Demà s’acaba la prologa que va demanar Ciutadans per constituir el grup mixt. Quina relació tenen amb qui hauran de compartir grup?
No hi ha cap problema. La mesa del Parlament s’ha inventat un problema que mai ha existit.
Doncs per què, just després del primer debat, ja es va dir que es reformularia el reglament per millorar la convivència entre vostès?
Això, pregunta-li a la mesa i concretament a qui té majoria, CiU. Ni Ciutadans ni nosaltres hem plantejat cap reforma del reglament. Amb el reglament actual podríem conviure perfectament perquè aquest ja preveu que hi hagi més d’una força al grup mixt. Insisteixo, és un problema que crea la mesa i la presidenta.
Sí, però hi ha hagut declaracions creuades entre SI i Ciutadans. El primer dia, per exemple, sobre el temps d’intervenció.
No, en absolut. Unilateralment la presidenta del Parlament i la mesa, incomplint el reglament del Parlament, van decidir repartir el temps equitativament i no de forma proporcional. I per demostrar que era un tema de dret i no de temps, en Joan Laporta no va esgotar els 15 minuts que tenia adjudicats.
Quin interès tindria la mesa i Núria de Gispert en generar problemes?
Pregunta-ho a la mesa.
Així les picabaralles en el grup mixt no seran una tema recurrent aquesta legislatura…
No. És una cortina creada per CiU. Volen desplaçar el debat de les seves picabaralles clàssiques i continues entre Convergència i Unió a suposades picabaralles inexistents entre Solidaritat i Ciutadans. Que es mirin a dins de casa seva i es preguntin com poden conviure en el mateix govern la consellera Fernández Bozal i el conseller Felip Puig!
Quin serà el paper de SI a la cambra? Si tenim en compte les queixes continuades que han formulat, Solidaritat serà el “corcó” del Parlament?
Nosaltres estem a l’oposició i farem el nostre paper: defensarem la legalitat. Nosaltres pensem que les lleis estan per complir-se i no volem un Parlament de catró-pedra estil Bielorússia.
Els van molestar com Artur Mas va tractar Joan Laporta en el debat d’investidura?
Ens va sorprendre que el senyor Artur Mas, que fa quatre anys no va saludar el president de la Generalitat present, Pasqual Maragall, ara retragués a Joan Laporta que no saludés el president Montilla. Això es pot comprovar al diari de sessions. I, per altra banda, no ens estranya d’una persona amb mentalitat autoritària i d’un govern que s’està plantejant amb termes autoritaris que faci oposició de l’oposició.
Creu que pot haver-hi algun punt de trobada entre vostès i Artur Mas?
Si tenim en compte el discurs d’investidura ‘no’ perquè va ser un catàleg de bones intencions. Ara esperem mesures concretes. Només si entenem que les propostes que presenta el govern són beneficioses per Catalunya li donarem suport. Nosaltres tenim un manifest electoral i el seguirem.
Per tant, en temes com el concert econòmic, Artur Mas podrà comptar amb vostès?
Recolzarem tot el que suposi la recuperació dels continguts de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, però recordo que el sistema de finançament de la Generalitat mai s’ha votat al Parlament. S’ha votat en el consell de Política Fiscal i Financera i a les Corts espanyoles, però mai aquí.
Quina opinió li mereix el nou govern?
És un govern bipartit: set consellers de CDC i cinc d’Unió. Aquests, a més, tenen la presidència del Parlament, la vicepresidència del govern i el cap de files del grup parlamentari a Madrid. Per tant, estem en una coalició de dos partits. I des del punt de vista de l’oposició aquest govern és un regal.
En quin sentit?
Perquè està format per gent mediocre i gent que no té cap experiència política. Una cosa és fer un seminari a ESADE i l’altre dirigir una conselleria d’un govern de Catalunya. Si tenim en compte les primeres badades li augurem un fracàs molt a curt termini. Sobretot hi ha una qüestió que ja estan oblidant, a Catalunya no cal fer cap rebaixa de drets socials o pressupostaris, sinó recuperar els diners que nosaltres paguem. Cada dia marxen 60 milions d’euros de Catalunya cap a Espanya que no tornen.
Què considera “badades”?
