Els funcionaris de la Generalitat s’han situat al centre del debat sobre la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre anunciat pel president Carles Puigdemont. De fet, algunes formacions polítiques —principalment Ciutadans— els han utilitzat en els seus arguments per expressar l’oposició a la celebració de la votació sobre el futur polític de Catalunya. El seu paper en el referèndum que es farà a l’octubre i les conseqüències de la seva possible participació en l’organització del mateix sembla que no ha quedat ben aclarit i és precisament per aquest mateix motiu que l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), juntament amb la Intersindical-CSC, han convocat pel proper 10 de juliol una assemblea oberta a les Cotxeres de Sants de Barcelona que serveixi per esvair qualsevol mena de dubte.
Tot i així, algunes organitzacions sindicals creuen que la celebració d’un referèndum posa els funcionaris en una situació delicada, mentre que altres opinen que, ara per ara, no hi ha suficients motius de preocupació tenint en compte, a més a més, que ja han estat tranquil·litzats pel Govern en el sentit que no sortiran esquitxats per la celebració de l’1-O.
Des del sindicat majoritari a la Generalitat, CATAC, la seva portaveu, Assumpta Barbens, assumeix que els funcionaris poden estar ben tranquils davant l’1-O. “Nosaltres entenem que els funcionaris no tenim responsabilitats penals perquè aquesta recau en els càrrecs polítics”, afirma. En aquest sentit, afegeix en declaracions a ‘El Món’, que l’organització que representa no accepta “el xantatge que es fa a nivell estatal” i recorda que, qüestions jeràrquiques a banda, “si el funcionari considera que rep ordres que poden constituir delicte, té dret a demanar-les per escrit i a no realitzar-les. No té responsabilitat penal perquè pot no saber que hi ha una llei que està contra l’ordre que li estan donant“. Oficialment CATAC defensa la celebració del referèndum “siguin quines siguin les condicions” encara que Barbens matisa que “millor si són pactades” amb l’Estat. Aquest sindicat dóna crèdit a la Direcció General de Funció Pública, competent en matèria de drets del personal funcionari, que els ha assegurat que “fins el que ells saben” no s’utilitzarà cap funcionari pel referèndum i que ningú ha estat “violentat”. “En principi hem de fer-los confiança quan diuen que no se’ns farà res en relació al referèndum”, afegeix Barbens.
Al marge del debat sobre el referèndum, Barbens mostra la sorpresa del seu sindicat amb el fet que els funcionaris estiguin presents en el debat polític. “Des del 2012 hem patit diferents retallades i ningú s’ha preocupat per nosaltres, amb tot el que això afecta al servei públic i en canvi en un tema que té mínima incidència en el sector tothom parla de nosaltres”, diu la portaveu de CATAC. “El funcionari de carrer —diu Barbens— no està preocupat per l’1-O, el que li preocupa és que li retornin els drets manllevats, saber si hi haurà consolidació de plantilles, perquè s’han reduït molt, i això preocupa per poder realitzar bé la nostra feina”.
“En el xoc de trens, nosaltres estem al mig de la via”
“En el tema polític no hi entrem, però el problema és que en aquest xoc de trens que està previst entre Catalunya i l’Estat nosaltres estem al mig de la via i, segons què es faci, pots rebre d’una banda o d’una altra“, assegura de la seva banda Joan Escanilla, dirigent de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF). Aquest és el sindicat que es va rebel·lar en contra Lluís Llach arran de la polèmica per unes declaracions en què el diputat de Junts pel Sí advertia que els funcionaris del Govern que rebutgessin complir la llei de transitorietat jurídica serien sancionats. Tot i haver adoptat aquesta postura bel·ligerant, Escanilla reconeix que els funcionaris sempre poden demanar per escrit les ordres dels seus superiors sobre les quals tinguin dubtes. La mateixa organització adverteix als seus associats que, en una situació semblant “han de deixar palesa la seva disconformitat davant del director de serveis” i, fins tot, poden recórrer a la Fiscalia o a la policia. “Les ordres, si no són manifestament il·legals, els funcionaris les hem de complir”, assegura el sindicalista, recordant que el 2015 van establir un protocol per definir els passos a seguir en situacions semblants. Aquell any, aquest sindicat també es va mobilitzar en defensa de “la Constitució i l’Estatut vigents”.
Malgrat que en moltes ocasions els funcionaris s’enfilen als titulars de premsa i apareixen en declaracions polítiques, el cert és que segons les fonts sindicals consultades, les organitzacions que s’ocupen de vetllar pels drets dels treballadors de la Generalitat no han rebut cap allau de trucades per consultar o manifestar inquietuds sobre el referèndum. Escanilla confia que de la presentació dels detalls tècnics que el Govern preveu fer aquests dimarts en surtin respostes que puguin deixar aclarits alguns dels principals dubtes que hi ha ara plantejats: “Caldrà veure si el referèndum encaixa dins del marc jurídic actual, si és així, no hi ha cap problema, però aquest és ara el dubte”. Per Escanilla és important que el Govern doni a conèixer els detalls organitzatius de l’1-O tot i que pensa que “tothom pot quedar tranquil com a funcionari” sabent que “si no està d’acord amb el reglament jurídic” pot deixar la seva inconformitat expressada per escrit. “Així et cobreixes les esquenes”, recalca el portaveu de la CSIF.
Ciutadans atia els dubtes sobre el paper dels funcionaris
La qüestió dels funcionaris i el referèndum és espremuda principalment per Ciutadans. Precisament el Parlament va rebutjar la setmana passada instar el Govern a garantir “el compliment de l’ordenament jurídic i actuar sota el principi que la defensa de l’Estat de Dret és un deure que vincula tots els poders públics i, per tant, tots els treballadors públics”. Es tractava del punt d’una moció presentada per Ciutadans que es va rebutjar amb els vots en contra dels diputats de Junts pel Sí i la CUP i l’abstenció de CSQP. La resta de grups parlamentaris, Ciutadans, PPC i PSC, hi van votar a favor. En declaracions recents, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha dit que “utilitzar funcionaris a participar en il·legalitats” seria “un punt de no retorn”. “No se sap què passarà, però hi ha un moment límit, que es produeix en el moment d’involucrar funcionaris. Aquesta és la línia que no es pot traspassar. S’atreviran a fer-ho?”, es preguntava Arrimadas.
Ciutadans ha insistit en reclamar protecció pels funcionaris davant l’1-O, malgrat que Carles Puigdemont ha anunciat que el Govern no farà participar funcionaris de l’administració catalana en la celebració del referèndum, sinó que es formarà a “agents electorals” entre els voluntaris que vulguin col·laborar amb la votació. “En cap lloc diu que els funcionaris hagin de participar en l’organització de processos electorals”, va dir Puigdemont en un Ple del Parlament. En aquest sentit ja va avançar que s’obriria una borsa perquè qui ho vulgui s’apunti a ser agent electoral, desvinculant d’aquesta manera els funcionaris públics del referèndum perquè “ningú serà forçat a res”.
