El Síndic de Greuges ha obert d’ofici una actuació demanant informació sobre l’existència d’un mausoleu al monestir de Montserrat i on hi ha enterrats 319 combatents del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, una unitat de carlins catalans que va combatre amb les tropes del general Franco durant la guerra civil espanyola. De la mateixa manera que el Síndic ha demanat la retirada dels monuments de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita i de les plaques encara presents en molts immobles de la ciutat de Lleida, entre d’altres, també investigarà aquest cas i aclarirà si s’ha donat compliment a la Llei de Memòria Històrica.
El Síndic s’ha assabentat de l’existència d’aquest mausoleu després que els mitjans de comunicació es fessin ressò de la iniciativa d’un grup parlamentari per demanar-ne la retirada. En el marc de l’actuació d’ofici, el Síndic té previst adreçar-se la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i demanar el motiu pel qual aquest conjunt arquitectònic no consta, segons la premsa, en el cens en què es recullen 3.647 símbols feixistes classificats en 12 tipus diferents. La institució remarca que la Llei de Memòria Històrica, reconeix i amplia drets i estableix mesures en favor de qui va patir persecució o violència durant la guerra civil espanyola i la dictadura i disposa que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra i de la repressió de la dictadura. La mateixa Llei estableix que cal impulsar polítiques públiques relatives a la conservació i el foment de la memòria democràtica; en aquesta línia, es volen investigar les actuacions dutes a terme per les administracions públiques.
Un cop més, el Síndic alerta de l’assignatura pendent de l’Estat espanyol d’afrontar el passat i fer justícia, tal com destaca un informe del relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Pablo de Greiff.
