El Tribunal de Comptes reclama a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern i exconsellera de Governació Joana Ortega, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i l’exconseller de la Presidència, Francesc Homs, que paguin més de cinc milions d’euros per haver organitzat la consulta democràtica del 9 de novembre de 2014 i haver malversat diner públic. El tribunal ha desestimat el recurs que va presentar la Generalitat per aturar el procés i ha obert un procediment per investigar els organitzadors del 9-N.
El tribunal ha designat ja un delegat instructor per determinar si els organitzadors de la consulta podrien tenir “responsabilitats comptables” o, per contra, si el cas s’ha d’arxivar. La investigació arrenca per la denúncia presentada al maig per Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, que compta amb el suport de la Fiscalia.
Les entitats sostenen que la consulta es va pagar amb diners públics i qüestiona que algunes partides no es van justificar d’acord amb la legalitat. La resolució la signa Margarita Mariscal de Gante, exministre de Justícia amb el govern de José María Aznar.
Si es demostra que els investigats tenen “responsabilitats comptables” per l’organització de la consulta, el delegat instructor podria exigir-los respondre amb el seu patrimoni, ja sigui fent-los pagar la fiança de 5,12 milions o mitjançant l’embargament dels seus béns.
El recurs de la Generalitat, tombat
La Generalitat havia intentat frenar aquest procediment i va presentar un recurs. El Tribunal de Comptes, però, ha fet públic aquest dimecres que el desestima.
El Tribunal de Comptes actua en aquesta direcció malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en els casos de Mas, Ortega i Rigau) i el Tribunal Suprem (en el cas d’Homs) no van trobar delictes de malversació de fons ni van condemnar cap dels quatre exresponsables del Govern en relació a la despesa del 9-N.
