El Tribunal Constitucional pretén torejar la sobirania del Parlament de Catalunya i imposar a cop de sentència el retorn de les curses de braus. Però el ridícul dels dotze magistrats serà sonat, perquè que algú torni a dir Olé! en una plaça de toros catalana no és a les mans de la Constitució espanyola.
És més aviat a mans del Grup Balañá, propietari de l’única plaça de toros de Catalunya que avui, sis anys després que el Parlament prohibís els toros, podria reobrir portes després de passar per un calvari administratiu. Potser els Balañá estarien disposats a passar pel calvari, si no fos que els toros a Catalunya són un negoci ruïnós –les darreres temporades tot just s’omplia mitja graderia, i amb turistes, i el Museu Taurí és un desert– i que fa temps que pretenen vendre la plaça per uns 41 milions d’euros, amb l’esperança que algun inversor hi construeixi un espai comercial i hoteler emulant la reconversió de Las Arenas de la plaça d’Espanya de Barcelona. Una possibilitat de negoci sucosa que els Balañá no estan disposats a deixar-se perdre, encara que hagi d’esperar com a mínim fins a l’estiu del 2017 perquè Barcelona torni a obrir la veda hotelera.
Però més enllà de la voluntat dels propietaris, les traves administratives a Barcelona fan impossible que els toros tornin a la sorra. “D’entrada, si els Balañá volguessin reobrir la plaça, haurien de tornar a demanar les llicències corresponents i complir tots els requisits, que ara no compleixen, i per altra banda, retornar els 300.000 euros que va cobrar en concepte d’indemnització per haver hagut de cessar en l’activitat”, assenyala a El Món Leonardo Anselmi, portaveu de la plataforma Prou!, responsable de la ILP que va abolir els toros a Catalunya. De fet, insisteix Anselmi, l’ordenança municipal d’animals del 2014 prohibeix tant les curses de braus com qualsevol espectacle amb toros que inclogui la mort de l’animal. També queden prohibits els “espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros i la seva simulació. Aquesta regulació recull l’esperit d’una declaració de Barcelona de l’any 2004 com a ciutat antitaurina i contrària a la celebració de curses de braus.
Olot i Tarragona, impossible
I què passa amb les places de toros de Tarragona i d’Olot? Podrien traslladar-se a allà els espectacles taurins per evitar les restriccions? La resposta és no, perquè aquests dos recintes ja no estan en condicions, ni per seguretat ni tampoc pels serveis que haurien de tenir per atendre els animals, com ara una infermeria o l’estable d’animals. De fet, les places de toros de Catalunya s’han convertit en recintes ocasionals per a celebrar-hi espectacles culturals, com ara concerts, circs, festes privades i concursos castellers. En el cas de Tarragona, la Diputació, propietària de la plaça, va reformar el recinte i va eliminar totes les infraestructures necessàries per poder acollir una corrida de toros.
La plaça de toros d’Olot, que va acollir el darrer correbous el 2015, és ara un espai per a certàmens de sardanes i a concerts, i ni tan sols tornaran a entrar-hi els bous per a cap altre correbou, perquè el juny del 2016 els veïns de la ciutat van votar en referèndum la supressió dels correbous.
I en el supòsit que alguna empresa considerés rendible fer una corrida de toros a Catalunya, per negoci o per amor a aquest espectacle, podria improvisar una plaça de toros amb quatre fustes? Doncs tampoc. La llei de seguretat pública de Catalunya de l’any 2003 va prohibir les places portàtils per celebrar curses de braus per motius de seguretat ciutadana.
Una nova llei per burlar el TC?
Al marge de la impossibilitat tècnica i administrativa de reintroduir els toros a Catalunya, el portaveu de la plataforma Prou!, Leonardo Anselmi avisa que les 127.000 signatures que van permetre presentar la ILP per abolir els toros a Catalunya no “aniran a parar a la paperera, al contrari, ara prenen més força per impulsar una nova llei a Catalunya que acabi burlant la sentència del TC. És tan fàcil com eliminar la paraula prohibició del text i aconseguir el mateix efecte, eliminar el patiment dels animals”.
De fet, com explica a El Món, la plataforma Prou! ja s’ha reunit amb Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es Pot i el PSC per tirar-ho endavant: “Tenim el suport de 99 diputats que estan en contra del patiment animal, i pensem que la nova llei que volem impulsar pot ser fins i tot millor que la del 28 de juliol del 2010, perquè serà una referència també per a altres autonomies que vulguin suprimir les curses de braus”. La intenció dels antitaurins és “deixar clar que el moviment animalista no té fronteres, i de cap manera l’Estat pot plantejar aquesta qüestió com fa ara, en termes d’enfrontament Catalunya-Espanya”. Pel que fa al termini per impulsar la nova llei, Anselmi creu que hi ha marge per treballar bé la llei, tenint en compte “la impossibilitat de reobrir places de toros i que la temporada taurina, com a mínim, començaria l’abril del 2017”.
Finalment, els antitaurins anuncien que denunciaran a nivell internacional la sentència del TC, perquè “és aberrant que un tribunal acabi derogant una llei fet a partir d’una ILP, és una vulneració dels nostres drets participatius més elementals”.
