El fiscal Emilio Sánchez Ulled creu que l’extresorer de CDC Daniel Osàcar no va poder organitzar ell tot sol el suposat entramat que hauria permès finançar irregularment el partit a través de donacions irregulars de Ferrovial mitjançant el Palau de la Música a canvi d’adjudicacions irregulars d’obra pública. Així, segons ell, hi va haver “influència en cadena”, i Osàcar era el “gallet de la pistola, però no tota la pistola sencera”.
En l’última part del seu informe final, el fiscal ha volgut argumentar cadascun dels delictes pels quals acusa, així com perquè els atribueix a cadascun dels principals acusats. Així, ha admès que per “prudència” no ha acusat a tothom sobre qui podria sospitar si no té indicis o base provatòria. En aquest sentit, creu que han faltat més proves per poder jutjar a altres responsables de CDC.
Segons el fiscal, Ferrovial pagava a CDC per obtenir obra pública, però en canvi no ha acusat a cap càrrec o funcionari de l’administració per adjudicar irregularment alguna de les obres sota sospita, com la Ciutat de la Justícia o la Línia 9 del Metro. Segons ell, aquestes adjudicacions a Ferrovial “no van ser arbitràries, però tampoc ho haguessin estat si s’haguessin adjudicat a altres competidors”, perquè “eren grans competidors i les diferències eren mínimes. “Però que no sigui arbitrari no vol dir que no respongui a alguna cosa que no és l’interès públic i la lliure concurrència”, ha dit, i ha afegit que “si tant raonablement es podia donar a un o altre, li donaven al que els greixava”.
En aquest sentit, ha admès que el sistema d’adjudicació és molt complex i per tant el sistema del tràfic d’influències també. D’aquesta manera, ha recordat informes de la Sindicatura de Comptes que posaven en dubte el sistema d’adjudicació, on els criteris tècnics es definien clarament segons unes puntuacions, però els subcriteris tècnics tenien marge de discrecionalitat no objectiva, cosa que permetia desempatar algunes puntuacions entre diversos concurrents. Igualment, admet que l’actual jurisprudència del Tribunal Suprem deixa el delicte del tràfic d’influències gairebé com una “extorsió”. No obstant, això, diu que al segle XXI el sistema és molt més subtil, i per això espera que aquest cas serveixi per variar la jurisprudència.
Per aquest dimecres està prevista la presentació dels informes finals de la resta d’acusacions: advocacia de l’estat, Consorci del Palau a través de l’advocacia de la Generalitat, Fundació del Palau i acusació popular exercida per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
