Durant el debat de política general, tots els partits, fins i tot ERC, van pressionar el president Torra perquè convoqués eleccions abans de ser inhabilitat. Quina resposta té al cap Junts si no són les eleccions imminents?
En cap cas el president Torra s’auto-inhabilitarà. Volem obligar el Suprem a prendre la decisió, i si s’equivoca i l’inhabilita, serà part de la nostra estratègia de denúncia de l’Estat espanyol. De fet, la denúncia internacional a través de la justícia de la vulneració de drets de la ciutadania per part d’Espanya és de les poques coses que en aquesta legislatura realment ens ha servit per seguir avançant. És impensable que el president Torra li resolgui la papereta al Suprem convocant eleccions.
Vostès creuen que ERC vol ajudar el Suprem?
El que dic és que nosaltres estem en aquesta posició i que ERC ho sap perfectament. No comprem en absolut l’argument que si nosaltres convoquem eleccions, aleshores deixarem d’estar condicionats pel Suprem. Si convoquem perquè estem pendents d’una sentència, és que estem condicionats, oi?
En tot cas, veu possible un acord amb ERC i la CUP per donar una resposta unitària si arriba la inhabilitació?
D’entrada, hi ha una feina més jurídica i formal sobre què passa si s’inhabilita un president i com s’ha de produir el relleu. I hem de veure com el Govern pot funcionar de la millor manera possible fins que anem a eleccions per respondre a una triple crisi. Pel que fa a la esposta política, no deixa de passar per les institucions, el que facin el Parlament i el Govern i fins on arribem. N’estem parlant.
I fins on vol arribar JxCAT?
Nosaltres hem volgut anar més enllà al Parlament i ens hem trobat amb els frens que tothom coneix. Hem aprovat en un ple coses que són públiques i que després no s’han publicat al BOPC. Per tant, on tenim dificultats, no només JxCAT sinó l’independentisme en general, és en el rol que pugui tenir el Parlament de Catalunya.
Artadi lamenta que el Parlament sovint hagi estat un fre al proce?s JORDI BORRA?S
Al Parlament hi ha majoria independentista i la presidència és d’ERC. Si no hi ha unitat és per interessos electoralistes d’uns i altres?
No tinc clar que la posició d’ERC sigui per interessos electoralistes, perquè tampoc hi ha tanta diferència entre el que està passant ara i el que va passar el 30 de gener, impedint el ple d’investidura del president Puigdemont, o quan el gener del 2020 al president Torra no se li va mantenir l’acta de diputat, o quan en el ple de la monarquia es va decidir no publicar el que s’havia discutit i votat. Crec que ha estat una constant al Parlament. És legítim que tinguem posicions diferents amb ERC, però ha tingut unes conseqüències dolentes per a l’independentisme, perquè ha estat una font de discussió i de desconcert per a la ciutadania.
Amb la sentència dels presos polítics la tardor del 2019 no hi va haver una resposta de país unitària. Ho atribueix també a aquestes “posicions diferents”?
Als independentistes ens hauria agradat tenir un suport més ampli com el que hi va haver el 3 d’octubre del 2017. Aquestes majories que tenim al país a favor de l’autodeterminació, contra la repressió i sobre la monarquia, ha costat més que s’expressessin de forma més contundent a nivell institucional i per part de les entitats de la societat civil. I segurament trobarem a faltar aquesta contundència també ara. Al marge que t’agradi més o menys el president Torra o JxCAT, o que siguis més o menys independentista, tots hauríem de fer un esforç per posar en context la repressió de l’Estat. Si això li passés al president Montilla, nosaltres seríem al seu costat.
Parlem ara de Junts per Catalunya. Descarten qualsevol tipus d’acord amb el PDeCAT, o encara hi ha marge per a una entesa?
No farem una coalició electoral, hem estat molt clars en aquest sentit per no confondre els votants i els afiliats. Volem un partit ampli i amb les portes obertes per a tothom, vinguin del PDeCAT o d’on sigui. El president Puigdemont i els presos polítics venien del PDeCAT, no vetem ningú. Ara bé, ni quotes ni acords que la gent no entengui, ni moviments estranys. Volem que tothom faci créixer en condicions d’igualtat aquest projecte, el partit del president Puigdemont.
Si és el partit del president Puigdemont, pot ser el candidat a la presidència de la Generalitat, malgrat les evidents dificultats?
