La majoria de càrrecs locals del PSC consultats per l’ACN no decidiran si col·laboren en l’1-O fins que es convoqui oficialment el referèndum i abans de prendre qualsevol decisió demanaran un informe al secretari municipal, tal com estableixen les directrius enviades des del carrer Nicaragua. Però no hi ha unitat a tot el territori i hi ha excepcions. Els socialistes de Girona, Terrassa, Blanes i L’Escala no posaran bastons a les rodes a l’1-O mentre que dues alcaldesses del PSC de comarques centrals, Vallbona d’Anoia i Castellbell i el Vilar, s’han mostrat disposades a cedir espais per les urnes. Per la seva banda, l’alcalde del municipi aranès de Les, d’Unitat d’Aran (filial del PSC), Emili Medan, dona suport explícit al referèndum cedint els locals que faci falta. A l’altra cara de la moneda hi ha els socialistes de Lleida i Olot que han deixat clar que no hi col·laboraran.
La direcció del PSC va enviar als seus càrrecs locals els arguments per no participar ni donar col·laboració institucional al referèndum. “Si el Govern demana la col·laboració dels ajuntaments, exigirem que ho faci de forma oficial i per escrit degudament signat pel responsable que correspongui i abans de prendre qualsevol decisió al respecte, demanarem un informe escrit i signat pel secretari de la corporació”, diu el document distribuït. A la ciutat de Barcelona, fonts municipals han recordat que encara no han rebut cap instrucció concreta sobre quin paper hauria de tenir l’Ajuntament en el referèndum de l’1 d’octubre. L’alcaldessa, Ada Colau, està molt pendent també de les converses entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els comuns, que fixaran la seva posició el 8 de juliol. El procés va quedar al marge de l’acord de govern entre Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) i al ple municipal voten diferent en aquesta qüestió.
A l’àrea metropolitana de Barcelona es dona la circumstància que algunes capitals de comarca i ciutats amb un important pes territorial estan governades per coalicions de CiU i el PSC. A Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès o Premià de Mar, la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras; la de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; i el president de l’ACM, Miquel Buch, compten amb el suport dels socialistes per governar els seus municipis. Uns acords que, en el seu dia, van deixar al marge del pacte municipal les qüestions nacionals. Com passa en la majoria de municipis, però, els respectius grups municipals del PSC mantenen la línia fixada pel partit i avisen que la cessió d’espais municipals com a col·legis electorals ha d’estar avalada per un informe jurídic del secretari municipal.
Una situació a la inversa és la que es dona als ajuntaments de Mataró i Terrassa, on els alcaldes són socialistes –David Bote i Jordi Ballart, respectivament– i el soci minoritari són els regidors de l’antiga Convergència. En el cas de Mataró, però, el paper del grup municipal de CiU és clau per a la governabilitat de la ciutat, molt fragmentada políticament. Bote ha admès que el referèndum serà una qüestió difícil d’abordar i que no es pronunciarà sobre si l’Ajuntament col·laborarà amb l’1-O fins que es convoqui. El paper de l’Ajuntament en el referèndum pot marcar un abans i un després a la capital del Maresme, on la relació entre els socis ja és prou tensa per la pròpia dinàmica local.
A Terrassa, en canvi, Jordi Ballart ja ha explicat en diverses ocasions que ell no serà qui posi obstacles perquè la gent pugui votar: “No sóc ningú per prohibir el dret a vot”, va piular dies enrere, tot i que no ha especificat si està disposat a cedir espais municipals. L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i número dos del PSC, Núria Marín, ja fa temps que va manifestar que no col·laborarà en un referèndum il·legal. I l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ja ha encarregat un informe al secretari municipal sobre el referèndum que conclou que l’ajuntament i els seus funcionaris “no poden incomplir la legalitat vigent”. Parlon té previst demanar un altre informe al secretari municipal si el Tribunal Constitucional (TC) suspèn el referèndum de l’1-O. En canvi, a Badalona, l’alcaldessa Dolors Sabaté (BComú), que governa amb ERC i ICV, ha manifestat recentment, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que està a l’expectativa de la fórmula que es proposi i que en funció d’això decidirà.
El PSC a Girona no posarà bastons a les rodes
La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona, la socialista Sílvia Paneque, ha assegurat que no posaran “bastons a les rodes” quan el consistori col·labori en l’organització del referèndum. “Tenim molt clar que la primera obediència la devem als ciutadans i des d’una minoria dins l’equip de govern no podem imposar la nostra visió”, ha manifestat Paneque. Per la seva banda, l’alcaldessa, Marta Madrenas (CiU), ja ha deixat clar que es posaran a la disposició del Parlament i del president per ajudar “en el que calgui”.
Una posició que també defensen els alcaldes socialistes de l’Escala (Alt Empordà), Víctor Puga, i Blanes (Selva), Miquel Lupiáñez. “Per resoldre la situació d’atzucac actual cal recórrer a les urnes“, ha dit Puga, que defensa però que cedirà espais municipals sempre que el referèndum es faci “amb garanties”. L’alcalde de Blanes també afirma que no posarà “cap entrebanc” perquè la gent pugui votar. “Com a alcalde no promouré accions per evitar que la gent voti, però tampoc afavoriré que es cometi una il·legalitat”, ha afirmat.
Per la seva banda, l’alcalde socialista de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), Pere Moradell, insisteix que faran allò que calgui sempre que sigui “una cosa seriosa”. “Si s’ha de tornar a fer comèdia o una costellada, no cal que facin res”, ha valorat. A Olot, el PSC governa en coalició amb CiU, que té l’alcaldia. Els socialistes no participaran en l’organització del referèndum i entenen que “no ha de suposar un conflicte” amb els seus socis de govern.
