El Govern buscarà convocar el referèndum emparant-se en la legalitat internacional en la llei que probablement s’elaborarà per separat de la de transitorietat jurídica, malgrat que es volen tramitar conjuntament al Parlament. Així ho han explicat diverses fonts consultades per Europa Press després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés setmanes enrere que el referèndum se celebrarà l’1 d’octubre i falta que el dimarts JxSí i la CUP presentin el marc legislatiu del referèndum i el Govern celebri l’acte previst al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Tots dos grups negocien des de fa temps si separar la llei amb la qual es convocarà el referèndum de la llei de transitorietat jurídica, la que ha de definir la transició de l’autonomia en un Estat independent si guanya el ‘sí’. Encara que al principi es preveia incloure ambdues qüestions en una norma, els independentistes han estudiat les diferents opcions i s’apostarà amb tota probabilitat per aprovar primer una llei que insti el Govern a convocar el referèndum, i una vegada se celebri i guanyi el ‘sí’, s’aprovi la llei de transitorietat.
Després que 2,3 milions de catalans votessin a la consulta del 9N de 2014, el Govern ha reiterat que la Comissió de Venècia estableix que no cal marcar un percentatge mínim de participació ni d’aprovació. No obstant això, fonts sobiranistes aspiren privadament a superar la xifra del 9N i aconseguir els tres milions de vots conscients de la importància d’aconseguir la màxima participació en el referèndum, i en això consideren que pot ser determinant la mobilització dels votants dels ‘comuns’. Aconseguir els tres milions representaria aconseguir una participació del 60% de catalans aproximadament d’un cens que, en les últimes eleccions catalanes, era de 5,5 milions de persones.
Cal recordar que Puigdemont ha reiterat que, de cara al referèndum, caldrà dotar-se de les mateixes regles de joc que unes eleccions convencionals per evitar que qualsevol modificació pugui ser interpretada com una manipulació en l’àmbit internacional. Per això, caldrà utilitzar un cens el més semblant possible a l’utilitzat fins llavors; només podran participar els majors de 18 anys i amb nacionalitat espanyola, i es treballa perquè puguin votar els catalans que viuen a l’estranger.
Altres fonts sobiranistes destaquen el compromís dels consellers amb l’1-O, però recorden que Puigdemont va encarregar a Junqueras, també president d’ERC, l’organització del referèndum, i consideren que no compleix amb la seva funció. De fet, asseguren que Junqueras defuig assumir les responsabilitats que poden derivar-se de el 1-O, i també apunten que vol que el faci el Mesa del Parlament, al capdavant de la qual està la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, amb l’argument que la sobirania recau en la càmera, i, de rebot, en els ajuntaments. A més, després que el Govern declarés desert el concurs per homologar a empreses que fabriquen urnes, s’ha reanimat el debat entre els consellers sobre qui ha de signar els documents vinculats amb la licitació de partides per al referèndum.
Fonts presents en la reunió del dimecres convocada per Puigdemont al Palau de la Generalitat amb Junqueras, els partits i entitats independentistes, i Forcadell, han explica que la CUP li va demanar a Puigdemont els requisits que el Govern havia inclòs en aquest concurs. El president els va respondre que ell no s’havia preocupat de l’adquisició d’urnes, i els ‘cupaires’ li van exigir més implicació: “Potser hauries d’haver-te preocupat més”.
