El Govern de la Generalitat estudia acollir menors refugiats no acompanyats en famílies, segons ha explicat en una entrevista a l’ACN el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. L’executiu ja ho ha plantejat a l’Estat davant la situació que viuen actualment menors refugiats en països de trànsit com el Líban, Grècia o Itàlia. “La situació que estan vivint menors al centre d’Atenes és horrible, contrària als drets humans”, ha denunciat. La Generalitat també ha fet una proposta a l’Estat per acabar amb el “coll d’ampolla” que tenen els refugiats amb l’accés a l’habitatge. Planteja contractar paquets de pisos a grans tenidors, com la Sareb, per aconseguir un millor preu de lloguer.
A Catalunya ja hi ha en aquests moments alguns casos d’acolliment de refugiats en famílies, però el Govern descarta promoure’l com un “mètode generalitzat”. “No ho veiem malament si hi ha independència en els habitatges”, ha dit, “però no és un mètode que nosaltres puguem impulsar perquè l’experiència ens diu que no sempre ha funcionat”. Amorós ha explicat que hi ha famílies on l’acolliment funciona i altres on “al cap d’un any demanen ajuda per canviar la situació”.Tot i descartar l’acolliment familiar de refugiats de manera general, el Govern sí que s’està plantejant aplicar-ho en el cas de menors refugiats no acompanyats. “Estem en estudi”, ha remarcat Amorós, tot afegint que ja han traslladat a l’Estat que estan “disposats a acollir menors”.
Actualment, a Catalunya només arriben procedents del refugi menors acompanyats de les seves famílies, en cap cas menors no acompanyats. Amorós ha explicat que s’estan plantejant l’opció de l’acolliment familiar davant les “notícies esgarrifoses” que arriben de la situació de menors en països de trànsit com el Líban, Itàlia o Grècia. “La situació que estan vivint menors al centre d’Atenes és horrible, contrària als drets humans, intolerable, no podem restar indiferents a aquesta situació”, ha advertit.”
Dos grans colls d’ampolla
“Des de l’actual crisi de refugiats, a Catalunya ha arribat unes 900 persones i Amorós ha explicat que en aquests moments hi ha “dos grans colls d’ampolla”. D’una banda, la “manca de voluntat política” del govern espanyol, que dels gairebé 17.000 refugiats que es va comprometre a acollir, n’ha rebut un 8%, tot i que “el pla estatal de refugi hagi tingut una bona dotació de recursos”. Amorós creu que aquests diners “no han estat administrats amb la màxima eficiència” i que es carrega les entitats amb un “sistema burocràtic” i amb una “gestió centralitzada”. L’altre “coll d’ampolla” és l’accés a l’habitatge per als refugiats que passen a la fase 2 del pla estatal, ja que tenen “moltes dificultats” per aconseguir un lloguer. Per solucionar-ho, la Generalitat ha proposat a l’Estat destinar part dels diners del pla estatal de refugi a fer “contractacions de paquets sencers de pisos a grans tenedors” com ara la Sareb, el “banc dolent” que té més de 2.700 pisos a Catalunya. “Crec que aquests pisos haurien d’estar a disposició de les diferents polítiques d’habitatge i per a les persones vulnerables, i una petita part d’aquests pisos podrien estar a disposició del refugi”, ha dit Amorós.
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ha vindicat que l’Estat ha pogut “aguantar el seu sistema” gràcies a l’ajuda de la Generalitat, que ha estat “buscant” pisos de manera “desinteressada”, amb “zero suport” i amb “zero euros”.Anar a municipis “que potser no volen”En el pla català, la Generalitat també treballa per negociar amb grans tenidors d’habitatges en municipis on no hi hagi una mesa d’emergència de l’habitatge amb una llista molt llarga d’espera. De fet, això provocarà que s’hagi de demanar a algunes persones refugiades “que vagin a municipis que potser no volen”, ja que la problemàtica de l’habitatge s’agreuja a Barcelona i alguns municipis de l’àrea metropolitana. “Segurament hi haurà persones que els haurem de dir que a Barcelona no és possible”, ha dit Amorós. De fet, en el cas d’algunes famílies de la Casa Bloc que van advertir fa unes setmanes que n’haurien de marxar, Amorós ha explicat que algunes d’elles han pogut allargar l’estada, mentre que altres han estat reallotjades en municipis com Mataró, Sant Celoni o Vilanova del Camí. “Vaig dir que cap d’elles acabarien al carrer i així ha estat”, ha assegurat.
Renda Garantida i mentors
A més de l’accés a l’habitatge, el pla català de refugi, al qual hi podran accedir només persones que no s’hagin inserit laboralment, té dues potes més. D’una banda, els refugiats podran accedir a la Renda Garantida de Ciutadania en les mateixes condicions que la resta de persones vulnerables del país un cop ho aprovi el Parlament. “Podrem donar una seguretat a la nostra acollida de refugiats que en aquests moments no està donant cap altra comunitat”, ha assegurat. De l’altra, els refugiats tindran acompanyament de mentors. En aquets moments, un total de 1.000 persones han iniciat una formació que acabarà a finals de mes, moment en el qual es començaran a fer els “primers emparellaments”. L’objectiu és que “els ajudin a ser més autònoms” a través de l’aprenentatge de català i castellà, la recerca de feina o el coneixement de la societat.
La previsió de la Generalitat és que al setembre o l’octubre comencin a entrar els primers refugiats en el pla català, un cop surtin de l’estatal, ja que no poden estar als dos programes al mateix temps. Amorós també ha valorat la “mobilització” que ha aconseguit la campanya Casa Nostra Casa Vostra, de qui ha dit que està a l’espera que els demani un dia per trobar-se i parlar de les últimes reivindicacions que van fer. “Vam llegir les seves propostes del seu web, la gran majoria d’elles són coses que podem assumir i algunes noves seran un impuls i benvingudes”, ha assegurat. Programa per a universitarisUna altra de les vies d’ajuda a refugiats que la Generalitat està treballant és un programa amb l’ACNUR, l’agència de les Nacions Unides per als Refugiats, per a l’arribada d’estudiants universitaris.
El programa està bàsicament orientat a refugiats sirians que van iniciar estudis universitaris que van quedar truncats per la guerra. “La guerra s’acabarà, esperem que quan abans millor, i s’haurà de començar a reconstruir el país, caldrà gent formada”, ha dit. L’objectiu és l’arribada de 100 persones a l’inici del pròxim curs i Amorós ha explicat que ja estan treballant en el programa les vuit universitats públiques catalanes i dues de privades. Amorós preveu que aquesta sigui una de les “vies complementàries” de l’ACNUR, de manera que aquests estudiants quedarien al marge del pla estatal de refugi i necessitarien “patrocinis”, ja sigui de les institucions o d’empreses privades a través d’ofertes de feina en pràctiques.
