El Parlament planta cara a Espanya i dignifica les víctimes de franquisme

El Parlament aprova l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme amb una llei impulsada per JxSí, la CUP i CSQP

Dia especialment emocionant al Parlament de Catalunya. En presència d'una cinquantena de víctimes i familiars del franquisme, aplaudits intensament per la majoria de diputats i diputades, la cambra catalana ha fet un gest de reparació política i moral de més de 20.000 persones que van ser assassinades a Catalunya pel franquisme amb consells de guerra sumaríssims. Una legalitat franquista que l'Estat espanyol reiteradament s'ha negat a deslegitimar, fins al punt que avui a Espanya els consells de guerra segueixen vigents.

 

 

Uns quants diputats del PP han abandonat l'hemicicle tan bon punt ha començat el debat parlamentari, i si bé els diputats de Ciutadans han romàs als seus escons, no han volgut aplaudir les intervencions dels diputats de JxSí, la CUP i CSQP, que han presentat conjuntament la llei que anul·larà els consells de guerra sumaríssims i expedirà certificats als familiars i víctimes que ho demanin. Sigui com sigui, ni el PP, ni C's ni el PSC no han volgut presentar esmenes a la totalitat a la llei.

 

 

La diputada de JxSí Montserrat Palau ha començat avisant que no tenen por a la reacció del Tribunal Constitucional, perquè "en democràcia, no podem contemplar que un Tribunal Constitucional suspengui i invalidi una llei, perquè això equivaldria a validar els consells de guerra i la legalitat franquista". Palau ha insistit que "JxSí no vol ser còmplice de la banalització del mal, sinó per reparar víctimes, per dignitat, respecte i honor, record i reparació a totes i cadascuna de les víctimes. No tindrem una democràcia completa sense l'imperatiu ètic del deure i el restabliment de la dignitat de tota aquella gent que va pagar el preu més alt possible per defensar els valors democràtics". Finalment, la diputada de JxSí ha donat un missatge per als qui estan en contra de l'anul·lació dels judicis sumaríssims: "No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista".

 

 

La diputada de la CUP Mireia Boya, ha recordat que "les ferides estan obertes", però que ha arribat el moment d'assumir una responsabilitat històrica: "Som conscients que repararem abusos procedimentals i que no podrem reparar els abusos personals, però sí l'honorabilitat dels injustament condemnats. Ens avergonyim molt de veure que qui ho havia de fer no ho farà mai, però nosaltres ho fem perquè és el nostre deure i ja no podem suportar-ho més a les nostres consciències", ha dit Boya. En aquest sentit, la diputada de la CUP ha avisat Espanya que "ens poden suspendre tantes vegades com vulguin, perquè a la República catalana els crims del franquisme no hi tenen cabuda", i dirigint-se al PP, ha dit: "Corrin al TC en acabar aquesta sessió, i corrin a Europa a dir-los que no volen anular les sentències, que volen seguir emparant la dictadura". 

 

 

Per CSQP ha intervingut Joan Josep Nuet, que ha assegurat que "aquest és un dels dies en què val la pena ser diputat del Parlament". Nuet ha remarcat que les víctimes dels consells de guerra del franquisme "que van patir els més de 20.000 judicis a Catalunya no eren delinqüents, sinó lluitadors per la llibertat, gent que va lluitar per la seva terra, la seva família i les seves idees". És per això que Nuet ha remarcat que "avui tenim la sort de ser part d'un Parlament que per primera vegada dirà que aquells judicis van ser una farsa".

Ciudadanos ha emprat un to molt més conciliador de l'habitual, i ha assegurat que "tots els grups d'aquesta cambra condemnem el franquisme, que van patir familiars de tots nosaltres", però ha avisat que aquesta llei "està mal plantejada des del punt de vista jurídic", ha assenyalat el diputat José María Espejo. Sigui com sigui, C's ha assegurat que està d'acord que s'anul·lin els judicis sumaríssims del franquisme.

 

 

 

Des del PSC, el diputat Ferran Pedret ha insistit que només es donarà plena satisfacció a les demandes de les víctimes del franquisme amb una llei que inclogui també les persones deportades als camps de concentració nazis, motiu pel qual avui presenten una altra proposta que busca la complicitat de l'Estat espanyol amb una modificació de la llei de Memòria Històrica. 

 

 

 

Finalment, ha estat el torn del PP, en absència d'alguns dels seus diputats. El diputat Alejandro Fernández ha dit que cal deixar enrere el passat, perquè "ens hem instal·lat en un clima de confrontació i l'aparell nacionalista mediàtic fa dies que diu que aquí s'aprovaran les primeres lleis de reparació del franquisme". Els populars han insistit que entenen el dolor de les víctimes, però no "el discurs enverinat que alguns estan fent, la negació de processos històrics en els quals van participar activament –en referència a la Transició-, i la voluntat de tornar a treure fantasmes" ha remarcat. Finalment, ha deixat clar que el PP no té intenció de recórrer aquesta llei, i ha demanat que "no s'utilitzi la figura de Lluís Companys per a finalitats que ell no volia". 

 

Comentaris