Després de quatre mesos, l’exjutge Elpidio José Silva no fa una valoració positiva del judici al procés. Creu que la justícia espanyola és ”de tall totalitari i en absolut independent”. Recorda que hi ha hagut el que considera irregularitats des de l’inici, com per exemple, la incompetència del Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional per fer-se càrrec de la causa i per això conclou que ”a l’any 2019, uns polítics catalans han estat enjudiciats per les restes i els ecos del franquisme”. Silva creu que la sentència ja està escrita i per això veu que les conclusions de les defenses ”no tenen cap sentit”. Tanmateix, valora especialment, dels al·legats finals, la intervenció de Jordi Cuixart fent una crida a la mobilització de la ciutadania. Per Silva una societat ”dominada per la por” no té ”cap futur”.
Silva es mostra molt crític amb el sistema judicial espanyol i creu que amb el procés judicial obert als polítics catalans respon a la seva ”ideologia”. En culpa que el ”format” de la justícia espanyola és ”franquista i autoritari” i posa d’exemple, la suspensió de l’exhumació de Franco o el canvi de criteri amb les hipoteques. Per això, per Silva, ‘el braç” de la justícia està en mans de l’ultradreta que ha fet ‘impossible” que els polítics catalans hagin tingut un judici ”just, equitatiu, amb igualtat d’armes” i adaptat al conveni dels drets humans.
L’exjutge recorda que des de l’inici, el procediment judicial ha tingut ”irregulartiats, a banda del relat ”infame i insuportable” que s’ha escoltat els darrers mesos. Per Silva, la Fiscalia General de l’Estat va emetre resolucions ”il·legals” perquè s’oposaven a la instrucció d’un altre jutge instructor. A més, reitera que ni el Tribunal Suprem ni l’Audiència Nacional són competents per fer-se càrrec d’aquesta causa i per tant.
Pel que fa al paper que ha fet el president del Tribunal, Manuel Marchena, Silva destaca que té una experiència ”nul·la” en judicis, defensa que no havia d’haver assumit aquesta competència i creu que ha tingut una actuació ‘‘de vergonya i lamentable”. En aquest sentit, critica que s’hagi permès desenvolupar proves testificals sense els vídeos que puguin acreditar les paraules dels testimonis com a ”elements fonamentals de contrast” i que, al seu parer, haguessin servit per demostrar que les declaracions d’alguns testimonis de l’acusació els mancava ”fonament”.
Per Silva, les acusacions de violència que ha d’acompanyar el delicte de rebel·lió no han pogut quedar acreditades ni tampoc la ”idoneïtat” que s’ha de donar per ”substituir” les institucions de l’estat”. Per Silva, en els vídeos, com a ”peces de convicció” també haguessin pogut servir per demostrar la possibilitat que els testimonis de l’acusació hagin pogut mentir i cometre ”de manera sistemàtica” el delicte de falsedat de testimoni en causa judicial. Silva també critica que Marchena hagi dit que el que no li incumbeix no s’ha de ”bolcar” al plenari i fixa que només aquest fet podria servir per declarar la ”nul·litat” de la causa que podria tenir eficàcia al TEDH d’Estrasburg.
Tot i això, Elpidio Silva no té cap confiança en aquest Tribunal perquè el considera també polític, lligat a l’OCDE, carregat de treball i amb moltes pressions diplomàtiques. Assenyala que la causa catalana ”cursa” en paral·lel al Brexit, i creu que ”no serà fàcil” que els doni la raó, tal com ja s’ha demostrat en les dues darreres resolucions. Per Silva, ”un ha de tenir justícia al seu país”, i per això veu que hi ha un problema polític ”de primer ordre”.
Per aquest motiu, veu els polítics catalans ”desemparats i desvalguts” i creu que no tenen protecció més enllà de la ”nació catalana” i ”els 2,5 milions de catalans que s’han adonat que no viuen en una democràcia”. Per Silva, cal que es prengui consciència i permetre que el poble català expressi els seus drets. Per l’exjutge, pot ser que actualment, Espanya no sigui un país democràtic després de 40 anys de franquisme.
Així, Silva creu que el recorregut que hauran de fer els polítics catalans després de la sentència serà el recurs al Tribunal Constitucional. Considera que ”l’obligació” del TC hauria de ser declarar ”nul” el procediment judicial, i reconeix que finalment, caldrà recórrer al TEDH. Per Silva, únicament hi hauria garantia si la causa passés a magistrats d’altres països, francesos, britànics o alemanys. Per això, diu, Puigdemont, Comín, Puig o Serret estan lliures.
Silva recorda que per un acte ”d’alçament” s’ha d’haver donat la possibilitat de fer aquest alçament, i diu que s’ha demostrat el contrari. L’exjutge compara aquesta violència amb la que seria un ”robatori violent amb una pistola d’aigua”. Per això creu que si realment hi havia una intenció de provocar una rebel·lió, era ”amb una pistola d’aigua”, i per tant, ”mitjans manifestament no idonis” per poder parlar de rebel·lió.
Per això, lamenta que les diferents acusacions hagin fet un ”relat polític”. Considera que la fiscalia surt amb una ”façana inqualificable” i parla d’una rebel·lió per la configuració d’un ”pla” a través de la gent per a la substitució de les institucions de l’Estat. En canvi, argumenta que la gent que va sortir al carrer no tenia ”l’aptitud”, per la qual cosa creu que el concepte que fa servir és ”una vergonya” i suposar prendre els juristes ”per idiotes”.
Elpidio Silva creu que el TS hauria d’absoldre els líders catalans, i anhela que el tribunal vegi ”la barbaritat” que pot cometre i la responsabilitat que té amb la història, la Constitució Espanyola, el poble català i els diferents pobles d’Espanya. Creu que els presos haurien de sortir de la presó perquè ja no hi haurien de ser, i explica que haurien de ser ”indemnitzats, rehabilitats’‘ mentre que els qui han participat del que considera una ”farsa” haurien de ser processats pel delictes de ”prevaricació i segrest”.
