El lletrat major del Parlament va advertir que votar el referèndum vulnerava el TC

La Taula va al·legar "llibertat d'expressió" per permetre la votació

 

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, va alertar que la proposta de resolució de JxSí i laCUP a favor de convocar un referèndum independentista abans de setembre de 2017 podia vulnerar les ordres del Tribunal Constitucional (TC) però la Mesa de la Cambra, en la qual JxSí té majoria absoluta, va al·legar que prohibir la votació seria atacar a la "llibertat d'expressió".

Segons l'acta de la reunió de la Mesa prèvia a la celebració del Debat de Política General, a la qual ha tingut accés Europa Press, Bayona va advertir de "la possibilitat que el TC pugui considerar que es produeix un incompliment" de les sentències i interlocutòries que anul·len el full de ruta independentista i insten als membres de la Mesa del Parlament i del Govern a paralitzar qualsevol iniciativa relacionada. C's, PSC i PP van demanar a la Mesa que reconsiderés la seva decisió d'admetre a tràmit la proposta de resolució de JxSí i la CUP amb l'objectiu d'impedir que es votés el referèndum en el ple, però la Mesa va desestimar les seves peticions desgranant diversos motius.

Va al·legar que els dictàmens del TC es referien a resolucions que tenien un context propi i diferent al del Debat de Política General en el qual es va votar el referèndum, i que demanar a la Mesa que prohibeixi propostes"a favor o en contra del 'dret a decidir', l'autodeterminació, el referèndum, la reforma de la Constitució, la independència, etc., és, a més d'una funció que no li correspon, un atac directe contra la llibertat d'expressió". Va prosseguir dient que aquesta apel·lació a la subjectivitat de la Mesa per resoldre l'aplicació de suspensions del TC per actes parlamentaris anteriors comportaria "una arbitrarietat en la seva resolució que podria acabar vulnerant els drets de tots els diputats".
 

"Aquesta Mesa no considera que cap de les resolucions citades pels grups que demanen la reconsideració estigui concernida pels requeriments del TC", va assegurar. I va precisar que, "en cas que així fos, la col·lisió jurídica entre un requeriment genèric referit a actes anteriors i els drets de participació, iniciativa i llibertat d'expressió dels diputats, ha d'interpretar-se clarament en favor d'aquests últims".

 

Debat de política general
 

Va explicar també que la proposta de resolució del referèndum s'emmarcava al Debat de Política General: "No és ni una tramitació legislativa, ni cap altra iniciativa de les quals determina el Reglament de Parlament per usar el 'ius in officium' dels diputats i el dret a iniciativa dels grups parlamentaris".
 

 

Va assegurar que la proposta de JxSí i la CUPincloïa temes -com el procés constituent i les relacions amb l'Estat- que, de manera implícita o directa, també eren tractats per la resta de grups en les seves respectives iniciatives, i va apel·lar a l'article 152 del Reglament del Parlament que indica que la Mesa ha d'admetre les iniciatives "congruents amb la matèria que ha estat objecte de debat".
 

D'acord amb la doctrina del Parlament, la jurisprudència i la doctrina respecte a les funcions de la Mesa, l'òrgan rector de la Cambra va assegurar que havia de limitar-se a l'anàlisi dels requisits formals sense entrar "en cap cas" en el contingut de les iniciatives. Per totes aquestes explicacions, la Mesa va decidir desestimar la petició de reconsideració de C's, PSC i PP, els representants del qual van manifestar la seva disconformitat amb aquesta decisió.
 

De fet, el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra (C's), i el secretari segon, David Pérez (PSC), van emetre un vot particular i van voler deixar constància d'això en l'acta. 

 

Comentaris