“Es declaren il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, posteriorment anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”. Parlament de Catalunya, 29 de juny de 2017. Dia històric per a les víctimes del franquisme i també per a la democràcia, perquè la cambra catalana ha fet un acte de sobirania sense precedents i ha decidit anul·lar totes les accions judicials del règim franquista a Catalunya -es coneixen 63.961 casos documentats a Catalunya- amb l’aprovació de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. I ho ha fet apel·lant a la legalitat republicana, i per sorpresa de tothom, per unanimitat. El PPC s’ha sumat en l’últim moment i ha votat a favor d’una llei que anul·la els consells de guerra sumaríssims i tots els actes judicials de repressió, que inclouen el consell de Guerra que va acabar amb l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940. Ras i curt, aquesta llei suposa una esquerda al règim del 78, que a dia d’avui manté vius aquests consells de guerra i s’ha negat reiteradament a anul·lar aquests actes judicials il·legítims, tant en el moment de redactar la Constitució com posteriorment, perquè mai no es va trencar del tot amb la legalitat franquista.
A l’hemicicle, representants de les associacions memorialistes i també familiars de víctimes del franquisme, des de fills fins a besnéts, visiblement emocionats. Perquè si bé han passat vuitanta anys, els assassinats són presents a la seva història familiar com el primer dia. I s’han endut un aplaudiment unànime de tots els diputats. Una fotografia que fa molt de temps que no es produeix al Parlament, acostumat a la tensió permanent i a la divisió en dos blocs.
El diputat de Ciutadans Matías Alonso ha celebrat que estar en contacte amb les entitats memorialistes ha permès al seu partit “tenir una visió més propera de les víctimes i de la demanda de reparació”, i ha definit aquesta llei com “un instrument de reparació jurídica, però també una nova condemna des d’una institució democràtica espanyola del cop d’estat contra la segona República i l’ordenament jurídic vigent”. En aquest sentit, C’s ha remarcat que “fem una condemna taxativa del cop d’estat feixista i del règim dictatorial corrupte que va imposar la seva voluntat per la via del terror”, i ha conclòs la seva intervenció lloant la Transició i la Constitució, per recriminar que alguns partits diguin que el 78 no va fer net amb la dictadura.
Després ha estat el torn del PSC. Ferran Pedret ha reconegut que la llei de memòria històrica no inclou la nul·litat dels judicis sumaríssims, perquè només declara la il·legitimitat dels tribunals: “No pot ser que els familiars de les víctimes es trobin encara que aquesta qüestió sigui controvertida, perquè no hi pot haver marge. De cap de les maneres aquests òrgans judicials reunissin les condicions mínimes per jutjar, per tant, perden sentit les disquisicions dels darrers anys sobre aquesta qüestió, amb les quals s’intentava oposar a la declaració de nul·litat”. El PSC, si bé no va sumar-se inicialment a la llei, va presentar esmenes que han estat incorporades.
Per CSQP, el diputat Joan Josep Nuet ha posat de manifest que “avui retornem la dignitat a tots aquells que els la van robar. I ahir el Congrés dels Diputats atorgava una medalla al líder de la Falange Rodolfo Martín Villa. Aquesta és la fotografia amb la qual ens quedem, la fotografia de la justícia, perquè el que està passant aquí no és cap miracle polític, sinó un acte de justícia amb majúscules. Estic orgullós del meu país i que des d’aquí marquem la història”. Nuet, que ha estat molt aplaudit, ha insistit que la reparació de les víctimes “no busca la venjança, sinó la veritat i la dignitat”, perquè “ha arribat el moment que el Parlament assumeixi la seva responsabilitat històrica amb les persones represaliades”.
La diputada de la CUP Mireia Boya ha començat assegurant que “estem fent un acte de ruptura amb el règim del 36 i el del 78, que són el mateix, un és la continuació de l’altre. I avui el Parlament és sobirà, per sobre de la descafeïnada llei de memòria històrica, que no es va atrevir a fer allò que farà el Parlament. Avui aquest país torna a ser República, la que ens van arrabassar fa 81 anys”. Boya, que com Nuet ha fet un discurs polític molt trabat i ha estat molt aplaudida per JxSí, la CUP i CSQP, ha recordat a l’hemicicle que avui el Parlament trenca amb “un règim feixista que encara avui cueja a l’estat, amb els seus tribunals, la seva policia política”. La diputada de la CUP ha remarcat que aquesta llei repara indivualment les víctimes i no de forma genèrica, i ha reclamat que tothom tingui accés als arxius i les llistes de represaliats. “Ho fem tard, i ho fa el Parlament de Catalunya perquè ells, ni l’Estat ni el rei, col·laboracionistes amb la dictadura, mai no demanaran perdó”.
La diputada de la CUP Montserrat Palau, que ha estat la relatora de la ponència de llei, ha dit que “és un honor poder aprovar aquesta llei”, i ha felicitat personalment el PP i C’s per haver votat a favor de la llei, i ha dit que espera que “aquest esperit unitari” es mantingui en altres qüestions. I ha dit que per a JxSí “no valen les excuses com obrir les ferides”, i ha denunciat que la Fundación Francisco Franco rebi més diners que les polítiques de memòria. Palau ha lamentat “les enganyifes de la Transició”, i ha assenyalat que “la transició és una reforma de les instituicons franquistes, com si la democràcia fos una evolució natural de la dictadura, quan és evident que no es pot ser demòcrata sense ser antifeixista”. Per a la diputada de JxSí, “la Transició va amagar la memòria republicana”, una realitat que no s’ha pogut canviar malgrat els diversos intents de grups parlamentaris a Madrid. Palau també ha posat de manifest com l’Estat ha fet oïdes sordes de forma reiterada als avisos de l’ONU sobre memòria històrica a l’Estat. Finalment, la diputada ha posat de manifest que avui “es trenca amb aquest règim del 78”. Palau s’ha emportat una forta ovació, inclosa la banqueta del PP, que en canvi, no ha aplaudit ni Nuet ni Boya.
El PP ha dit que votat a favor “per respecte a les víctimes i com un pas més per aprofundir en la reconciliació que vam iniciar a la Transició”. El diputat Fernando Sánchez ha recordat que “han passat 80 anys d’un cop d’Estat, un cop d’Estat que rebutgem”. El diputat ha dit que “hi ha un consens bàsic historiogràfic en què va passar, però les memòries són moltes vegades contradictòries i antagòniques”. El PP ha fet una petició a Romeva, i és que “faci una política de memòria històrica que no sigui política, sinó veritable memòria”. Sánchez s’ha adreçat als diputats de la cambra per dir-los que “per fer la Transició va caldre molta valentia, audaços que van gosar comprometre’s amb el pacte, potser és una lliçó per avui”. I pel que fa a la llei que s’aprova, ha remarcat que “aquells consells són nuls, ho sabem”, i però que aquesta nul·litat es deriva de la mateixa Constitució, “com també el Suprem els ha declarat il·legítims”. En un moment de la intervenció, Sánchez ha dit que el judici de Companys va ser nul, mai no s’hauria d’haver produït el seu assassinat”, ha dit, tot i que no s’ha estat de dir que “Companys va ser un mal president, perquè va ser un president de bàndol”. I s’ha sentit un crit sec a l’hemicicle: “Calla!”.
