El districte de Gràcia ha començat a enviar cartes als veïns dels 166 edificis que, segons l’últim inventari que s’ha realitzat, encara conserven la placa que identificava els habitatges protegits construïts pel Ministerio de la Vivienda durant la dictadura franquista, perquè procedeixin a la seva retirada.
D’aquesta manera, l’Ajuntament compleix la Llei de Memòria Històrica, que va ser aprovada l’any 2007 i que obliga a les administracions públiques a prendre mesures per la retirada dels símbols d’exaltació de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. El districte, a més, anuncia als veïns que, si en el termini d’un mes no han expressat l’opinió contrària, procedirà a retirar-la d’ofici, assumint el cost íntegre de la retirada i de l’arranjament de la façana si s’escau.
Les comunitats de veïns que s’hi oposin, ho hauran de fer constar amb un escrit presentat en el Registre Municipal on consti l’acord de la comunitat. En cas de no rebre resposta, l’Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d’acord amb la Llei de Memòria Històrica.
El districte de Gràcia va fer l’encàrrec de revisar l’inventari d’aquestes plaques a les persones que han format part dels Plans d’Ocupació del consistori amb l’objectiu que actualitzessin el cens que es va fer d’aquest element de simbologia franquista a l’any 2007. El treball de camp s’ha realitzat durant els últims mesos i ha conclòs que dels 395 que existien al 2007, ara només en queden 166.
En aquest recompte, s’ha localitzat plaques que no s’havien detectat a l’inventari del 2007, i també s’ha comprovat que algunes de les plaques assignades al Districte de Gràcia en realitat corresponien a un altre districte. El districte s’ha posicionat contrari a les referències franquistes a l’espai públic per ser contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat, i “perquè representen una infracció moral envers la memòria de les víctimes del feixisme i d’aquelles persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975”.
Actualment, no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni símbol franquista a l’espai públic. En canvi, encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d’ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris.
Eliminació progressiva de plaques a d’altres districtes
En l’àmbit de la propietat privada, l’Ajuntament barceloní preveu de manera progressiva poder fer extensiva aquesta iniciativa d’eliminació de plaques a d’altres districtes. De fet, a Nou Barris es va iniciar a principis d’any el procés per retirar les 232 plaques franquistes inventariades en el catàleg que ha elaborat l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris per encàrrec del Govern del Districte.
En aquest districte està previst que durant la tardor s’adreci la carta informativa a les comunitats de propietaris dels edificis. Aquesta tasca s’anirà estenent de forma progressiva a la resta de districtes on les entitats també han posat sobre la taula aquesta necessitat, com Sant Andreu o Sarrià-Sant Gervasi, ha anunciat el consistori de la capital catalana.
