L’espai de JxCAT és inquiet. La fórmula electoral basada en el lideratge incontestat de Carles Puigdemont el 21 de desembre es va desarticulant. Diversos grups s’han anat configurant des del principi de la legislatura a ritme de la carrera electoral, de les diferències amb ERC i de les diferents maneres d’entendre la manera d’enfrontar-se a la repressió així com la manca d’estratègia compartida.
Però hi ha un grup irreductible de puigdemontistes que es mantenen tot i que han estat dispersats en els diversos fronts polítics catalans. Un grup diferenciat del conjunt d’alcaldes diputats, dels més afins al PDeCAT, al binomi Elsa Artadi i Albert Batet o al conjunt format entre Miquel Buch i Damià Calvet.
El grup dels puigdemontistes està configurat per Quim Torra, president de la Generalitat; Josep Costa, vicepresident primer del Parlament; Laura Borràs, cap de files de JxCAT a Madrid; Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Pep Puig i Pep Riera al grup parlamentari. Són membres de la candidatura que es va plantar quan sonaven cants de sirena per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Els set magnífics del Puigdemontisme.
El handicap del grup és la soledat que mantenen en cada trinxera política, tot i que es vanten de la seva resistència. La seva divisa és evitar “diluir el resultat del 21 de desembre”. Entenen que va ser una victòria independentista contra pronòstic i “contra els elements”. Consideren que la majoria es va malbaratar i no es va aprofitar l’ocasió de mostrar com l’Estat espanyol n’havia sortit derrotat. De fet, es definien al principi com una “legislatura de confrontació i no pas de rendició”. Una divisa que els ha dispersat amb certa soletat en el mapa polític actual.
En aquest sentit, possiblement el que més nota la manca de suports explícits és el mateix President des que Laura Borràs va deixar l’executiu per marxar cap a Madrid. Sense l’exconsellera de Cultura, Torra va perdre un bastió important i de confiança. Com exemple, fonts parlamentàries recorden el trasllat dels presos polítics cap a Madrid quan Torra va ordenar a la consellera de Justícia, Esther Capella, i contra la seva voluntat, que preparés un dispositiu per acomiadar-los. Borràs va ser l’única que va fer costat al president a la deliberació de Govern.
Borràs tampoc és que tingui un grup de fidels al Congrés, però, de moment, intenta mantenir el pols del lideratge. També es troba sola en un grup parlamentari complex i en un marc polític difícil. Prova d’això va ser la reunió celebrada a Lledoners, amb el grup parlamentari al Congrés i els presos, el passat 18 de juliol. Les diferències de posicionament eren clares, sobretot, amb els hereus més directes del PDeCAT. Finalment, Borràs va defensar el ‘no’ després d’una tensa batuda interna. Borràs es manté ferma en l’escomesa al front de Madrid.
L’altre dels fronts és la Mesa del Parlament. El lloctinent és el jurista Josep Costa, vicepresident primer del Parlament, que manté la flegma en les reunions i en les situacions més tenses amb el president Roger Torrent. De fet, també són palpables les diferències que ha mantingut amb el seu soci de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, vicepresident segon i l’home fort de JxCAT a Tarragona. Costa ha protagonitzat diversos enfrontaments amb Torrent i el seu equip per les decisions com ara suspendre els diputats, a més del xoc estrella de la legislatura: no procedir a la investidura de Puigdemont.
Al grup parlamentari el joc està més repartit. Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Pep Riera i Pep Puig no amaguen sovint les seves diferències amb molts dels companys d’escó, sobretot els que provenen de l’aparell del PDeCAT. En aquesta línia, van mostrar públicament la seva oposició a facilitar que Sánchez fos escollit president espanyol. Madaula s’ha integrat al nucli dur del Consell de la República mentre pica pedra a comissions dures com la del 17A. La guerra interna amb l’esquelet del PDeCAT es nota fins i tot, en qüestions crematístiques com ara que el partit retreu a JxCAT la logística econòmica de les eleccions. En canvi, JxCAT replica que la factura l’està pagant la seva marca perquè la llista electoral va salvar els mobles de la formació el 21D.
