El Tribunal Suprem ha rebutjat la denúncia de l’exdiputat del PDeCAT Francesc Homs contra el president espanyol, Mariano Rajoy, per desobediència o prevaricació, en negar-se a acatar, segons Homs, els pronunciaments del Tribunal Constitucional (TC). Segons el Suprem, els fets no són delictius.
En una interlocutòria, la Sala Segona indica que en la denúncia d’Homs no s’aporta cap indici sobre el suposat delicte de desobediència. Afegeix que, de cap manera, el contingut de les resolucions del Tribunal Constitucional que se citen pel denunciant permeten donar suport, ni tan sols indiciàriament, a la comissió per part del president del govern d’un delicte previst i penat a l’article 410 del Codi Penal. “De fet, ni s’adverteix ni es concreta en la denúncia quins actes concrets imputables a aquell serien subsumibles en el citat precepte”, indica el Suprem.
Segons exposa l’escrit, Homs en la seva denúncia del passat mes d’abril es recolzava en la sentència de la pròpia Sala Segona, de 22 de març d’aquest any, que el va condemnar a ell mateix per desobediència al Constitucional per organitzar la consulta del 9-N, establint que per a aquest delicte no era necessari un requeriment o advertència expressa al desobedient, ni tampoc reiteració.
Homs sostenia en la seva denúncia que el govern espanyol s’havia negat a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional. Així, citava dues sentències del TC, de 2016 i 2017, la primera referida a la competència de la Generalitat sobre beques universitàries, on el propi TC recordava anteriors incompliments del govern espanyol de sentències similars. Homs també al·ludia a negatives de la Fiscalia General de l’Estat i de tribunals de justícia a acatar pronunciaments de la jurisdicció constitucional.
La fiscalia ja va arxivar al febrer la denúncia d’Homs, que també incloïa l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso i l’exsecretària d’Estat de Serveis Socials Susana Camarero. Als tres els considerava responsables de desobeir les sentències del TC sobre les subvencions estatals amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF. La denúncia es va presentar a finals de gener d’aquest any. El fiscal va decidir arxivar la denúncia perquè no veia indicis de delicte en l’actuació dels tres denunciats. En el moment de presentar la denúncia Homs va manifestar que suposava un “repte” per a la fiscalia i considerava que seria “la prova del cotó” per evidenciar que als encausats pel procés participatiu del 9-N se’ls “persegueix per les idees, per haver posat les urnes”.
