El cas “Els 9 de Lledoners”, on nou persones estan encausades per protestar pel trasllat dels presos polítics cap a Madrid, ha aixecat la polèmica. La Generalitat, a través del departament d’Interior, s’ha personat en un cas per delictes que podrien arribar als 12 anys de presó. De fet, l’advocat de la Generalitat ha estat l’únic que ho ha fet en les tres declaracions que s’han fet fins ara. Les protestes de l’independentisme civil per l’acusació del Govern s’han fet sentir, però en aquest cas l’executiu no té marge polític perquè s’hi ha de personar per obligació legal.
En aquest sentit, fonts de la Generalitat recorden que l’Administració té l’obligació de denunciar les agressions als seus funcionaris. L’argument es troba en l’Estatut de l’Empleat Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 de març. Concretament en el seu article 14, estableix com a dret del funcionari la “defensa i protecció de l’Administració pública en els procediments que se segueixin davant de qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència de l’exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics”.
El Gabinet Jurídic de la Generalitat -que, orgànicament, depèn de Presidència- també està obligat pel Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’Octubre, de “matèria de funció pública”. En detall, l’article 92 determina el dret dels funcionaris a “ser assistits i protegits per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calumnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns, per raó de l’exercici de les seves funcions”. En el cas concret, entenen que hi ha delictes d’atemptat a l’autoritat i lesions a agents dels Mossos i d’aquí que mantinguin l’acusació com Administració.
Des dels encausats, però, insisteixen en la feblesa de les proves i l’acusació “plena d’inconcrecions” per argumentar una acusació tan greu com la del cas. Alhora que lamenten que el Govern cridi a la mobilització i després la persegueixi als tribunals. En aquesta línia, aquest dimecres, a la Comissió d’Interior, es va tombar la sol·licitud de la CUP de compareixença del conseller d’Interior, Miquel Buch, per tal que informés sobre “la persecució, la repressió i la monitorització dels moviments socials i els partits polítics”. JxCAT i ERC hi van votar en contra, Cs es va abstenir i la resta hi van votar a favor.
