El Fossar de les Moreres, de l'extra-parlamentarisme a l'independentisme transversal

El 2014, el president Artur Mas hi traslladava els actes institucionals, obrint políticament el Fossar, fins aleshores, lloc de culte d'una esquerra independentista minoritària

 

En pocs anys, l'independentisme ha deixat de ser residual al carrer i minoritari a les institucions per convertir-se en un moviment transversal ideològicament i socialment. De manifestacions testimonials a exhibicions massives, a partir del desencadenant de la sentència contra l'Estatut, la Diada Nacional de Catalunya s'ha transformat acceleradament, i un dels espais que millor visualitza aquesta transversalitat és el Fossar de les Moreres, on hi ha enterrats molts dels catalans morts durant el setge del 1714. Aquest espai ha passat de ser punt de trobada de l'esquerra independentista extraparlamentària i minoritària a convertir-se en centre de pelegrinatge del republicanisme més transversal que representa dos milions de catalans. El Fossar de les Moreres, que acull la vetlla de la Diada la nit del 10 de setembre, veu ara desfilar-hi presidents de la Generalitat i líders de partits que fins fa poc es mantenien al marge d'una concentració que era titllada de radical. Aquesta nit, representants de JxCAT, ERC i el PDeCAT faran parlaments al Fossar, i la CUP i altres organitzacions de l'esquerra independentista van presentar els seus actes de la Diada en aquest espai, entre les quals, la manifestació històrica que es convoca a les 18.30h i que finalitza al Fossar.

 

Però no ha estat fins el 2014 que el Fossar ha deixat va deixar de ser territori exclusiu. Va ser Artur Mas, aleshores president de la Generalitat, qui va traslladar per primera vegada els actes institucionals a aquest espai de culte independentista, on es va fer una ofrena floral. Mai abans cap altre president de la Generalitat autonòmica, però tampoc ni Companys ni Macià, no havien trepitjat el Fossar.

 

El Fossar de les Moreres, en l'actualitat
El Fossar de les Moreres, en l'actualitat | IEC

 

 

Abans de l'esclat de la guerra civil, grups nacionalistes es congregaven al Fossar per recordar els fets del 1714, però el franquisme en va prohibir les concentracions. Fins que el 1977, el Fossar tornava a ser un espai ciutadà i després d'una reforma, va tornar a rebre visites. Òmnium Cultural havia impulsat el 1978 una Comissió Pro Fossar de les Moreres-Memorial 1714 per dignificar l'espai i que es declarés monument històric artístic per part de la Generalitat. Recuperat aquell enclavament, van tornar-li les manifestacions, però eren molt minoritàries. I a partir dels anys vuitanta van convertir-se en punt de trobada de l'esquerra independentista, emmirallada en l'esquerra abertzale. Aviat van sorgir disputes entre aquesta esquerra minoritària, sobretot entre les escissions de l'MDT,  i també van arribar les xiulades a ERC, a qui es considerava representant de l'autonomisme. Avui, el Fossar és una icona més de l'independentisme transversal, com ho és el Born o els espais que han acollit les darreres Diades. 

 

Comentaris