Les actes del Consell Assessor pel Fòrum Cívic i Social Constituent d’octubre de 2018 a març de 2019 Quico Sallés
El Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social ha tingut una setmana hiperactiva. Divendres passat es reunia amb el president del Parlament, Roger Torrent, i dilluns d’aquesta setmana, anunciava la seva dissolució en un acte acompanyat per membres del consell i del president de la Generalitat, Quim Torra. En l’acte es va lliurar un document que explicava el full de ruta deliberatiu i participatiu del Fòrum després de la feina del Consell Assessor. Ara bé, el document contenia un canvi en els objectius que canviava del tot la potencialitat i la capacitat de canvi del Fòrum. Una mostra més del que reflecteixen les actes de les reunions des d’octubre de 2018 a març de 2019, que ensenyen la dificultat d’arribar a consensos i de limitar les funcions d’aquest Consell.
Concretament, en el document final, lliurat a la premsa, s’estableix que “el resultat d’aquest procés participatiu es traslladarà a les forces polítiques a qui correspondrà actuar en conseqüència a aquests resultats”. En canvi, el primer document era molt més batallador i convertia els partits en un element esperonador del procés constituent. Un document que estava enllestit a finals de la setmana passada i que es va canviar per “protecció”. “El resultat d’aquest procés”, hi deia, “ha de ser el d’establir unes bases constitucionals pe futur polític de Catalunya, que seran lliurades a les forces polítiques a qui correspondria convocar una assemblea o Parlament Constituent”.
Les dues maneres canviants de veure els objectius del Fòrum Quico Sallés
Aquesta és la prova del cotó no només d’evitar qualsevol acció de l’Estat, en tant que fins i tot un full de ruta de l’ANC ha estat prova de càrrec de rebel·lió, sinó també de la dificultat de trobar una operativitat efectiva del Fòrum Cívic. De fet, l’únic que es compromet el full de ruta dissenyat pel Consell -també la penúltima versió- és lliurar al Parlament de manera solemne els resultats del procés participatiu i deliberatiu. Però a la vista de les reunions, recollides en les actes a les que ha tingut accés El Món, arribar a aquest punt ha estat un veritable sudoku entre els integrants, amb alguna dimissió i discussions i discrepàncies “serioses”, des del seu començament. Val a dir, les baixes que es van registrant en el consell com la d’Antonio Baños o Jaume López per no estar d’acord amb la metodologia i d’altres que pleguen per la seva entrada en campanya electoral.
Així en la primera reunió documentada, el 26 d’Octubre de 2018, els participants (Lluís Llach, Marta Rovira, Albano Dante, Albert Noguera, Bea Talegón, Carmina Castellví, Gabriela Serra, Jaume López i Montserrat Palau), han de deixar ben clar i per escrit que en són membres a “títol individual” i que “no representen a cap institució, ni plataforma, organització o entitat” i que tot ho diran “des de la seva perspectiva estrictament personal”. En aquest sentit, circumscriuen el Consell a establir una “metodologia” i “impulsar el debat” perquè “estem davant una situació complexa que requereix molt debat”.
El 2 de novembre hi ha una nova reunió a la sala de les Gàrgoles de Palau, on gairebé els mateixos integrants amb la incluisó del secretari Jordi Domingo, admeten que han de gestionar les “crítiques” rebudes. Arriben a la convicció que caldrà estar “amatents” i donar “missatges clars i procurar evitar malsentesos”. “Només amb claredat i esforç comunicatiu guanyarem la legitimitat i autoritas necessàries per un projecte com aquest”, insisteixen. També conclouen que cal “diferenciar-se” del Consell de la República. En aquesta reunió, el politòleg Jaume López presenta un informe de metodologia. López acabarà plegant disconforme amb el funcionament del Consell. En l’acta també es dóna fe que s’ha aprovat donar “completa independència intel·lectual” als membres del consell.
En la reunió del 9 de novembre després de les “discussions” s’arriba a la conclusió que “és imprescindible treballar amb una definició molt més acurada d’objectius”. També emfatitzen la necessitat “d’assolir un consens sòlid en relació a la metodologia que s’hagi d’aplicar, ateses les evidents diferències actuals”. El 23 de novembre torna a recollir les diferències en les “propostes de metodologia”. L’acta també és directe i clara pel que fa a la situació. “Constatar la necessitat d’aprofundir en tot allò que ens ha d’ajudar a millorar el debat intern, tot mirant d’aclarir dubtes i objeccions per arribar als consensos que ens faran falta per culminar satisfactòriament la tasca encomanada”, certifica el secretari.
