Els set magnífics del Puigdemontisme

Tot i la separació en diversos fronts, els fidels mantenen la posició en diverses trinxeres polítiques

L’espai de JxCAT és inquiet. La fórmula electoral basada en el lideratge incontestat de Carles Puigdemont el 21 de desembre es va desarticulant. Diversos grups s’han anat configurant des del principi de la legislatura a ritme de la carrera electoral, de les diferències amb ERC i de les diferents maneres d’entendre la manera d’enfrontar-se a la repressió així com la manca d’estratègia compartida.

 

Però hi ha un grup irreductible de puigdemontistes que es mantenen tot i que han estat dispersats en els diversos fronts polítics catalans. Un grup diferenciat del conjunt d’alcaldes diputats, dels més afins al PDeCAT, al binomi Elsa Artadi i Albert Batet o al conjunt format entre Miquel Buch i Damià Calvet.

 

 

El grup dels puigdemontistes està configurat per Quim Torra, president de la Generalitat; Josep Costa, vicepresident primer del Parlament; Laura Borràs, cap de files de JxCAT a Madrid; Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Pep Puig i Pep Riera al grup parlamentari. Són membres de la candidatura que es va plantar quan sonaven cants de sirena per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Els set magnífics del Puigdemontisme.

 

El handicap del grup és la soledat que mantenen en cada trinxera política, tot i que es vanten de la seva resistència. La seva divisa és evitar “diluir el resultat del 21 de desembre”. Entenen que va ser una victòria independentista contra pronòstic i “contra els elements”. Consideren que la majoria es va malbaratar i no es va aprofitar l’ocasió de mostrar com l’Estat espanyol n’havia sortit derrotat. De fet, es definien al principi com una “legislatura de confrontació i no pas de rendició”. Una divisa que els ha dispersat amb certa soletat en el mapa polític actual.

 

En aquest sentit, possiblement el que més nota la manca de suports explícits és el mateix President des que Laura Borràs va deixar l’executiu per marxar cap a Madrid. Sense l’exconsellera de Cultura, Torra va perdre un bastió important i de confiança. Com exemple, fonts parlamentàries recorden el trasllat dels presos polítics cap a Madrid quan Torra va ordenar a la consellera de Justícia, Esther Capella, i contra la seva voluntat, que preparés un dispositiu per acomiadar-los. Borràs va ser l’única que va fer costat al president a la deliberació de Govern. 

 

 

Borràs tampoc és que tingui un grup de fidels al Congrés, però, de moment, intenta mantenir el pols del lideratge. També es troba sola en un grup parlamentari complex i en un marc polític difícil. Prova d’això va ser la reunió celebrada a Lledoners, amb el grup parlamentari al Congrés i els presos, el passat 18 de juliol. Les diferències de posicionament eren clares, sobretot, amb els hereus més directes del PDeCAT. Finalment, Borràs va defensar el ‘no’ després d’una tensa batuda interna. Borràs es manté ferma en l’escomesa al front de Madrid.

 

 

L’altre dels fronts és la Mesa del Parlament. El lloctinent és el jurista Josep Costa, vicepresident primer del Parlament, que manté la flegma en les reunions i en les situacions més tenses amb el president Roger Torrent.  De fet, també són palpables les diferències que ha mantingut amb el seu soci de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, vicepresident segon i l’home fort de JxCAT a Tarragona. Costa ha protagonitzat diversos enfrontaments amb Torrent i el seu equip per les decisions com ara suspendre els diputats, a més del xoc estrella de la legislatura: no procedir a la investidura de Puigdemont.

 

 

Al grup parlamentari el joc està més repartit. Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Pep Riera i Pep Puig no amaguen sovint les seves diferències amb molts dels companys d’escó, sobretot els que provenen de l’aparell del PDeCAT. En aquesta línia, van mostrar públicament la seva oposició a facilitar que Sánchez fos escollit president espanyol. Madaula s’ha integrat al nucli dur del Consell de la República mentre pica pedra a comissions dures com la del 17A. La guerra interna amb l’esquelet del PDeCAT es nota fins i tot, en qüestions crematístiques com ara que el partit retreu a JxCAT la logística econòmica de les eleccions. En canvi, JxCAT replica que la factura l’està pagant la seva marca perquè la llista electoral va salvar els mobles de la formació el 21D.

 

 

Comentaris (14)
El què i el com. Fa 3 mesos
Puigdemont es el líder per la UNITAT de l'independentisme (és a dir, el què). En el "com" poden plantejar-se opcions. Amb noblesa es poden projectes i estratègies. Molts i moltes estem per la UNITAT. Tenim una antena sensible per detectar-ho. Uns quants no creiem els resultats "oficials" d'ERC. Però aquest és un altre tema.
Ramon Fa 3 mesos
O ERC o Catalunya. Jo, Catalunya.
La magnificencia está en el ojo del espectador Fa 3 mesos
En el de Quico, para ser precisos.
Maria Fa 3 mesos
No hi ha cap comentari i sí, m'animo a fer-ho... però la censura (o les vacances) no me'l publica... Potser perquè no agrada? És correcte i educat, no com d'altres que publiqueu.
Ona Fa 3 mesos
El PDdCat és un llast per als juntistes.
Una Fa 3 mesos
Crida Nacional i a pastar fang el Pdecat.
Teresa Fa 3 mesos
Sempre amb el President Puigdemont
Per mi Fa 3 mesos
Els millors//*//
Ramon Fa 3 mesos
Tot el meu suport i la meva simpatia a Puigdemont, com a tots els altres presidents no sucursalistes que hem tingut però som nacionalistes. Som nacionalistes catalans. Som catalanistes. Som catalans i la idea és continuar-ho sent, és a dir, combatre el rufianisme igual que vam combatre el franquisme.
Pere Grau Fa 3 mesos
Fixeu-vos am la cara que fan els de la foto : laalegriadelahuerta !! foten un possat de totils, de circumstancia, de....ho tenim tot perdut !! que...am la cara paguen !!!!
Anselm Isern Pons Fa 3 mesos
El President ha de fer el seu propi partit i deixar de banda PdCAT i companyia o bé fer dissabte del grup JxCat. Siguem els que siguem al menys anirem a la una.
Maria Fa 3 mesos
Avui no sabies que escriure i només has explicat evidències o suposicions.
TSSO Fa 3 mesos
Un altre assalariat d'ERC pregonant l'ensorrament de JXCAT i del MHP PUIGDEMONT. Aneu molt equivocats. Espereu que us posin na Laura Borràs de cap de llista d'alguna cosa que ERC es menjarà els mocs
?¿?¿? Fa 3 mesos
...i la Rahola ? hon es ???