El subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, hagués preferit “un altre espai” on ubicar la plaça de l’U d’Octubre del 2017 en comptes de fer-ho a la de la Constitució. Bramon entén “que hi hagi gent” que vulgui un espai dedicat al referèndum, però afirma que li sap “molt de greu” que la ciutat de Girona escollís rebatejar “l’espai de la Constitució” . Ara veu “difícil que es trobi un altre espai” per commemorar la Constitució espanyola, tot i que s’ha mostrat a favor que es pugui tornar a posar el nom de la Carta Magna a un carrer o plaça. De tota manera, Bramon ha recordat que les competències per al nomenclàtor recauen a mans municipals i, per tant, ell respecta qualsevol decisió que es prengui en aquest sentit. De la mateixa manera, Albert Bramon també respecta que cada municipi triï un lloc on ubicar-hi aquest memorial de l’1-O, sempre i quan es faci amb el consens necessari. Sobre la relació amb l’actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el subdelegat ha reafirmat la seva voluntat de “col·laboració” entre administracions. De fet, ha insistit en què el seu paper “és ajudar al màxim a millorar les relacions” entre el govern espanyol i la ciutat. D’altra banda, Bramon també s’ha referit al trencament de relacions institucionals que després de l’1-O l’alcaldessa de Girona va fer amb l’Estat, la Casa Reial i les forces i cossos de seguretat espanyols. Un trencament que ara, amb l’arribada dels socialistes i la marxa d’Enric Millo, s’ha suavitzat. Si més no, amb els representants del govern estatal, tot i que el veto es manté per a la Casa Reial. Bramon ha explicat que “preferiria que no hi hagués aquests vetos, però això no vol dir que sigui un obstacle per arribar a acords” en determinats temes de la ciutat.
Un dels temes més calents sobre la taula i que ha crispat més la relació entre les dues administracions són les obres del TAV a la ciutat i la manca de compensacions per part d’Adif i el Ministeri de Foment. Sobre el llistat de greuges elaborat pel govern local, Albert Bramon ha respost que estan oberts a parlar-ne. Veu factible moltes de les compensacions sobre la cessió de terrenys i ha avançat que estudiaran el pagament d’alguns projectes pendents. D’altra banda, el subdelegat veu “difícil” poder compensar els veïns del barri de Sant Narcís per les molèsties causades durant les obres. El representant del govern de Pedro Sánchez a Girona creu que no hi ha instruments legals que els permetin realitzar aquestes ajudes econòmiques, però en cap cas ha tancat la porta a parlar-ne.
El subdelegat del govern espanyol a Girona també ha afirmat que la pintada de groc de l’edifici de la subdelegació va ser “un acte gravíssim i intolerable”. L’acte es va produir el 25 de març quan el col·lectiu La Forja va reunir-se davant de l’edifici de la Subdelegació i en va pintar part de la façana de groc. Durant la protesta també es va despenjar la bandera espanyola que onejava al costat de l’edifici. El col·lectiu va justificar la protesta com una manera de “passar a l’acció” davant l’empresonament dels membres del govern català. Tot i aquest incident, Albert Bramon ha assegurat que prefereix “jugar cap al futur i passar pàgina” dels incidents per tal d’intentar calmar la tensió.
Un dels objectius que es marca el subdelegat de cara als dos anys que té per endavant abans no arribin les properes eleccions generals és poder desencallar les obres de l’arxiu provincial. De fet, Bramon ja ha assegurat que ha demanat al diputat Marc Lamuà (què és l’únic representant socialista gironí al Congrés dels Diputats) que esbrini “quin és l’obstacle” que no permet tirar endavant unes obres enrocades des de fa anys. De moment, Bramon ha recordat que hi ha una partida de 100.000 euros als pressupostos generals dedicada a aquest nou edifici. Tot i reconèixer no ser suficient per començar les obres, si que creu que pot ser un primer pas per poder acabar el projecte i, d’aquesta manera, arribar al 2019 amb tot a punt per engegar els treballs. El projecte de l’Arxiu Històric de Girona es remunta al 2008 quan va sortir a concurs el projecte de construcció de la biblioteca provincial i l’arxiu provincial. De tota manera, la crisi econòmica va obligar a endarrerir el primer projecte i aturar el segon. Durant el 2015, el secretari de Cultura va comprometre’s a tirar les obres endavant amb dues partides superiors als 2 milions per al 2017 i 2018 que havien de fer possible la construcció del nou edifici. La previsió és poder traslladar la seu d’aquest arxiu del convent de les Carmelites on es troba ara, enmig del Barri Vell, fins a un nou edifici que es construirà a Fontajau.
