Recta final dels tràmits legals per donar compliment a l’anunci del Govern de celebrar el referèndum d’independència el proper 1 d’octubre. En mig del setge judicial de l’Estat contra càrrecs del Govern, interrogats per la Guàrdia Civil en el marc d’una investigació sobre els preparatius del referèndum iniciada a instàncies del partit ultradretà VOX, JxSí i la CUP segueixen el full de ruta legal per arribar a l’1 d’octubre amb la cobertura legal necessària. Així, aquest dilluns presentaran al registre del Parlament la llei del referèndum, que es va fer pública el passat 4 de juliol en un acte conjunt al Parlament, i posteriorment, al TNC per part de JxSí. Però la llei, que anirà signada pels 71 diputats independentistes, quedarà al registre, sense que la Mesa del Parlament li doni tràmit. Seguirà al calaix fins, com a mínim, la segona quinzena d’agost, en què es torna a habilitar el Parlament.
A partir d’aleshores els independentistes decidiran els tempos en què convé donar tràmit i iniciar el procediment d’aprovació d’aquesta llei. De fet, s’arribarà a l’agost amb la llei de modificació del reglament del Parlament suspesa pel TC, perquè l’executiu espanyol ja n’ha demanat la suspensió a l’Alt Tribunal, que probablement es reunirà d’urgència la setmana vinent per donar compliment a la petició de l’executiu de Mariano Rajoy, que els obliga a la suspensió cautelar de la norma que ha aprovat el Parlament amb els vots de JxSí i la CUP.
Però com s’aprovarà la llei del referèndum si el TC ha suspès la reforma del reglament que permet l’aprovació per la via de la lectura única de les lleis? Existeix la via de la desobediència, que JxSí prefereix evitar, però també queda el camí de l’article 81.3 de l’actual reglament del Parlament. De fet, els independentistes eren conscients d’aquesta via quan van iniciar la polèmica reforma del reglament, que l’oposició ha interpretat que té la funció única de permetre l’aprovació de les lleis de la desconnexió. Però el mateix reglament actual deixa una porta oberta, si bé els terminis no són tan ràpids com amb la lectura única: “L’ordre del dia del Ple pot ésser alterat si aquest ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del Parlament, i també pot ésser alterat quan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’incloure un assumpte, aquest ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta”. Una clara porta oberta per poder aprovar, acollint-se a la legalitat vigent, la llei de referèndum i la de transitorietat jurídica. L’aprovació de la llei del referèndum donarà pas, probablement el mateix dia, a la signatura del decret de convocatòria del referèndum.
La llei de transitorietat, a la recambra
Ara bé, tenint en compte el setge permanent a qualsevol moviment vinculat amb el referèndum, JxSí i la CUP han acordat finalment ajornar la presentació de la llei de transitorietat jurídica, la llei de la desconnexió, que tenien prevista per abans del 31 de juliol. Aquesta llei ha generat debat intern entre els tres partits, el PDeCAT, ERC i la CUP, sobre els terminis en què s’ha de presentar, i sobretot, si ha d’estar aprovada abans o després del a celebració del referèndum. Un sector del PDeCAT, més conservador, considera que la llei ha de quedar la calaix fins després del referèndum, i si guanya el Sí, posar en marxa el procediment d’aprovació. Però ERC, la CUP i una part del PDeCAT, inclòs el president Puigdemont, són partidaris de registrar-la i aprovar-la abans del referèndum, però que no entri en vigor fins a conèixer-se els resultats. Sigui com sigui, l’acord, de moment, passa per guardar-la al calaix i passar la primera quinzena d’agost dedicant-la a la resta de fronts judicials oberts.
