El panorama polític català podria viure novetats un cop se superin les principals cites fixades en el ‘calendari’ del procés i, entre aquestes, hi podria haver el naixement d’un nou partit polític o bé el ‘renaixement’ de l’esperit del que pugui quedar de l’antiga Convergència Democràtica, de qui no tothom renega.
L’excoordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va ser una de les primeres ‘dissidents’ sotto voce de l’actual estratègia del partit a anar-se’n de la boca i ho va fer en una entrevista concedida a principis d’abril a ‘La Vanguardia’. Preguntada sobre la formació d’un nou partit va dir: “Podria ser una opció. I unes futures eleccions al Parlament, un horitzó de treball”. El dia següent, Carles Puigdemont —a qui acusen d’haver-la apartat— li va retreure que “passegés el seu dolor pels diaris”.
Un dia després a les manifestacions de Pascal l’ara ja exdiputat al Congrés Carles Campuzano aprofitava la presentació del seu llibre Reimaginem la independència per advertir que el procés havia engolit algunes coses, però que malgrat tot encara hi ha nínxols de mercat: “El sobiranisme necessita una força política tranquil·la i serena”.
Fita: les properes eleccions
La remor per la fundació d’una nova força polític creix aquest dilluns atenent les paraules del també exdiputat al Congrés Jordi Xuclà que, en un article al Diari de Girona, es mostra “convençut” que “en les properes cites electorals trobarem la papereta d’una oferta electoral” que faci “retrobar un espai de confluència entre sobiranistes i catalanistes”.
Carles Campuzano i Marta Pascal amb Lluís Recoder a la presentació del llibre del primer a principis d’abril (J.A.G.)
Xuclà afegeix en l’article que aquest nou partit hauria de reunir aquells que vulguin estar “centrats en el bon govern, la defensa dels drets civils i l’ambició de fer una política a l’altura d’una societat que en el camp de l’economia, la iniciativa social i la creativitat excel·leix per sobre del to polític del moment”.
El polític reivindica també “una manera de fer política eficient, que va per feina”, de la qual assenyala que ha pogut “ser partícip una colla d’anys” però que sobretot detecta “que la societat en té necessitats de tornar-la a viure”.
L’exdiputat anuncia que a partir de dimecres tornà a “desenvolupar algunes feines que havia fet en els anys anteriors a la política -en el camp del dret i de la Universitat-“ i a més iniciarà “nous projectes” que afirma tenir “embastats”.
Xuclà, tot i fer un balanç positiu del seu temps com a diputat, apunta que la seva sortida és agredolça
Xuclà, tot i fer un balanç positiu del seu temps com a diputat, apunta que la seva sortida és agredolça. “No ha estat un canvi de guàrdia ordinari”, escriu. I ho justifica: “La tradició política de la qual soc deutor, amb més de quaranta-cinc anys de vida, no es reconeix en l’oferta política actual”. Xuclà afegeix que això es deu perquè “el panorama ha canviat” però també “per un procés únic, increïble, d’autoimmolació en nom d’una unitat que no ha arribat”.
Això, segons l’exdiputat, aquest fet “ha permès que els altres [referència implícita a ERC] amb la seva identitat política les coses els hagin anat molt bé en termes electorals mentre l’espai del nacionalisme català de centre integrador i d’àmplia base ha quedat desdibuixat en projectes personalistes [llegeixi’s JxCAT o Crida Nacional]”.
Les declaracions que els més moderats del PDeCAT van deixant com a pistes pel camí posen en evidència que algú treballa perquè en pocs mesos hi hagi novetats en l’oferta de partits a Catalunya.
