"El Síndic no admet que el govern li insinuï retallades"

El Síndic de Greuges, Rafael de Ribó, que ocuparà aquest càrrec fins el 2019, assegura en aquesta entrevista que l'estat del benestar a Catalunya no està en perill. Ara bé, també avisa que cal estar alerta perquè des del 2009 algunes retallades lesionen els drets dels ciutadans. També es queixa de la poca col•laboració que rep per part d'algunes institucions i del silenci de la Defensora del Pueblo.

Com afectaran "les retallades" al pressupost del Síndic de Greuges?
Acabem de presentar al Parlament un projecte de pressupost de la institució pel 2011 que significa una rebaixa del 13%. Ho hem fet amb la voluntat de contribuir a l'estalvi públic del país i amb tota llibertat i autonomia.

Destaca que ho ha fet amb "llibertat i autonomia". El govern li va insinuar un ajust?

El Síndic no admet que el govern li insinuï retallades. En una democràcia no pot ser que l'executiu intenti imposar una rebaixa del pressupost a la institució que el controla. Nosaltres depenem del Parlament. A més, aquest error podria alimentar la imatge d'aquells que creuen que el Síndic no és independent perquè depenem del pressupost del govern.

En quines partides s'aplicaran aquestes retallades?
En seguretat, en contractes d'externalitzacions – publicacions i reproducció de documents -, activitats – seminaris i jornades-, temes de protocol i en el desplegament de la plantilla, no es cobriran les places pendents.

Les retallades poden significat un augment de les queixes ciutadanes?
Jo puc parlar del 2009 i del 2010, però no de les retallades actuals. Les mesures del nou govern encara s'han de definir en precisió, aplicar i veure'n els resultats. No m'agrada parlar de futur.

Però es pot intuir?

El 2009 nosaltres van advertir que hi havia queixes molt significatives, no pas pel nombre sinó per la qualitat, que es basaven en polítiques públiques d'inclusió. Per tant, aleshores alguns forats ja ens alertaven que no s'estaven complint les prioritats de l'estalvi públic. I vam demanar al govern que si volia retallar no afectés el nucli central del sistema social.

I el 2010?
Aleshores ja no van ser petites escletxes. El 2010, entre la descoordinació de les administració i la retallada de bens públics ja es van erosionar drets; bàsicament en temes d'igualtat d'oportunitats en educació, en política social – llei de dependència- i en lloguer social o rendes d'emancipació.

Per tant, està dient que l'oposició que ara es queixa que les retallades perquè perjudiquen els drets socials va fer el mateix quan era al govern?
No entraré en el joc govern i oposició. Jo només faig informes anuals sobre les administracions i en aquest sentit li puc garantir que el 2009 i el 2010 ja es van produir lesions als drets dels ciutadans. Al Parlament tothom pot utilitzar les informacions del síndic quan li sembli si en fa un ús correcte.

Les administracions són actualment més sensibles a les demandes del Síndic?

Hi ha hagut una millora. Les administracions cada cop entenen més el paper del Síndic que és de crític, d'investigador i de col•laborador. Ara bé, encara hi ha administracions que per diversos motius no es poden al dia ni al ritme necessari per solucionar problemes.

Una d'aquestes administracions és la Delegació del Govern espanyol, se n'ha de fer una lectura política?

Mai subratllaré elements polítics o partidistes, però sí puc afirmar que l'administració perifèrica de l'Estat a Catalunya ha incomplert de forma manifesta la llei que l'obliga a col•laborar amb el Síndic. I ho fa fet en diversos temes com: la mort o una vaga de fam en un centre d'internament o l'incompliment de Règim de Normalització Lingüística a la seguretat Social per no deixar utilitzar el català.

Però aquesta no ha estat l'única...
No. Algunes administracions han obstaculitzat la feina del Síndic i s'han negat a entrar en el procés previst per la Llei. Són demandes que arrosseguem durant més de mil dies. És el cas de l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Berga... i també l'operadora Renfe. Això el codi penal ho reconeix com un delicte, però de moment no fem servir aquest recurs.

Potser no responen perquè no tenen l'obligació de rectificar.
És cert. El Síndic emet resolucions però ni sempre tenim raó ni som una autoritat vinculant. Ara bé, cada vegada més administracions compleixen amb el que diu el Síndic.

Quan es tracta d'Ajuntaments són sobretot casos que tenen a veure amb la llei d'empadronament?
No, són temes diversos que per decidia, ignorància del procediment o lentitud no contesten. Amb aquesta actitud, però, no ignoren el Síndic com a institució sinó la importància d'assegurar els drets de les persones.

Vostès han reclamat una llei d'empadronament única per tots els municipis. És possible?
De fet, hauria de ser obligatòria. Si la Llei del Padró dóna pautes clares, les administracions les han de complir. Però si cada ajuntament pot incloure requisits pel seu compte estem tergiversant el que preveu la llei i estem usant de forma electoralista el padró. El 2008 ja demanàvem que el govern establís uns criteris d'empadronament, perquè si no ho fa la disbauxa és cada vegada més gran.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional quina relació té amb la Defensora del Pueblo?

