El diagnòstic descarnat d’un sector de la CUP sobre el 'procés'

Endavant conclou que l'estratègia dels 18 mesos era "un castell de cartes construït a l’aire, un artefacte de propaganda destinat a activar i retenir electoralment la base social independentista"

Endavant, un dels sectors de la CUP —del qual prové l’exiliada Anna Gabriel—, ha aplegat en un document publicat recentment —però amb poca publicitat i escassa circulació—el balanç del cicle polític passat en el qual, entre altres conclusions, reconeix que els intents de trencar o reformar el règim del 78 han fracassat. “Cap dels projectes de canvi no ha estat capaç ni de provocar l’ensorrament del règim ni d’arrancar-li reformes polítiques o econòmiques”, sosté el document en referència al 15-M i al moviment independentista.

Algunes idees principals que sobrevolen en el document apareixen ja en la carta oberta que Anna Gabriel va dirigir a la militància de la CUP la setmana passada, una missiva en la qual defensava la idea de no persistir en l’autoengany: “Cal tornar-ho a fer, per a poder fer-ho millor. I per a fer-ho millor, cal no autoenganyar-se, cal mirar la realitat de cara i cal assumir el pes del futur.” Així, en el document d’Endavant s’hi llegeix: “A l’hora de bastir una nova estratègia és important poder rebatre tots els artificis teòrics que justificaven les apostes polítiques fracassades i que la realitat ha falsat”.

Més info: Anna Gabriel: "Cal tornar-ho a fer, per a poder fer-ho millor"

Error de càlcul

El diagnòstic d’Endavant sobre el cicle polític passat és que els moviments que combatien el règim del 78 estaven equivocats o com a mínim no havien calculat amb massa vista qui tenien davant: “Un error de base va ser no valorar correctament la fortalesa de l’estat i del règim polític, i en conseqüència, no adequar l’estratègia a una correcta valoració de forces”.

Aquest error resulta letal per “l’estratègia legalista de l’independentisme”, aquella que va traslladar la idea que “l’estat espanyol es trobava en una extrema debilitat” i que aquesta circumstància “permetria repetir un esquema similar al de la dissolució de la URSS, encara més quan una part significativa de la comunitat europea no podria fer sinó donar suport a la demanda democràtica de l’autodeterminació”.

Res d’això ha succeït i el document d’Endavant no ho amaga ni tan sols es presta la molèstia de buscar eufemismes o tirar de victimisme: “L’estat espanyol no és un estat fallit ni un estat en descomposició, sinó un estat plenament inserit en el context occidental i les seves aliances. Un estat estructuralment sòlid i conjunturalment en crisi”.

"Un castell de cartes construït en l'aire"

Per aquest sector de la CUP el 15-M va fracassar a Espanya perquè no tenia un objectiu clar. En canvi, l’independentisme sí que tenia projecte concret: la república independent. Ara bé, l’organització troba que l’estratègia “basada en una transició de 18 mesos i les estructures d’estat, era un castell de cartes construït a l’aire, un artefacte de propaganda destinat a activar i retenir electoralment la creixent base social independentista”.

El document assegura que el sobiranisme governamental tenia un agenda oculta: poder encetar una negociació amb l'estat

Els membres d’Endavant creuen a més que “l’objectiu darrer que perseguia una part dels dirigents del sobiranisme governamental era poder encetar una negociació amb l’estat” i, escombrant cap a casa, defensen que el referèndum va ser “l’únic acte rupturista de tot el cicle polític”. De fet, va ser la CUP la que va exigir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació unilateral, el moment de la història del procés en què tot salta pels aires. “Va suposar un exercici d’autoorganització i desobediència fabulós, era un cos estrany dins el corpus teòric de la transició nacional, un element no sorgit del nucli dirigent del sobiranisme governamental, sinó dels sectors més crítics amb el ‘processisme’”.

Un agent de la Guàrdia Civil s'endú un concentrat favorable al referèndum a Sant Cebrià de Vallalta

Un agent de la Guàrdia Civil s'endú un concentrat favorable al referèndum a Sant Cebrià de Vallalta

 

El document d’Endavant continua posant sobre la taula que una tercera premissa ha estat invalidada per la realitat. Encara que no ho explicita, probablement sigui una premissa fallida de l’esquerra independentista: “La idea que, quan aquests plantejaments i estratègies fracassessin i es posés de relleu que els objectius de moltes d’aquestes forces eren obrir la negociació amb l’estat i pactar reformes, la base social que els donava suport es radicalitzaria i seria l’hora d’una alternativa veritablement rupturista”. Una altra premissa que es va quedar en el calaix dels desitjos d’algú.

El Govern ha retrocedit a 1931

El document d’Endavant també conté crítiques amb el plantejament de “govern efectiu” que s’ha instituït després de les eleccions del 155. L’organització considera que “ha estat un fracàs clamorós i evident” i ha demostrat que “l’única opció de continuar el fil de lluita de l’1 d’octubre és la d’entrar en una resistència oberta contra l’estat”. A més, el text subratllat que el ‘govern efectiu’ “és el govern amb menys autonomia de tots els governs autonòmics  de Catalunya des de 1931”. Endavant creu que tant ERC com “el món posconvergent” han “abandonat els objectius polítics” i es lliuren ara a una lluita que es redueix a “conservar les posicions institucionals per a aprofitar una possible oportunitat de negociació amb l’estat que es pugui plantejar a mitjà termini”.

La proposta final és que "la via revolucionària és l'únic camí cap a la consecució" de la independència

Un cop fet el diagnòstic, Endavant proposa una solució que considera que és l'única possible: "La via revolucionària és l'únic camí cap a la consecució dels nostres objectius polítics". Els darrers anys demostren, segons l'organtizació, que no existeixen dreceres "que permetin saltar-se la pantalla de al revolució". Així doncs, "l'accés del poble al poder polític requereix d'una acció combinada de formes d'organtizació i de lluita al marge de la política formal representativa".

És a dir, el 'reset' absolut.

 

Comentaris