És un debat que hem d’acabar de tancar. Les dues úniques premisses són que hi haurà primàries i que fem el que fem ho explicarem de forma transparent. El 21-D vam apel·lar al votant independentista perquè el president pogués tornar si el Parlament l’investia. I el Parlament no el va investir perquè així ho va decidir ERC. En aquestes noves eleccions, tornarem explicar amb transparència tot el que farem i què no farem.
Però el cap de llista serà un candidat que pugui exercir la presidència?
La nostra voluntat el 21-D era que el president Puigdemont tornés i ocupés la presidència de la Generalitat, i no va poder ser perquè es va decidir suspendre aquell ple. I ara és un debat intern que tenim en marxa, perquè la situació és diferent: el president Puigdemont és eurodiputat i això ens permet fer moltes més coses ara que fa tres anys.
El president a l’exili podria ser el cap de llista, aleshores?
No descartem que el president Puigdemont sigui el candidat.
Artadi confirma que la candidatura de Carles Puigdemont no esta? descartada JORDI BORRA?S
L’expresident Mas intenta que alguns membres del PDeCAT formin part de les llistes de Junts. Ho veu factible?
Com a direcció no tenim aquesta proposta sobre la taula i, en qualsevol cas, si s’han de parlar les coses no es pot fer a través dels mitjans de comunicació. Entenc que el president Mas ha dit que ell no és negociador i que és només una opinió, i li agraïm que vulgui treballar per la unitat, però no podem fer un debat públic de totes les idees i confondre els ciutadans.
Vostès no volen debats públics, però es pot tenir un debat amb un partit que els ha dut als jutjats? Això no és “confondre els ciutadans”?
Tenim la porta oberta a les persones, no a unes sigles. Certament, la judicialització de la política no ajuda. Més encara quan tenim tota la legitimitat per actuar com a partit sense que altres partits hi interfereixin.
L’actual direcció del PDeCAT els acusa de representar idees de centre-esquerra, motiu pel qual creuen que l’entesa és summament difícil. Se senten còmodes amb aquesta etiqueta?
Les decisions i els vots del grup parlamentari de JxCAT al Parlament reflecteixen molt bé què és el partit. Representem el centre ampli del país i per això alguns ens diuen la dreta catalana i altres que som massa d’esquerres. Això ens emmarca en un centre ampli que ens permet defensar l’escola concertada i alhora votar lleis socials potents i impulsar les lleis del canvi climàtic.
Diria que la frontera electoral de JxCAT està hores d’ara més a prop de la CUP o d’ERC?
Les enquestes ens diuen que la nostra frontera és amb les dues bandes. Hi ha coses que ens acosten més a ERC, i per això estem governant plegats d’una manera o altra des del 2012, i plantejaments que hem compartit amb la CUP i no amb ERC, com per exemple què ha de fer el Parlament de Catalunya en diferents moments. O com fem política a Madrid, un àmbit en què hem discrepat amb ERC.
La discrepància més evident és la taula de diàleg amb l’Estat.
Sí, nosaltres no hauríem fet una taula de diàleg com s’ha fet i tampoc no vam investir Pedro Sánchez.
Junts contempla alguna altra possibilitat de pacte de govern que no sigui independentista?
Només contemplem un govern independentista, però no sabem si ERC també. Crec que Esquerra hauria de deixar-ho clar abans de les eleccions. Quan diu que necessitem un govern fort, en què pensa? A reeditar un govern com el que tenim, o amb els Comuns? Qualsevol opció és legítima però s’ha d’explicar. Seria bo que ERC fos clara en aquest sentit.
A la Diputació de Barcelona vostès governen amb el PSC.
La Diputació és una gestoria que reparteix recursos als ajuntaments, no fa política nacional.
La tramitació de les peticions d’indult és un tràmit legal, però arriba en un moment en què el PSOE necessita socis que aprovin pressupostos. Temen que sigui només un ham?
Absolutament. Hauríem de ser molt curosos, perquè parlem de persones que fa tres anys que són a la presó, amb l’afegit de revenja de tenir el tercer grau i que els el treguin. No podem generar unes falses expectatives que tornin a portar a una situació de gestió molt complexa per a ells i les seves famílies. Aquest govern espanyol que ha decidit posar-se l’etiqueta de progressista, que en realitat no ho és per enlloc, juga amb la promesa d’una reforma de la sedició com si fos el gran gest polític. Però només és perquè té un problema amb els pressupostos.
Per acabar, vostè es planteja ser candidata a la presidència la Generalitat a les properes eleccions?
Jo em plantejo presentar-me a l’alcaldia de Barcelona el 2023 i guanyar.
