Hi ha coses que només passen a la realitat. Concretament, a la realitat espanyola. Aquest és el cas del sergent de la Guàrdia Civil amb TIP-35979-V que en la seva testifical de 19 de març en la causa contra el procés, al Tribunal Suprem, va assegurar haver vist “banderes d’Òmnium”, que no existeixen. Ara el Guàrdia Civil ha demandat Òmnium per un atemptar a la seva imatge i en reclama 10.000 euros. Òmnium ha contestat avui mateix mostrant la plena oposició.
Concretament, el sergent va testificar que havia vist “banderas de Òmnium Cultural… una bandera de color verde, lleva alguna raya, con un palo”, durant les protestes pels escorcolls ordenats perl Jutjat 13 de Barcelona el 20 de setembre de 2017. Un fet impossible perquè no existeix una bandera verda d’Òmnium Cultural ni existia tampoc aquell 20 de setembre a la via Laietana de Barcelona.Òmnium va recollir el tall de veu amb la seva declaració per mostrar a través de les xarxes la falsetat de les acusacions. Només la veu perquè per ordre de la Sala Penal que presidia Manuel Marchena, els testimonis podien acollir-se a què no es veièssin per pantalla ni es donés cap detall d’identificació personal.
El sergent no s’ho va pensar i va presentar una demanda civil de protecció a la pròpia imatge. Una reclamació de 10.000 euros a l’entitat que es tramita al Jutjat de Primera Instància número 57 de Barcelona. La demanda argumenta que vam fer servir la seva veu per lucrar-nos. En la resposta a la demanda, a la que ha tingut accés El Món, Òmnium replica que com altres intervencions del judici es va fer un vídeo per difondre a xarxes en un acte més de llibertat d’expressió.
“El vídeo recollia precisament la literalitat del que havia passat a la sala en el transcurs de la vista i eren les pròpies expressions del testimoni manifestament imprecises pels assistents en el judici que van provocar somriures i rialles de sorpresa dins de la pròpia sala segons consta en la pròpia gravació”, argüeix l’advocat de l’entitat Benet Salellas. “En aquest sentit Òmnium Cultural es va limitar a informar de l’ambient generat per aquestes declaracions, traslladant-les en un format reduït apte per a circular per les xarxes socials i confrontant els elements certs amb els incerts de les manifestacions realitzades pel testimoni”, adverteix la resposta a la demanda.
