El director general de la Policia, Andreu Martínez, ha hagut de fer mans i mànigues per defensar el cos de Mossos d’Esquadra en el polèmic desnonament del passat 15 de gener en un bloc del Poble-Sec de Barcelona on hi va participar l’empresa Desokupa. En la seva compareixença a la comissió d’Interior del Parlament d’aquesta tarda, Martínez s’ha esgargamellat per assegurar a tots els grups -també els que fan costat al Govern- que “no hi ha cap connivència entre Mossos i aquesta empresa”. “Ho diré 23 vegades i ho ha dit el conseller!”, ha reblat el director davant veterans diputats amb cara d’incredulitat. Tot i això, Martínez ha assegurat que “s’ha obert una informació reservada” per escatir els fets.
Martínez ha desgranat els fets registrats entre el 13 i el 15 de gener al carrer Fontrodona a base de les minutes policials i de la instrucció judicial. La tesi de Martínez és que el migdia del 15 de gener els Mossos van rebre una trucada per alertar que un vigilant de seguretat privada estava retingut dins la finca i, a partir d’aquí, la policia va actuar. Ha afegit que els Mossos van ser testimonis com ocupants d’alguns apartaments van desocupar el pis després de negociar econòmicament i tres es van resistir. L’operació va acabar amb quatre detinguts per atemptat a l’autoritat.
Tot i l’explicació del director, ha hagut de veure la projecció d’un vídeo de TV3 proposat per la diputada de la CUP, Maria Sirvent, on es constatava la col·laboració dels Mossos amb Desokupa i l’actuació de la policia aquell dia com si practiqués un desallotjament sense una ordre judicial explícita. Unes imatges on es podia veure una salutació entre un agent dels Mossos i el cap visible de Desokupa aquell dia. “La salutació que veuen en el vídeo és el treballador de Desokupa qui la fa, és l’agent qui respon a la salutació,… com fa tothom, no converteixin un gest en una promoció de Desokupa”, ha justificat. “No ens consta cap denúncia contra l’empresa”, ha emfatitzat i ha subratllat que “la policia administrativa hi està a sobre”.
Les explicacions no han servit per convèncer el diputat proposant de la compareixença, el comú Marc Parés, no s’ha estat per brocs i ha titllat Desokupa “d’empresa mafiosa” que practica “el control d’accés a les propietats”. El portaveu de Cs, Jean Castel, també ha estat dur reclamant explicacions sobre la pressumpta col·laboració.
El socialista Carles Castillo s’ha mostrat “escandalitzat” per la situació. També ha mostrat la “preocupació” per la “privatització de la seguretat privada en municipis i l’assessorament de Mossos en patrulles urbanes”. “Podria ser que Desokupa estigués promocionant l’ocupació per aconseguir diners a canvi?”, s’ha preguntat Castillo.
Sirvent ha estat especialment incisiva. La diputada cupaire ha exigit a Martínez que faci el favor de posar en coneixement de la Fiscalia l’actuació d’aquesta empresa. “Negar els fets i normalitzar-los o dir que és un vigilant no serveix”, ha alertat la diputada que no veu prou una informació reservada que només s’ocupa d’un cas concret. “No sé com pot dormir tranquil”, ha carregat. Esperança Garcia, del PPC, ha demanat escatir la situació però advertint que cal protegir la propietat privada i si aquesta empresa està investigada.
Per la seva banda, els grups que fan costat al Govern han tingut una intervenció complicada davant l’evidència de les imatges. El portaveu del grup Republicà, Toni Castellà, ha estat prou hàbil com centrar la pilota en saber si l’empresa fa vigilància o no -funció que considera il·legal- i ha formulat una pregunta binària sobre si hi ha connivència o no entre Mossos i l’empresa. Ferran Roquer de JxCAT ha navegat per intentar amorosir la situació del director.
Martínez ha admès que Desokupa no té llicència de seguretat privada i que la persona amb la que va contactar amb els Mossos és l’única que té llicència de vigilant de seguretat. Així mateix ha defensat que la policia catalana “no és cap bàula del poder” ni està “al servei de les elits”. “Estem molt amatents en aquestes actuacions no es procedeixi cap vulneració de drets”, ha expressat i ha argüit la retirada de les persecucions amb furgonetes de la Brimo per dispersar manifestants o canviar el número d’operatiu policial dels agents d’ordre públic com exemple de policia compromesa amb els drets civils.
