La segona llei de Solidaritat que ha admès a tràmit la mesa del Parlament és la proposició de llei per regular les consultes populars per via de no referèndum. Una llei que el partit que encapçala Joan Laporta promou, segons diu, per donar cobertura legal a les consultes simbòliques d’independència.
En aquest sentit, l’Estatut fixa que hi ha dos tipus de consultes. En primer lloc el referèndums (amb cens electoral i rang de procés electoral oficial), que requereix autorització prèvia de l’Estat, mentre que per altra banda, segons l’Estatut, és competència “exclusiva” de la Generalitat “l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular”, excepte els referèndums no requereix el sí de Madrid. En aquest cas, però, no té rang de procés electoral oficial ni es pot disposar del cens electoral.
L’exclusió de la fórmula de les “consultes ciutadanes”, com ho va batejar CiU, a la llei de consultes populars per via de referèndum va provocar un enfrontament entre CiU i ERC la passada legislatura. La federació nacionalista les defensava per burlar el permís de l’Estat, però ERC argumentava que això rebaixava el contingut de la llei i portava de cap a un cas com el de la consulta d’Ibarretxe, frustrada pel TC.