Una de les actes que demostra la divergència Quico Sallés
El 30 de novembre els membres del consell apunten que “seria convenient un sistema de votació intern” per quan hi hagi “manca de consens”. En aquest sentit, l’acta subratlla que “existeixen diferències evidents” en l’organització dels debats, els consensos, les votacions o l’abast i possibilitat de multireferèndums o multiconsultes així com el paper del Consell i del Fòrum. “Hi ha una important manca de consens (que és absolutament essencial) en relació als objectius reals del fòrum”, reflecteix l’acta que remarca: “sembla que es vagi constantment endavant i endarrera sense acabar de trobar el punt d’inflexió”. També lliguen la “legitimitat del consell” al volum de participació.
Amb el canvi de mes, tampoc varien gaire les coses. El 10 de desembre s’explica la reunió que ha mantingut el Consell a Waterloo així com fer el desembarcament territorial del Fòrum. Però l’acta destaca que caldrà “accelerar seriosament el debat de la metodologia per tal d’evitar abocar-nos en un veritable atzucac”. És més, aquell dia es va acordar celebrar una reunió intensiva el 13 de gener al despatx professional de Jordi Domingo, el secretari, “per tal de mirar de superar les dificultats que impedeixen avançar” en relació als “objectius i la metodologia”.
La reunió del 13 de gener és “intensiva” i constata les “profundes diferències de conceptes i objectius” entre els membres del Consell. En aquesta línia proposen trobar com explicar en un “parell de línies” explicar el que es vol fer. També “reiteren” que la “missió” del Consell “no és la redactar cap Constitució”. “Ni ho pretenem, ni ens pertoca”, rebla l’acta. Inclou l’acta ja l’ens que serà “l’Entesa Nacional” i agafen com a document de base, un estudi de Jaume López. La reunió decideix posposar una reunió amb el president Torra per tal de “mirar d’aconseguir algun consens més en el si del consell”.
Una altra de les actes que demostra el debat intern del Consell Quico Sallés
El 18 de gener es prepara la reunió i la presentació a la premsa pel mes següent i la posada en marxa de la web. Dos objectius que el Consell agafa amb cautela per tal de “no generar falses expectatives a la gent”. L’acta estableix de nou la batussa interna per la metodologia i els seus objectius. “Es provoca-moltes vegades- un veritable batibull entre allò que és i ha de fer, el consell i allò que ha de pertànyer a l’esfera del Fòrum”, escriu el secretari que urgeix a “desllorigar la situació”. En aquesta línia, asseguren que “no és convenient reobrir debats de manera constant, ni tampoc donar per fets elements no consensuats o votats”. Demanen “idees clares” per tal d’evitar “carrerons sense sortida” i eliminar les “referències legals dels documents a debat”. El 25 de gener es torna a constatar la discrepància existent en la metodologia, en el caràcter deliberatiu o resolutiu del Fòrum.
L’acta de l’U de Febrer insiteix que “encara som lluny d’assolit el consens en alguns dels punts bàsics i que hem de fer l’esforç de trobar un mínim comú denominador satisfactori per a tothom el més aviat possible, si no ens volem veure abocats a votar per sortir de l’atzucac”. El 8 de febrer és la reunió amb el president Torra i posteriorment admeten una carència de recursos econòmics i que hauran de comptar amb l’ANC, Òmnium i l’AMI per trobar “complicitats”. Encara no hi ha acord de metodologia.
El 22 de febrer , la reunió és més tensa. El segon punt de l’acta admet que “cal ser conscients que la situació política a Espanya i Catalunya pot afectar directament la tasca encomanada”, en referència als processos electorals. En aquest sentit es conjuren per “preservar el projecte”. Fins i tot, apunten la necessitat “d’accelerar el projecte” i mirar d’assolir el “un suport públic, explícit i inequívoc del Consell de la República”. El 15 de març l’acta adverteix que finalment s’haurà de votar la metodologia davant la impossibilitat de consens. El 29 de març continua el desencontre amb la metodologia tot i que ja s’haurien celebrat fins a 40 trobades territorials, sectorials i amb associacions, col·lectius i plataformes ciutadanes fins el mes de març. Actualment, diuen que són més d’una setantena. El Consell s’ha reunit 10 vegades més des del mes de març però encara no se n’han formalitzat les actes.
