El ‘procés’ surt de les institucions

Els moviment polític independentista conclou que és ineficaç utilitzar l’autonomia per desobeïr

Canvi d’escenari en el procés sobiranista. Els ‘operadors polítics’ del procés han conclòs que les “institucions no tenen marge per doblegar l’Estat” i, per tant, cal apartar-les” . “Ho hem provat i hem vist fins on podíem arribar des del Parlament, el Govern o els Ajuntaments, l’acció de l’Estat en forma de repressió ho constata i ara ens temem que amb la sentència del Tribunal Suprem els marges encara siguin més reduïts”, explica un alt dirigent del Govern en conversa amb El Món.

 

Un panorama que obliga a repensar l’estratègia que s’ha portat fins ara. El nou pla proposa deixar la direcció política en mans del Consell de la República, allunyat de les pressions de l’Estat, així com el comandament de la internacionalització, i sobretot, de la societat civil que té capacitat per autogestionar des d’una protesta a una acció coordinada per fer la punyeta a l’Estat a través de les tècniques de desobediència civil.

 

 

La cimera de Brussel·les de diumenge passat va ser la primera vegada que, després de contactes i reunions bilaterals, es va sortir amb un acord en ferm. “Desobeïr o saltar-se el marc legal autonòmic és ineficient, produeix baixes innecessàries i té efectes ridículs”, convenen veus dels diferents implicats en l’independentisme institucional. D’aquí la conferència del president Quim Torra a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, que aquest matí ha resumit en tres conceptes en una conferència a Madrid: “enfortir les institucions, aprovar els pressupostos i marcar l’horitzó”.

 

En primer terme, enfortir les institucions suposa mantenir ferma la majoria independentista però allunyar el Palau de la Generalitat, el Parlament, els ajuntaments o qualsevol consell comarcal fora de la lupa de l’Estat. El Jutjat número 13, el Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes o la Fiscalia ja s’encarreguen d’advertir a cada passa que qualsevol decisió de l’administració catalana pot ser interpretada com un delicte. Ja sigui no despenjar una pancarta com destinar recursos a una conferència a l’exterior.

 

Una situació que obliga a no gastar pòlvora en salves i concertar l’acció exterior en el Consell de la República o entitats privades que aquest pugui delegar.  El paper reservat al Govern seria la “confrontació institucional”. Això és fer la guitza a l’Estat a través de l’acció jurisdiccional ordinària com recursos contenciosos administratius o al Tribunal Constitucional. “Una administració no pot desobeïr”, comenten i prendre depèn quins riscos. Fins i tot, els alcaldes se’n ressenten d’accions que han dut a terme sense cap utilitat de fons.  En aquesta línia, i en pro de l’establitat institucional, Torra insisteix en aprovar pressupostos. Tot i que des dels comuns o republicans aposten tant per anar a eleccions si no s’aproven o, fins i tot, aprovar-los i anar a eleccions. En definitiva, blindar les institucions autonòmiques fent d’autonomies.

 

Com exemple, i malgrat els anuncis en la reunió de JxCAT a Brussel·les que la intenció és investir Carles Puigdemont, no és una prioritat. Ans al contrari, la prioritat és assolir l’escó d’eurodiputat. Un posicionament que li donaria marge de maniobra i facilitaria la internacionalització del procés i la denúncia de la repressió de l’Estat des d’un faristol amb capacitat i finançament.

 

 

 

“L’horitzó” és el paper que correspon a entitats, ciutadans i associacions. Pensar una estratègia a llarg termini basada en fronts com l’internacional -el que més èxit ha tingut fins el moment- i l’acció popular i civil. És a dir, la desobediència civil o les estratègies de lluita civil, pacífica i democràtica que estableixen gurus com Gene Sharp. L’Estat Major de la nova etapa vindria dirigida pel Consell per la República que ja ha començat a patir l’ull fiscalitzador de l’Estat. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ja ha hagut de respondre al Parlament de la seva connexió amb aquest consell i l’assistència a les reunions de la seva direcció. De fet, la seva direcció està formada per ciutadans sense càrrec institucional o bé per diputats que actuen en nom de les formacions i no tenen cap responsabilitat executiva.

