El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós-administratiu presentat per la Generalitat de Catalunya perquè el coneixement del català sigui un mèrit “determinant” en el nomenament de membres substituts del Ministeri Fiscal a Catalunya.
La Sala Tercera del Contenciós-Administratiu avala la legalitat del Reial decret 1/2008, de l’11 de gener, que estableix que el coneixement del Dret propi d’una comunitat i el de la llengua cooficial es valorarà fins a un màxim d’ 1 punt en la provisió de les places i que, en cas d’igualtat de puntuació, tindran preferència els aspirants que posseeixin “millor expedient acadèmic”.
En el recurs interposat al maig de 2008, la Generalitat de Catalunya reclamava la nul·litat de ple dret d’aquests articles perquè entenia que vulneraven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal.
El govern català va proposar que el Dret propi de Catalunya es valorés com un “mèrit preferent” mentre que el de la llengua fos “determinant”. Així mateix, va demandar que en cas que els sol·licitants posseeixin la mateixa puntuació prevalgués el coneixement de la llengua.
La resolució de l’alt tribunal, amb el suport de l’advocat de l’Estat, afirma que l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal assenyala amb caràcter determinant el coneixement de l’idioma cooficial pels fiscals de carrera que ja han acreditat tenir els coneixements oportuns en una oposició. Per contra, assenyala que el Reial decret es refereix a la selecció de fiscals substituts entre candidats que no han superat prèviament l’oposició, pel que han d’acreditar la seva formació jurídica en el curs d’aquest procés.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Agustín Puente Prieto, confirma així que el coneixement del dret autonòmic i el de la llengua pròpia de Catalunya no “poden prevaler” sobre la formació jurídica dels fiscals substituts, que és “imprescindible” encara quan només compleixen places vacants en una determinada fiscalia.
L’alt tribunal confirma així que resulta “plenament conforme a dret” que la possessió del títol de Doctor en Dret o del títol de Graduat en Criminologia sigui més valorat que el coneixement del dret i la llengua autonòmics.
Finalment, emfatitza que l’Estatut tampoc s’ha vist vulnerat perquè aquest només estableix que els fiscals tinguin un coneixement suficient per relacionar-se amb els ciutadans, sense que aquest hagi de ser considerat un mèrit preferent ni determinant en la selecció dels fiscals substituts.
