El Partit Demòcrata sotmetrà dijous vinent, al ple del Congrés dels Diputats, la supressió de l’Audiència Nacional, una institució que la formació afirma que és un tribunal polític. Segons afirmen l’AN, sucessora del Tribunal d’Ordre Públic i el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, dues de les instàncies judicials més temudes del règim franquista, ja no té absolutament cap raó de ser després de la dissolució d’ETA.
Aquests arguments, i també la petició, consten en una proposta de resolució que la formació independentista ha presentat al Congrés, dins la Memòria sobre l’estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial corresponent a l’any 2016 i que es votarà en sessió plenària. En concret, el PDeCAT vol que la cambra baixa espanyola insti l’òrgan de govern dels jutges espanyols a posicionar-se a favor de la supressió de l’Audiència Nacional perquè, després que ETA abandonés la lluita armada, la institució ha quedat sense sentit i és “més a prop” de ser un tribunal “polític” que no pas un element normal d’un Estat de Dret consolidat i homologable.
L’Audiència Nacional, creada el 1977, és un tribunal amb jurisdicció a tot el territori de l’Estat i que centralitza la investigació de delictes especialment greus establerts per llei com el terrorisme, el narcotràfic a gran escala, els delictes de la Corona o la delinqüència organitzada d’un àmbit que superi el d’una sola comunicat autònoma. El seu lloc dins l’entramat del poder judicial, però, correspon al que anteriorment ocupava el Tribunal d’Ordre Públic, dedicat a la persecució de la dissidència política durant la dictadura franquista i que, al seu torn, va ser creat després de la dissolució del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
A Catalunya, i mentre el Tribunal Suprem s’ha ocupat de la investigació dels aforats pel referèndum de l’1 d’octubre després de passar per l’Audiència Nacional en primera instància, la jutge Carmen Lamela ha continuat encarregant-se de la causa que afectava els funcionaris públics i ha acabat processant per sedició, entre altres, al Major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero.