Tarragona, a l’expectativa
El principal feu del PSC al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és la ciutat de Tarragona on Josep Fèlix Ballesteros ostenta l’alcaldia. Ho fa de la mà d’un regidor de l’extingida Unió i també del PP, fet que reforça la idea que l’Ajuntament no col·laborarà amb l’organització del referèndum. Preguntat sobre la seva posició, Ballesteros ha assegurat que el referèndum encara no s’ha convocat i que no es plantejarà què fer fins que hi hagi “papers” i no especulacions. L’alcalde ha reconegut que, en el seu moment, caldrà demanar els informes tècnics i jurídics pertinents als secretaris però “no perquè el partit ho digui sinó perquè qualsevol alcalde ha de fer això al minut zero”. L’alcalde del PSC del Vendrell, Martí Carnicer, encara no ha pres cap decisió respecte el referèndum. Mentre que el batlle socialista de la Canonja, Roc Muñoz, que també és el primer secretari de la Federació del PSC al Camp de Tarragona, assegura que s’actuarà de forma col·legiada.
A les Terres de l’Ebre, l’alcalde socialista més destacat és l’exdiputada, Núria Ventura, al capdavant de l’Ajuntament d’Ulldecona (Montsià) on governa en solitari i minoria. Ventura, que ja va ser juntament amb Marina Geli una de les diputades crítiques que van trencar la disciplina de vot per votar a favor de la consulta del 2014, assegura que encara no han tractat la seva posició respecte l’1-O. Per la seva part, des de la Federació del PSC a l’Ebre, el seu primer secretari, Manel de la Vega, ha afirmat que tots els alcaldes saben que si s’han d’utilitzar recursos municipals és necessària una ordre per escrit i un informe de la secretària municipal. “Estem molt tranquils perquè creiem que serà un altre 9N”, ha assegurat.
Vallbona d’Anoia i Castellbell i el Vilar, disposats a cedir espais
Hi ha dos consistoris de les comarques centrals, el de Vallbona d’Anoia (Anoia) i el de Castellbell i el Vilar (Bages), que no s’oposaran a la celebració del referèndum. En el primer cas, l’alcaldessa del PSC Maribel Ferrer, que governa juntament amb CiU i un grup independent, ha explicat que no es pot oposar al referèndum perquè “dins del govern guanyen els que hi estan a favor”. En aquest sentit ha dit que, si fos necessari, cedirien locals municipals per fer les votacions. De la seva banda, l’alcaldessa socialista de Castellbell i el Vilar, Montse Badia, ha explicat que, en cas que el Govern demani un local de propietat municipal per celebrar el referèndum “seguiríem el mateix procediment que fem qualsevol altra entitat que ens demana un espai i no hi posaríem cap inconvenient, però ens ho han demanar prèviament”.
A Osona, tant el batlle de Masies de Voltregà i secretari dels socialistes a la comarca, Sergi Vilamala, com la regidora socialista de Manlleu, Marta Moreta, que està a l’equip de govern juntament amb ERC i MES, esperaran que es convoqui oficialment el referèndum per demanar els informes als secretaris municipals. Des del Bages, el primer secretari del PSC al territori i alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, ha deixat clar que des del partit no donaran suport “a tot allò que no sigui legal” i ha explicat que “no es pot posar contra les cordes segons quina gent”. A l’Anoia, el primer secretari dels socialistes i alcalde d’Òdena, Francisco Guisado, assegura que les directrius del partit “són clares” i ha deixat clar que “no es pot tornar a repetir un 9-N, sinó que ha de ser un referèndum pactat i legal”.
Lleida ciutat tanca les portes al referèndum i el municipi de Les cedirà locals
A Lleida ciutat el PSC va tancar aquest dimarts durant el Ple d’estat de la ciutat la possibilitat de col·laborar amb el referèndum del proper 1 d’octubre. Ho va fer rebutjant una proposta de resolució de la Crida-CUP que demanava la ”participació activa” de la Paeria amb la celebració del referèndum així com la cessió d’espais municipals per portar-lo a terme. Àngel Ros en va tenir prou amb els vots de C’s i el PPC per tancar la porta a aquesta col·laboració i va remarcar que ”no és l’alcalde qui deixa votar o no sinó la llei”. Un cas totalment oposat al de la capital del Segrià és el municipi de Les, a la Val d’Aran, on el ple ha aprovat cedir espais municipals per a l’1-O. Una proposta aprovada per unanimitat de l’alcalde Emili Medán, d’Unitat d’Aran (UA), el partit filial al PSC a la Val. Al Ple no va poder votar el regidor d’UA, exsíndic i actual membre de l’executiva del PSOE de Pedro Sánchez, Paco Boya, que va assegurar que si hagués pogut hauria votat contra la proposta i que discrepa del seu alcalde i company de partit.
D’altra banda, a Tàrrega, l’1-O ha fet estralls a l’acord de govern municipal que tenia el PDeCAT de Rosa Maria Perelló amb el PSC. Tot just tres dies després de l’anunci de la data i la pregunta es va produir la ruptura amb els dos regidors socialistes i els demòcrates han passat a governar en minoria. Ho han justificat principalment per les discrepàncies amb el procés d’independència però també per qüestions que afecten la gestió de les regidories que ostentaven. L’altra capital de comarca de Ponent on hi ha el PSC al govern municipal és Balaguer, on mana el republicà Jordi Ignasi Vidal. De moment, Vidal no veu perillar l’estabilitat del seu govern per la convocatòria del referèndum i assegura que té via lliure dels socialistes.
En les pròximes setmanes, els ajuntaments hauran de concretar si col·laboren en l’1-O. De fet, el PP ja ha anunciat que presentarà mocions als municipis on tenen representació per rebutjar el referèndum de l’1 d’octubre.