Les declaracions que el problema està en la despesa sanitària, quan la despesa per càpita a Catalunya està per sota de la d’Extremadura o Múrcia. També haver intentat amagar la trajectòria de la senyora Fernández Bozal i haver liquidat organismes administratius eficaços, per exemple, els que protagonitzen la locució internacional de la Generalitat.
Ja veig que no li donaran els cent dies de gràcia…
No estan establerts a l’Estatut. El govern i l’oposició han de treballar des del primer dia. Estem en una democràcia i no en una dictadura electiva, per tant, el paper de l’oposició no és remar en les galeres del govern com demana CiU, sinó controlar-lo. Cal recordar això a un govern que ha entrat pensant-se que fa un cop d’estat!
Critica molt dura…
Nosaltres pensàvem que anàvem al Parlament a defensar la independència i els interessos de Catalunya, però ara creiem que hem de defensar una cosa molt més bàsica: la democràcia.
No n’hi ha?
Hem descobert un Parlament que sembla un club d’antics amics i coneguts.
De fet, vostès ja duien la reforma del sistema en el seu programa…
Sí, però hi ha una frase de Sant Vicenç Ferrer que diu: “El que de lluny sembla, d’aprop és”. El Parlament és un òrgan on no hi ha gens transparència i tot són acords verbals, usos i costums… Per exemple, nosaltres demanarem que es faci públic què guanya cada parlamentari i per quin concepte.
Generalment als nouvinguts tothom els mira malament? També passa al Parlament?
Sí, clarament, perquè el sistema català està protagonitzat per partits que venen de la transició, molt encarcarats, sense democràcia interna i responen a uns plantejaments de fa trenta anys.
Vostès ja han presentat a la cambra sis proposicions de llei, la primera sobre la independència de Catalunya.
Cal aclarir que no és una declaració d’independència de Catalunya, sinó una proposta de llei per decidir la manera com el Parlament en el futur, si hi ha una majoria per fer-ho, pot declarar la independència. És una llei procedimental.
Creu que tenen possibilitat de guanyar-la?
En aquesta proposta recollim algunes de les expressions en defensa de Catalunya com a nació i a favor del dret a l’autodeterminació que CiU, ERC i ICV van votar al Parlament com a mocions el 1989, el 1998 i el 2010, per tant, no veiem problema perquè aquests grups, com a mínim, li donin suport.
La independència és un tema estrella per SI. Si aquesta proposta de llei no s’aprova quina ruta seguiran els propers quatre anys?
Treballarem per la independència dins del Parlament fent una oposició documentada i rigorosa de les propostes autonomistes que fa un govern regional.
Molts diuen que a part de la independència el seu discurs no té més contingut.
Doncs tenim un manifest electoral. I, a diferència del govern, nosaltres ja hem presentat sis propostes de llei al Parlament.
SI veu amb bons ulls una coalició amb ERC a Barcelona? Quines són les seves condicions?
Nosaltres som un partit democràtic i, per tant, la decisió de presentar-se a unes eleccions la prendran els adherits de cada municipi. La nostra candidatura, integrament tota la llista, s’escollirà per primàries. En aquest punt no acceptarem truquets. A més, la llista final amb membres de les dues candidatures també se sotmetrà a la votació dels adherits. I…
Encara hi ha més condicions?
Sí. Els vots que s’obtinguin no podran sumar en benefici de ningú per a òrgans supramunicipals. Dit d’una altra manera, els vots de SI no aniran perquè la Diputació de Barcelona estigui en mans del PSOE. Tampoc, en cap cas, els nostres regidors donaran suport a la continuïtat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. No votarem a favor de partits espanyols. Pensem que hi ha una voluntat ciutadana clara d’acabar amb trenta anys d’un Ajuntament socialista clientelar, opac i mancat de projecte.
Portabella és un mal candidat?
No creiem que una cara com la del senyor Portabella, que porta vuit anys en el govern, sigui creïble pels ciutadans com a alternativa. No acceptarem que Portabella sigui el cap de llista d’una possible coalició, perquè també és la cara del tripartit. De fet, encara faltaria tractar el programa, la part més important.
Laporta pot ser candidat a l’alcaldia de Barcelona?
Nosaltres encara no hem començat el procés de primàries, per tant, en cap moment hem dit res sobre aquest tema. El nom de Joan Laporta com a candidat a l’alcaldia de Barcelona el llença ERC, concretament Portabella i Amorós.
Però tampoc es descarta…
No està descartat ni no descartat.
