És un clàssic. Si a les festes de Nadal tornen els torrons, per escollir el secretariat de l’Assemblea tornen les batusses entre les formacions independentistes per assumir quotes de poder i representativitat. Aquest dilluns acabava el termini per tal d’omplir el primer formulari dels que vulguin ser candidats al politburó de l’ANC. És la primera etapa d’un camí complex i rebregat, marca de la casa. La precampanya ha començat amb diversos moviments de tropes que en el fons no deixen de ser una batalla d’estratègies focalitzada entre partidaris de JxCAT i els d’ERC. El 20 de juny serà el dia que s’escollirà l’estat major del secretariat. La gresca està servida.
El primer moviment ve de fa mesos. Batejat com a “Exigents”, era un moviment que aglutinava històrics i fundadors de l’ANC amb l’objectiu de treure l’entitat de la seva “desorientació actual”. De fet, era un moviment treballat que buscava influir programàticament a l’assemblea general però que ara tot i que vol mantenir-se al marge de conspiracions podria reviscolar el seu projecte amb la vista posada en l’elecció del secretariat amb membres que defensin els seus postulats al marge dels partits. “Exigents ha anat expressant públicament el que els seus membres consideren que convé que sigui la futura orientació de l’ANC, però no ha volgut entrar en iniciatives conspiratives”, comenten des dels impulsors de la plataforma.
Un altre dels moviments que belluga ve del sud.Concretament de les Terres de l’Ebre on ha nascut la plataforma Salvem l’ANC contra una esquerrització de l’entitat. El contraatac no s’ha fet esperar amb la filtració de l’orientació política dels signants de la plataforma, allistats i amb càrrec a la Crida Nacional o JxCatalunya. A tot això, caldrà afegir les batusses territorialitzades per aconseguir la representació de les franquícies locals al secretarial.
Un llarg camí electoral
La guerra de carpetes i de fotos amb l’historial polític de les faccions enfrontades comença fer soroll. Tot i les mesures que ha intentat prendre l’ANC perquè el cicle electoral no sigui un nomenclator obert a interpretacions. Enguany només els socis podran veure els noms, els currículums i les propostes dels candidats. Així aquest dilluns acabava el termini per omplir el formulari per optar a ser candidat amb la petició de buscar avals en dues territorials. Ara la Junta Electoral avalua si es reuneixen els requisits formals com ara estar al corrent de pagament i tenir més d’un any d’antiguitat.
El 7 de maig, la Junta Electoral certifica i remet un mail a les assemblees de base amb els noms dels qui demanaran l’aval. Els candidats tenen del 8 al 15 de maig per aconseguir l’aval en una primera ronda. Sinó se’n surten poden optar a una pròrroga per canviar de territorial del 16 al 19. Un cop obtinguts els avals del territori, la Junta electoral ha de publicar la llista i aleshores s’obre un altre meló, el de les impugnacions que sempre hi ha disputa. El 29 es publica la llista definitiva i comença una campanya molt restrictiva donat que no es pot utilitzar cap mitjà de comunicació ni fer publicitat. La campanya s’allarga del 30 de maig al 9 de juny.
Aquesta vegada, el repartiment de les 77 cadires del Secretariat es composa de manera diferent. Els secretaris de la llista de Nacional passen de 25 a 13. S’incorporen dues llistes més de nova fornada, la de Joves -que hi tindrà dos escons- i la de Sectorials, que en seran 5. La resta territorials. El 20 de juny serà el tradicional akelarre d’escollir president entre els secretaris. Tot un ritual que durant molt temps ha comportat que el més votat per les bases no en sigui el president.
De moment, Elisenda Paluzie manté les opcions i busca allunyar-se de la confrontació de partits. De fet, membres del secretariat que es tornen a presentar resisteixen des d’una posició independent al marge de la confrontació partidista. Un dels noms que està a la graella de sortida és Antonio Baños, que ja havia estat membre del Secretariat. De fet, membres consultats per aquest diari admeten que el tàndem Paluzie i Baños seria un punt d’equilibri de cara a la represa de l’ANC, molt tocada pel marc polític i la repressió de l’Estat.