El coordinador de l’ANC a Londres defensa el Brexit per "accelerar" la independència

L'economista Carles Suárez creu que una UE "debilitada" beneficiarà els interessos del procés sobiranista català

El coordinador de l’ANC a Londres, l’economista Carles Suárez, defensa que el Brexit “és una oportunitat històrica per accelerar el procés sobiranista” i que “cal aprofitar-lo”. En un article a la publicació digital L’Unilateral, Suárez acusa les “elits polítiques i mediàtiques catalanes” de llegir el procés anglès partint d’una “manca de sentit d’estat” i des de la perspectiva de “mera regió espanyola” quan el que s’hauria de fer, sosté, és “aprofitar el context internacional per treure’n el màxim partit”. Tot i el càrrec que ocupa Suárez dins de l’ANC, fonts de l’entitat aclareixen a ‘El Món’ que l’opinió del coordinador de Londres no reflecteix el posicionament oficial de l’entitat sobre la qüestió perquè de moment no n’hi ha cap.

Suárez defensa el referèndum “com a solució democràtica a situacions polítiques complexes” i denuncia que “les elits intenten desprestigiar-los” quan els resultats no els són favorables. El coordinador londinenc de l’ANC diu que això és el que ha passat en els casos del Brexit, el referèndum de l’1-O, el referèndum brec de 2015 o el d’Irlanda contra el Tractat de Lisboa del 2008.

L’autor també defensa que, a banda de preservar els referèndums, s’ha de reclamar “el compliment del seus resultats”. En aquest sentit, que el govern britànic estigui fent passos per fer efectiu el mandat del Brexit “és un exemple que, si Catalunya mai  vol ser independent, haurà de seguir”. En canvi, Suàrez denuncia el retorn a l’autonomisme per part dels polítics catalans que “es barallen per les engrunes autonòmiques”.

L’activista de l’ANC emmarca el Brexit en un procés de recuperació de sobirania i que els seus principals suports es troben en “zones empobrides” del país, entre “els grans perdedors de la desindustrialització, les reformes de Tatcher i la globalització neoliberal”. Suárez afirma que el Brexit, com l’augment del suport a la independència a Catalunya, són fruit de la recessió econòmica del 2008 i una resposta als límits de la Troica a la despesa per adoptar mesures anti-austeritat.

L’autor es mostra convençut que “amb el fracàs de la globalització neoliberal, la recuperació de sobiranies és l’única estratègia per a aquelles regions que vulguin sobreviure les properes dècades, i Catalunya no és una excepció”.

El procés del Brexit donaria impuls a l’independentisme a Escòcia, Gales i Irlanda del Nord i això “obrirà una nova finestra d’oportunitat per a Catalunya”. Suárez creu que si el Brexit es consuma “es crearà un efecte dominó per exercir l’autodeterminació internament i externament, que Catalunya, aquest cop, i no com el 2014, hauria d’aprofitar”.

 

L’article també assumeix la hipòtesi que amb un Regne Unit fora de la UE, necessitat d’aliats i enfrontat a Espanya per Gibraltar, seria “un dels primers països a reconèixer el nou estat independent”. “De fet —escriu Suàrez—, si l’octubre del 2017 el Govern català hagués estat conseqüent fins al final, haurien arribat els reconeixements. Començant per països bàltics i balcànics, però el Regne Unit no hagués tardat”.

L’autor de l’article també creu que el 3 d’octubre el Govern català en lloc de posar-se a buscar mediadors hauria d’haver demanat reconeixements. “Quan finalment es va proclamar la independència el 27 d’octubre —afegeix—, la conselleria d’Exteriors era un campi qui pugui en descomposició, i el mateix delegat de la Generalitat al Regne Unit, que hauria d’haver impulsat i coordinat aquests reconeixements, havia abandonat la delegació. Al cap d’uns mesos, fou restituït pel govern efectiu”.

Suárez acaba l’article assenyalant que una UE debilitada “voldria evitar el ‘Catexit’” i avisant que no hi haurà independència sense una intervenció exterior europea que faci de mediadora entre Catalunya i Espanya. Per aconseguir-ho, apunta, cal un Govern “decidit a anar fins al final a fets consumats” i “una mobilització permanent que impacti l’economia fins a tal punt que les potències europees tinguin més incentius per intervenir que per no fer-ho”.

 

Comentaris (6)
Lluis Baró Fa 1 mes
Jo personalment crec que el Brexit perjudica l'independentisme , per 2 raons 1) el Regne Unit té una tradició molt democràtica. Quan es van produir les càrregues de l'1-0, les (practicament) úniques crítiques dins la UE eren de politics britanics. 2) si el Regne Unit surt de la UE, Espanya tindrà més pes de decisio dins la UE, unes decisions perjudicials per a nosaltres.
Estanislau Fa 1 mes
Totalment d'acord
Fat Boy Fa 1 mes
100% d'acord.
josep Fa 1 mes
sense sang no hi ha revolució
Kiko Fa 1 mes
Completament d acord, millor estarem fora de la UE independents que dins de la UE com a part d Espanya, a la UE tampoc li interessa que marxem,pero s ha de plantejar de debo,que vegin que ho farem.
Bernat Fa 1 mes
En Carles Suarez té molta part de raó en aquesta línia estratègica. Opino que aquesta Europa és un femer i cal amenaçar en fugir per poder canvia-la.