El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat els articles 19 i 20 de la Llei espanyola d’unitat de mercat (20/2013, del 9 de desembre). Els dos articles estableixen el denominat “principi d’eficàcia en tot el territori de l’Estat dels actes, disposicions i mitjans d’intervenció de les autoritats en el lloc d’origen”. Així, l’article 19 establia que les llicències donades en una autonomia tenen vigència a tot el territori estatal. I és que el ple del TC ha estimat parcialment el recurs presentat pel Parlament de Catalunya contra diversos preceptes de la mateixa llei. El Tribunal avala la constitucionalitat del principi d’eficàcia en tot el territori espanyol només per aquells casos en què existeixi un mínim estàndard normatiu comú o equivalent aplicable per les autonomies; però no en aquells altres en què no existeix aquesta normativa comú o equivalent. El ple considera que, en aquest punt, la regulació continguda en la llei suposa un trencament del principi de territorialitat previst en la Constitució. És per això que declara nuls els articles 19 i 20.
El TC declara nuls els articles 19 i 20 i la disposició addicional dècima, els quals permetien que “qualsevol producte legalment produït a l’empara de la normativa d’un lloc del territori espanyol podrà circular i ofertar-se lliurement en la resta del territori”. Aquesta normativa del lloc d’origen desplaçava la normativa on s’anés a exercir l’activitat o a vendre’s el producte, denominada normativa del lloc de “destí”. Els articles anul·lats també preveien que l’autoritat del territori de “destí” del producte o servei assumís la “plena validesa” dels requisits, qualificacions, controls previs o garantia exigits a operadors o béns en el lloc d’origen, encara que fossin diferents dels propis.
El TC considera que quan un àmbit no té una normativa comú per a tots els territoris, no es pot “obligar una comunitat autònoma a haver d’acceptar dins del seu territori una pluralitat de polítiques alienes”, ja que això xoca “amb la capacitat per elaborar les seves pròpies polítiques públiques en les matèries de la seva competència” i suposa “la constricció de la seva autonomia”. El TC anul·la doncs alguns articles de la llei perquè considera que es “vulnera el principi de territorialitat de les competències en què es basa l’Estat autonòmic recollit a la Constitució”.
Competència no podrà suspendre actes o disposicions autonòmiques
La sentència també considera inconstitucional que la interposició d’un recurs contenciós- administratiu per part de la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC) produís la suspensió automàtica d’actes o disposicions autonòmiques. Així ho preveia un altre precepte anul·lat: l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 29/1993 reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en redacció donada per la Llei 20/2013 únicament en la seva aplicació a actes o disposicions d’autonomies.
Articles considerats consitucionals
El TC considera constitucional l’apartat 1 de l’article 5. Aquest precepte estableix que quan les autoritats competents estableixin límits a l’accés d’una activitat econòmica o exigeixen el compliment de requisits hauran de justificar la seva necessitat en alguna de les raons “imperioses d’interès general contingudes a la Llei 17/2009”, que regula el lliure accés a les activitats i serveis i el seu exercici.
La sentència avala la constitucionalitat de l’obligació imposada a les autoritats competents de les autonomies de donar informació sobre els procediments d’elaboració de normes que afectin a la unitat de mercat. També veu constitucional l’establiment d’un sistema de resolució de reclamacions en què participa la Secretaria del Consell per a la Unitat de Mercat.