El Constitucional va emetre una sentència radicalment anacrònica que comporta duplicitat de controls i un increment de pressupost del diner públic. Si a l'Estat espanyol hi ha una distribució del poder en Parlaments autonòmics, el tribunal hauria d'haver vist que això també significa una repartiment de competències entre els defensors i el Síndic. Més enllà d'aquest fet mantenim relacions fluides amb la Defensora del Pueblo i amb altres defensors autonòmics.

Vostè va dir que signarien un conveni de treball amb la Defensora del Pueblo per intentar evitar aquestes duplicitats. Com està aquest tema?
Nosaltres tenim un conveni amb tots els defensors locals que existeixen a Catalunya. Si una persona ens ve a veure amb un problema local, l'advertim que existeix el Defensor Local. Després el ciutadà tria on vol anar. Així evitem les duplicitats i fomentem la simplificació de l'administració.

I això mateix han proposat a la Defensora del Pueblo...
Sí, perquè segons la primera sentència del Tribunal Constitucional es pot dissenyar un conveni en què els drets fonamentals siguin competència del Defensor del Pueblo i els autonòmics del Síndic.

Bona argument.
I, a més, si tenint en compte que la segona sentència, presentada pel mateix Defensor, el Tribunal ens dóna la raó en el capítol de drets, considera obligatòria la relació entre el Defensor i el Síndic i aprova la capacitat del síndic d'entrar al poder local. Amb tot això la Defensora hauria d'avenir-se a signar un conveni de col•laboració.

I la veu receptiva?
Ara per ara no ha contestat.

De la sentència se n'ha parlat molt, però creu que les institucions catalanes han tingut en suficient consideració els punts que perjudicaven la figura del Síndic?
Les administracions catalanes ara estan intentant recuperar alguns elements de l'Estatut i aviat tindrem un bon exemple per respondre a la pregunta que vostè em fa, és a dir, saber el suport real que té el Síndic.

A què es refereix?
El Síndic és l'autoritat catalana de prevenció de la tortura, un model instaurat per un protocol del tractat de les Nacions Unides. Ara caldria que el govern català i el govern espanyol signessin un acord perquè el Síndic pugui intervenir en llocs d'atenció de Catalunya que depenen d'autoritats de l'estat, per exemple, edificis de la Policia Nacional o casernes. En el temps que tardin en posar-se d'acord veurem l'interès que posen en defensar aquestes competències. Ara tot just comencem el tema.

Com valora l'aplicació de la Llei del Síndic?
La Llei del Síndic està desenvolupant de forma molt correcte allò que ampliava de l'Estatut. En aquests moments ho estem practicant tot, perquè no volem que ens critiquen per inactius. Sempre aplicarem a fons el que diu la llei.

Un dels punts de la nova llei és el consentiment d'estar nou anys en el càrrec en comptes de cinc amb possible renovació. No és un temps excessiu?

Sí. Em sembla excessiu que els càrrecs institucionals tinguin un període de nou anys. Em sembla molt més correcte fer mandats de cinc anys renovables, encara que alguns defensors, com passa a Andalusia o a Aragó, ja en porten quinze.

Això fa pensar que es tracta d'un càrrec per persones que ja es retiren de la vida política.
Aquesta institució no està pas de retirada. Està actuant amb gran rigor.

A l'Informe del 2010 un 18% de les persones es mostres insatisfetes amb la resposta oferta pel Síndic. Quina explicació hi dóna?
Tres motius. Primer, fallem i aquí no hi ha excuses. Som els primers que ens autoanalitzem i intentem autorregir-nos. Dos. Una part de l'enquesta d'insatisfacció recull aquells que creien que tenien raó i el Síndic no els hi ha donat. És gent enfadada, però aquest és el preu que hem de pagar per mantenir el rigor institucional. I tres. La causa d'un retard en la resposta pot ser perquè les administracions allarguen les col•laboracions.

L'augment de queixes en un 2,9% el 2010 es deu a la crisi o a un major coneixement del Síndic per part de la ciutadania?
Poc a poc els ciutadans ens coneixen més, però l'augment també es deu a una ampliació dels drets. Hi ha hagut lleis molt universals, com la Llei d'Autonomia Personal o la Renda Bàsica d'Emancipació, que han generat moltes queixes. Quan s'amplien els drets i els beneficiaris hi ha més errades. I, finalment, també hi ha hagut una millora de la conscienciació democràtica dels drets de cadascú.

Considera que aquests darrers anys l'estat del benestar català s'està afeblint?
Catalunya i l'Estat espanyol són països amb el major benestar del planeta. Afirmar que estem perdent l'estat del benestar és perdre perspectiva Ara bé, això no vol dir que haguem de vigilar. Però precisament si trobem errades es perquè ens encaminem a la universalització del sistema.

Algú afirma que alguns drets són massa universals...
Categòricament no, tan de bo fossin plenament universals. Per exemple sanitat està aconseguint que realment sigui universal. Durant el franquisme la sanitat es pagava a traves de les cotitzacions i, en canvi, ara es paga amb dels impostos, per tant, no hi hauria d'haver cap indicador per impedir que aquesta fos universal.

 
 

Comentaris