col•laborar en la política econòmica actual?
Sí, haurien de col•laborar. Després de tantes promeses incomplertes i titulars mediàtics estaria bé que ajudessin a resituar l'ajust pressupostari en aquells àmbits en els quals poc o molt han ajudat que estiguem a la situació actual.

Per què els hi haurien de fer cas?
Adverteixo a tots els grups que avui parlar amb els termes en què ho fa el president Mas és un actiu en política perquè apropa la realitat de l'acció del govern a la realitat de cada ciutadà a casa seva. Gent de l'àmbit comercial i econòmic diuen "només un 10%" perquè ha casa seva han hagut de fer retallades superiors.

Fins a qui assumeixen el risc de quedar-se en minoria per defensar aquest discurs?
No renunciarem a una política o un projecte encara que en algun moment puguem perdre una votació. No ho farem. I, per tant, si en algun moment es generés un arc parlamentari contrari a l'estalvi probablement CiU es quedaria sola.

I això pot passar?
Sí, podria ser que ningú vulgui donar suport al govern en aquest procés d'ajust. Perquè políticament alguns poden pensar que això pot tenir un rèdit polític a curt termini. Però insisteixo, que a diferència del que alguns es pensen, pot ser un gran actiu polític.

Potser han demostrat massa que necessiten els vots del PSC per aprovar els pressupostos?

No. Estem subjectes al PSC igual que al PPC i a ERC. Estem en disposició de pactar una política pressupostaria amb qualsevol d'ells, fins i tot, les possibilitats estan en aquest ordre. No detecto una negativa que ens faci pensar que això serà un impossible. Però de cara el 22 de maig sí hi ha massa gesticulació tàctica per part d'algunes forces. En aquest sentit, el PSC i el propi Montilla intenten atiar el foc i usar el reajustament pressupostari com a arma política preelectoral.

Creu que aquest accés de "gesticulació" s'acabarà després del 22M?

Així ho desitjo.

Poden quedar ferides?

Aquest és l'advertiment que faig jo. Algunes forces polítiques estan perdudes igual que CiU en els primers anys d'estar a l'oposició. A l'oposició penses que cal gesticular molt, criticar molt... però tot això tendeix a enfonsar-te i no a surar. En les altres formacions em veig a mi mateix en els anys 2004-2005. I, repeteixo, és un error.

Segons Montilla el PSC s'ho juga tot el 22-M. Aquesta seria la justificació?

No, perquè el PSC i ERC podran tenir els seus alts i baixos però continuaran sent un actiu polític del país. Nosaltres no treballem amb l'objectiu de fer desaparèixer ningú. Aquestes eleccions no són la batalla de les batalla.

Quin és l'objectiu de CiU de cara les municipals?

Pujar a tots els pobles i a totes les ciutats.

Barcelona?

Està al nostre abast. Guanyar i governar.

Governar amb qui?
Seria un error anticipar-se als resultats. Incorporarem a Barcelona aquella actitud positiva que ens ha permès, sense tenir majoria al Parlament de Catalunya, poder tenir disposició i disponibilitat per arribar a acords amb molta gent. És a dir, mà estesa i actitud positiva per part de Xavier Trias perquè no haguem de dir no a ningú, ni al PSC, ni al PPC, ni ERC o Inicitiva, en aquest cas, més difícil però no impossible.

Per tant, creu que si el tripartit suma a Barcelona no pactarà.
Ho veig difícil. La dècada dels tripartits ja ha acabat. La idea era arraconar Convergència pensant que fora de les institucions es convertiria en una cosa marginal, però aquesta estratègia ha fallit. En la propera dècada passarem de governar l'ajuntament de Sant Cugat a governar les principals institucions del país.

És bo que totes les institucions estiguin governades pels mateixos?

Repto el país a què ho tasti. El PSC ho ha fet i no ha passat res. La diferència està en si les institucions posen per davant de tot la defensa de Catalunya. Això amb CiU és un tret segur i amb el PSC no, encara que tinguin governs amics.

Per quin camí passa ara la defensa de Catalunya?
Des del punt de vista tangible i físic passa pel pacte fiscal. I des del punt de vista anímic passa per estimar-nos més a nosaltres mateixos, reconèixer-nos més, conèixer les nostres possibilitats de maniobra i plantejar fites assumibles, perquè el país necessita èxits.