En aquest marc prenen força iniciatives com Tsunami Democràtic o Debat Constituent que ja s'ha començat a escampar pel territori. A més del nou rol de les entitats sobiranistes que com l'ANC busquen fórmules com Eines de País, per arribar a dirigir la Cambra de Barcelona, o iniciatives com Consum Estratègic. Una nova etapa comença a esbossar-se en el procés. 

 

 

Comentaris (14)
Angels Fa 1 mes
I mentrestant els politic que faran? Cobrar i mirar com la gent surt malparada . No crec q a Catalunya l'interese aquest tipus de politics.. Tots politicis i ciudadancs junts a donar la cara
Josep Sierra Roca Fa 1 mes
No tinc gens clar si em sembla bé o no...
Josep Sierra Roca Fa 1 mes
No tinc gens clar si em sembla bé o no...
Paripé Fa 1 mes
Y mambo.
el teu Fa 1 mes
Sí, de las europeas ... "Las evaluaciones sobre la implementación, y las estadísticas, muestran que aunque la euroorden en general funciona bien, la implementación no es enteramente satisfactoria en algunos Estados Miembro. Por tanto, la Comisión está llevando a cabo en estos momentos una evaluación detallada de todas las legislaciones nacionales que transponen la Decisión Marco de la Euroorden. Sobre la base de los resultados, quizás lancemos procedimientos de infracción para asegurar
enterrador Fa 1 mes
por ejemplo, las reuniones del Govern, realizarlas en el Consell, y de ahí presentarlas al Parlament, e incluso , realizar reuniones de grupos del Parlament en el Consell, todo ello con la máxima publicidad.
Visca Estat Catala Fa 1 mes
Qualsevol mesura que perjudiqui l economia de l estat ocupant els fara mes dificil de financar la repressio. Haurien de passar lleis encaminades a fer saltar el deute internacional espanyol i privarlos d inversions donant mala imatge d Espanya.
Fals títol Fa 1 mes
Seria més apropiat dir "els partits abandonen l'independentisme". Quan s'havia de desobeir no ho van fer, des d'aleshores han fet sols coses simbòliques per no perdre els votants, però el cert és que la independència els fa nosa als polítics.
Res amb sifon Fa 1 mes
Ell que venen a dir els polítics és que ells no estan disposats a assumir cap risc perque la independència no és el seu objectiu. Que la gent es manifesti que ells ja enviaran els Mossos a apallissar-los.
Albert Berrio Fa 1 mes
Aquest és el camí. Posem-nos-hi ara mateix. La Generalitat i els ajuntaments són institucions de l'Estat espanyol. Deixem que facin la feina de gestió del dia a dia del país. És fora de les institucions on s'ha de construir la República. Quan arribi el moment les institucions hi seran, segur.
Estrijol Fa 1 mes
Molt bé!!! Però quant de temps perdut...
Pjoter Fa 1 mes
Bla bla bla
magrab Fa 1 mes
Mentres tant, també amb l'ausència de la Sra Colau, l'estat comença a ocupar les institucions o directament sustituir-les, amb Sra Conillera com lideressa. Seguritat, policia, control maritim, i tot això en una setmana. Si hi ha eleccions, arribaran a la Generalitat, segur. No preocupa a ningú? A no, volem encerclar el nostre parlament i començar un tsunami, contingut incert.
Gabi Fa 1 mes
Esto supone abandonar todo riesgo. Dejarle éste, descaradamente, a la población y no acompañarle..."Bajas innecesarias"...no sois pueblo?...No se supone que lo debéis ser?...No sois ciudadanos como los demás? Es verdad que de aquí en adelante conoceremos la voluntad del pueblo en la asunción de medidas y riesgos. Las medidas también podrían ir contra vosostros por el abandono. ¿los seguiréis reprimiendo a mayor escala tras la 'invitación'? Vergüenza.