El Parlament anul·la els consells de guerra sumaríssims del franquisme

JxSí, la CUP i CSQP aprovaran una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en què el Parlament assumeix la sobirania i la legitimitat republicana

El president Companys, a la frontera d'Hendaia, abans que el policia Pedro Urraca l'entregués a les autoritats franquistes | Arxiu Nacional de Catalunya

 

 

 

 

El Parlament de Catalunya prepara un gest legal sense precedents. Assumirà la pròpia sobirania i la continuïtat legítima de la legalitat republicana per declarar nuls tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències del règim franquista aplicades a Catalunya. I ho farà amb una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que posarà fi a la humiliació continuada de víctimes i familiars, que durant quatre dècades han tingut vigents els consells de guerra sumaríssims del franquisme, perquè la democràcia espanyola s'ha negat a anul·lar-los.

 

 

 

 

 

 

Aquesta setmana, Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot presenten una proposició de llei conjunta, a la qual ha tingut accés El Món, en què "es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista d'acord amb el Ban de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d'agost de 1936, el Decret número 55 d'1 de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d'abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret llei 10/75, de 26 d'agost".

 

 

 

 

 

 

El segon article de la llei estableix que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, "d'acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents". Es calcula que a Catalunya es van dur a terme uns 20.000 consells de guerra sumaríssims, i d'aquesta llei en queden exclosos casos com el del líder d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, perquè va ser afusellat a Burgos, o el del sindicalista anarquista Joan Peiró, jutjat a València.  La proposició de llei també conté una disposició final que faculta el Govern de la Generalitat de Catalunya per establir el procediment administratiu oportú per al desplegament dels certificats, i estableix que les despeses que es puguin produir aniran a càrrec dels propers pressupostos. 

 

 

 

 

Responsabilitat històrica del Parlament

 

 

 

 

L'aprovació d'aquesta llei va molt més enllà de la reparació moral de les víctimes i els seus familiars. Tal i com assenyala a El Món el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, "significa que el Parlament assumeix la seva responsabilitat històrica, perquè la Generalitat republicana tenia les competències en matèria de Justícia, i per tant, els tribunals que van començar a operar a Catalunya a partir de l'any 1938 eren il·legals, fets contra la legalitat republicana". Així, apunta Cruanyes, "amb aquesta llei quedarà clar que la legalitat catalana és la republicana, i no pas la franquista. El Parlament deixa clara que el franquisme va imposar unes normes absolutament contràries a la legalitat republicana de l'Estatut i la Constitució de la República, de manera que tots aquells processos són nuls".

 

 

 

 

 

 

La llei tindrà efectes sobre les persones que van ser jutjades i executades a Catalunya, però Cruanyes avança que diversos col·lectius que treballen a l'Estat pel restabliment de la memòria històrica i la dignitat de les víctimes del franquisme "s'ho miren amb molta esperança". Ara bé, tal i com recull l'exposició de motius de presentació de la llei per part de JxSí, la CUP i CSQP, "mai cap govern espanyol no ha fet cap gest per eradicar del sistema jurídic espanyol els simulacres de judicis duts a terme per motius polítics per la dictadura franquista. Les excuses d'algunes forces polítiques, en el sentit de no reobrir velles ferides del passat, són inconcebibles en un context democràtic que no cerca la revenja, sinó la justícia, com així ho van demostrar Alemanya i França en el seu moment". 

Ofrena al castell de Montjuïc, on va ser afusellat el president Companys el 15 d'octubre de 1940 | Generalitat de Catalunya

 

 

 

 

Vinculat al procés constituent

 

 

En aquest sentit, els impulsors de la llei constaten que "la constant negativa de l'Estat espanyol a anul·lar els consells de guerra sumaríssims per causes polítiques duts a terme pel règim franquista, i singularment el procediment sumaríssim contra el president Companys, només es pot entendre en el context d'una democràcia feble, incapaç de reparar les persones represaliades per motius polítics".

 

 

 

 

 

 

En la motivació de la llei analitzada per El Món també s'apunta que després del 27-S, Catalunya ha encetat "un camí constituent propi". En aquest sentit, s'assenyala que, havent comprovat que l'Estat espanyol durant quatre dècades "no ha dut a terme actes d'estricta justícia" com l'anul·lació dels consells de guerra sumaríssims duts a terme pel franquisme per motius polítics, contra el propi president de la Generalitat Lluís Companys i milers de ciutadans i ciutadanes, "el Parlament de Catalunya, en aplicació de la sobirania que el poble de Catalunya li ha concedit, ha d'assumir la responsabilitat que va contreure des del moment en que es van començar a produir els fets a Catalunya, durant la primera legislatura, des de l'abril de 1938 fins el 1975".

 

 

 

 

 

 

La llei que aprovarà el Parlament també és una resposta democràtica al requeriment que en diverses ocasions han fet les Nacions Unides a l'Estat espanyol exigint "establir mecanismes idonis per a fer efectiva la nul·litat de les sentències en violació dels principis fonamentals del dret i dels procediments establerts, durant la guerra civil i el franquisme".  

 

Comentaris