Primer de febrer d’enguany. Els presos polítics engarjolats a Lledoners (Bages) han de ser traslladats cap a Madrid per celebrar el judici oral al Tribunal Suprem dotze dies després. Sortiran de matinada. Centenars de manifestants s’hi acosten per acomiadar-los i mostrar el seu rebuig a la repressió. Es fan barricades amb palets i oli que col·lapsen la via, però ningú pren mal. La C55 la carretera d’accés a la presó queda tallada al trànsit rodat. Finalment, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull surten en furgonetes de la policia. En principi, havien de sortir amb furgonetes model turisme i van acabar sortint amb les iogurteres de la Brigada Mòbil dels Mossos per seguretat.
Mesos més tard, ciutadans que s’estaven a la carretera i que van ser identificats pels Mossos han rebut citacions del Jutjat com investigats per delictes molt greus. Són en Dani, la Maria Jesús, en Sergi, en David, l’Edu, l’Oriol, l’Esteve, l’Eric i en Claudi. Són “els 9 de Lledoners”. Tots ells es trobaven a la benzinera de Sant Martí de Torroella i van baixar en sentit Manresa per la carretera fins que la van trobar tallada. S’hi van aturar i van arribar els Mossos, concretament, efectius de la ARRO que els van identificar. A un, fins i tot, per demanar als altres que es posessin les armilles i encenguessin els llums del cotxe per seguretat.
La sorpresa és, que a més de la Fiscalia, el departament d’Interior també s’ha personat com acusació particular per demanar que se’ls imputi per delictes amb fins i tot més pena que el ministeri fiscal. El Govern de Quim Torra, el president que va demanar als Comitès de Defensa de la República “apretar” ara els persegueix judicialment. El cas, que ha despertat molt empipament, en les localitats dels acusats, està investigat pel Jutjat número 8 de Manresa en les Diligències Prèvies 120/2019. La policia i la Generalitat els acusa de Robatori amb força “pels palets de la barricada”, lesions, greu risc per la circulació, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Uns delictes que, segons expliquen els encartats, podrien arribar a sumar fins a 15 anys de presó.
Les diligències d’investigació només es basen en les identificacions a peu de carretera, que segons “els 9 de Lledoners” van ser “aleatòries”, uns atestas policials inconcrets i plens d’incorreccions, un vídeo de sis segons on només s’hi identifiquen llums així com un tuit del CDR de Sabadell, que ni tant sols van retuitar els investigats ni en tenien cap relació. Només tres dels encartats s’han personat a la citació judicial sense declarar, per recomanació de la defensa. Curiosament es va personar l’advocat acusador del departament d’Interior de la Generalitat, i en canvi, no es va presentar ni la fiscalia. La resta d’acusats no es van presentar ni a la primera ni a la segona citació. Ara esperen que es decreti la recerca i captura en protesta per la “injustícia del cas”.
Els encausats consideren que tot i “l’evident feblesa de la proves” la instrucció continua per les ganes de la Generalitat de “reprimir la protesta”. “Nosaltres vam anar a queixar-nos per la repressió i a fer costat als presos”, al·leguen i “no vam participar en cap acte violent ni res semblant, simplement ens vam aturar en una barricada perquè no podíem passar!”. De fet, aquell primer de Febrer els presos van sortir alhora prevista malgrat que la carretera romangués tallada al trànsit i no hi va haver cap detingut ni cap aldarull destacable amb la policia.
La situació sembla kafkiana, i més si es furga en les acusacions concretes. Un dels acusats, l’únic que va fer va ser dirigir-se a d’altres manifestants per tal que es possesin les armilles reflectants tal i com un policia li havia ordenat a una manifestant. “Em va dir si m’estava rient d’ell i em va identificar i ara mira m’acusen de tot això!”, retreu un dels encausats. A un dels més joves, un dels policies el va titllar de “borrego”. “Estaven molts agressius els policies i nosaltres només estàvem protestant pel trasllat”, remarquen.
El cas encara està en fase d’instrucció i esperen que es conclogui amb l’arxiu. No només per la feblesa de l’acusació sinó també pel fet que la Generalitat persegueixi judicialment suposats membres del CDR o manifestants quan està cridant a la mobilització permanent. La Generalitat, però “al·lega que té l’obligació de personar-se i que encara no ha elaborat cap escrit d’acusació, només ha demanat que se’ls investigui.”
[r:1]