Precisament el parlament ha aprovat la creació d'una comissió per treballar el pacte fiscal. Fins a quin punt s'ha d'obrir aquesta negociació?

Obrirem el debat a tota aquella gent que entengui que ara el repte més important que ha de resoldre el país és el dèficit fiscal a través d'un concert econòmic, però no a aquella gent que volt consensuar per la línia més baixa. No podem permetre que la recerca del consens ens autolimiti.

A part d'Esquerra esperen tenir el suport d'alguna altra formació en aquest projecte?
El PPC ha donat a entendre que ells hi volen ser i, encara que amb un punt de tàctica política, asseguren que volen escoltar els plantejaments que es facin des de Catalunya. Per tant com més clars i contundents siguin millor. També crec que el PSC i ICV hi seran.

I si no s'aconsegueix la unitat?

Doncs defensarem el pacte fiscal en solitari a Madrid perquè és un compromís del president Mas i de CiU.

CiU no donarà suport al projecte de llei per la independència que ha presentat SI, però ha votat a favor de donar suport a les consultes.
Permetrem que es debati la proposta de llei, però com que no correspon a la nostra línia programàtica, votarem en contra. Nosaltres només donem suport a les consultes que generin un ampli consens. En canvi, CiU dóna suport a les consultes però no com a organitzador d'aquestes i per això donem llibertat als diputats a participar-hi.

UDC i CDC no tenen la mateixa posició respecte les consultes. L'actitud imprecisa de Joana Ortega es pot analitzar en aquest sentit?
Joana Ortega és vicepresidenta del govern de Catalunya i no de CiU. Igual que Mas és president de Catalunya i no de CiU. Ningú actua darrera unes sigles i una militància. Els dubtes inicials no es poden adjudicar a les dinàmiques de partit.

Vostè ha informat que potser adelantaran el congrés de CDC previst pel 2012. Per quin motiu?

Hem d'adaptar la realitat del partit a la nova situació, és a dir, ara no hem de tenir capacitat de reacció sinó d'empènyer. I això s'ha de fer amb certa rapidesa i evitant que coincideixi amb les eleccions generals, ja que el Sr. Zapatero les podria allargar fins el maig del 2012.

Amb què es concretarà aquesta adaptació?
S'ha d'orientar el partit des del punt de vista estructural, orgànic i intel•lectual perquè vagi dos passos per davant del govern.

La Casa Gran no era precisament el recolzament intel•lectual del partit?

El com es decidirà en el congrés, però en el terreny del pensament el partit no pot anar a remolc del govern. La idea és articular prou cos de pensament i de doctrina perquè em el camp espiritual el partit arrossegui el govern.

Per tant un govern que implementi el projecte del partit i no a la inversa.

Això mateix. Hi ha capacitat de governar el país perquè hi ha partit. Que ningú ho dubti.

Seria una estructura bicèfala?

Hem de trobar el nostre model però el govern no pot engolir el partit. Es por articular amb bicèfala o no perquè tenim gent amb prou intel•ligència per compartir el doble rol. De fet, qui comparteix millor que jo mateix aquesta musculatura és el propi president Mas. Per tant, en principi, no veig necessària la bicèfala.

Duran i Lleida acumula massa poder en aquest govern?

L'oferiment que Duran s'incorpori al govern parteix del propi Mas. És un plantejament de sentit comú. També és el propi Mas qui avalua quina gent de UCD i CDC pot entomar alguna responsabilitat. És un govern clarament dibuixat pel propi Mas.

Es una forma de situar Duran i Lleida de cara les eleccions del 2012?

No és cap posicionament. Aquest nomenament no s'ha fet en clau d'eleccions espanyoles.

Respecte Madrid, la legislatura de Zapatero està esgotada?

És un govern exhaurit i Zapatero no té crèdit. És un govern sense musculatura i iniciativa. Ara per ara només implementa allò que se li imposa des de fora. I quan han tingut alguna iniciativa, com és el cas del tema de l'energia, han ratllat el ridícul.

I, precisament, per què no s'aprofita aquesta debilitat per pactar certs temes?
Amb el president Zapatero no negociem res. Les actuacions que fa CiU a Madrid responen únicament als interessos de Catalunya. És una relació purament institucional. Més enllà de les institucions el president espanyol no ens mereix cap crèdit i no ens assentarem a negociar amb una persona amb qui no confiem.

 
 

Comentaris