El Constitucional aplana el camí de Marchena

La sentència del 155 fa una simbiosi entre la sedició i la intervenció de la Generalitat

Un dels problemes amb què treballen els membres de la sala Penal del Tribunal Suprem que jutja el procés sobiranista és la manca de referents. És a dir, la manca de jurisprudència que pugui ajudar a interpretar el procés sobiranista com un supòsit susceptible de ser encabit dins els delictes gravíssims als que s’acusa els presos i exiliats polítics. De fet, aquest era un dels arguments més recorrents en les xerrades que es podien escoltar en la cerimònia de l’obertura de l’any judicial del passat 9 de setembre.

 

Ara bé, algunes veus apuntaven que l’ofensiva de l’estructura jurídica de l’Estat contra el procés havia donat arguments o claus interpretatives que podien ajudar a subsumir el procés en un tipus penal com la rebel·lió a la sedició. De fet, des de l’any 2005, el magistrat del Suprem Adolfo Prego ja advertia que una situació com la que deu anys després viuria Catalunya no estava prevista al Codi Penal. Per això, i sobretot a partir del 2012 diverses reformes i instruccions han anat esmolant la normativa per poder reiventar els tipus.

 

Qui més ha participat en falcar jurídicament l’ofensiva de l’Estat és el Tribunal Constitucional. Com diria, el catedràtic de filosofia del Dret i exdegà de la Facultat de Dret de la UPF, Josep Maria Vilasojana, l’actual TC ha pervertit l’origen d’aquest tribunal que havia d’actuar com un legislador negatiu.  És a dir, que advertia al poder legislatiu del què no podia fer. Una tasca diametralment oposada a la que fa el Tribunal Constitucional espanyol que ha esdevingut, a criteri de Vilasojana, un “legislador positiu” que diu què ha de fer el poder legislatiu o, fins i tot, executiu.

 

En aquesta línia, els magistrats del Suprem i membres del cos jurídic de la Generalitat, han subratllat amb colors molt vistosos, la sentència del Constitucional que va avalar l’aplicació del 155. Una resolució que desestimava el recurs del grup d’Unidas Podemos al Congrés que va presentar contra l’acord del Senat del 27-O.  A les Saleses, la seu del Suprem, entenen que aquesta sentència dona la claus i posa oli a Manuel Marchena per reinterpretar la sedició. O més aviat, forçar les accions del Parlament i el Govern com una sedició.

 

Així, destaquen tres paràgrafs amb què els magistrats del Tribunal Constitucional, per unanimitat, utilitzen termes molt semblants per descriure l’actuació del govern i el Parlament als que el Codi Penal utilitza per descriure el tipus de la sedició. “No existeix, pels governants, drets sense Dret i no s'avé a la més elemental raó jurídica, el que algú pogués ser titular d'un dret subjectiu per alçar-se, amb abús i usurpació del poder públic que li va ser confiat, davant d'un ordenament del que la la força d'obligar del mateix expressament menysprea”, remarcava el Constitucional.

 

 

La sentència també subratlla en el punt 1.3 de la sentència que abasta la dissolució del Parlament i el justifica el que considera que “ja ha fet” la cambra catalana. Així en la mateixa sentència s’autocita amb la sentència 52/207, que anul·lava el Comissionat per a la Transició Nacional. “Com aquest Tribunal ja ha declarat, el Parlament de Catalunya s'ha alçat davant de la sobirania nacional residenciada en el poble espanyol, convocant a una fracció d'aquest poble, en desafiament a la unitat de la Nació, a decidir la sort de l'Estat comú (arts. 1.2 i 2 CE), alhora que pretenia arraconar l'actual posició institucional, d'acord amb l'ordenament en vigor, de la Comunitat Autònoma '[STC 52/2017, FJ 8.A)], amb la consegüent vulneració, per tant, del principi constitucional d'autonomia (art. 2 CE) i de les determinacions basilares del propi Estatut de Catalunya (arts. 1 i 2 EAC), minant així la seva immediata font d'autoritat”.

 

 

I afegia que el Parlament va pretendre "cancel·lar de fet, en el territori de Catalunya i per a tot el poble català, la vigència de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de qualssevol regles de dret que no  s'avinguessin o s'acomodessin al dictat de la nua voluntat”.  Segons el Constitucional, “a l’obrar d'aquesta manera, la Cambra es va situar completament al marge del dret i va deixar d’actuar en l'exercici de les seves funcions constitucionals i estatutàries pròpies i ha posat en risc màxim, per a tots els ciutadans de Catalunya, la vigència i efectivitat de totes les garanties i drets preserven per a ells tant la Constitució com el mateix Estatut”, conclou.

 

Al Suprem veuen aquesta interpretació repetida i insistent del Constitucional com una “simbiosi” amb la descripció penal  de la sedició. Concretament, la sedició, tipificat en el 544 i següents del Codi Penal, castiga els que s'aixequin públicament i tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis. La definició que en fa el Constitucional dóna una pista ample d’aterratge a la Sala Penal del Suprem.

 

 

Comentaris (15)
I SEGUIM!!! Fa 1 mes
El que hem de fer és proclamar la República catalana i marxar d'aquesta corraleta immunda!
Hell Fa 2 mesos
Per impartir justicia cal jutges, per aplicar la llei cal jutges, i ara per ara no tenim ni llei ni jutges, solsament polítics maldestres, venjatius, i organitzats en clans per no dir un altra cosa.
Joan de Canyamars Fa 2 mesos
El primer paràgraf citat del TC, diu que no hi ha dret sense dret. A les hores quant comença el dret si no hi ha dret anterior? Parla del dret subjectiu, en contra del del dret general i ni parla ni cita allò que en dret internacional diu del dret dels pobles a l'autodeterminació, que per cert, l'estat espanyol en els articles 93,94,95 i 96 de la constitució indica com s'ha de fer per adequar-los a la constitució i ordenament jurídic a que s'obliga en signar aquests acords. El dret sub
Darrerament sembla que en Quico s'ha deixat seduir per la mantasmada judicial madrilenya Fa 2 mesos
És per fer mèrits per entrar als "corrillos" o per vel·leïtats personals? Constitucional i Suprem són el mateix vòmit i es retroalimenten. Pel que fa a l'agredolç d'Arenys de Munt, Certament, Arenys va obrir la porta a l'anhel independentista dels catalans i de rebot, es va conèixer la realitat de que l'estat Ñ és inquisidor i antidemócrata, cosa que dificulta el procés. Però ar.a ja sap tothom el peu que calça
Antoni Fa 2 mesos
Ali baba i los 400000 lladres
Marcos Fa 2 mesos
Siempre se olvidan de los del A por Ellos, de que mandaron a policias violentos, armados, super protegidos a agredir salvajemente a personas indefensas.... y todo por votar.... esos Jueces son parciales, tanto el Supremo como el Constitucional, que ha dejado su labor de árbitro independiente para ser usado por los políticos de la ultra-derecha para recortar los derechos y re-centralizar el Estado, violando así la propia Constitución... un Estado fallido desde 2010 con la sentencia del Estatu
Homer Fa 2 mesos
No solamente ha puesto en riesgo los derechos y libertades de todos los catalanes, sino que al constituir "jurisprudencia ha puesto en riesgo, también los derechos y libertades de todos los españoles con ansias de libertad y derechos de autodeterminación. no se puede pedir más franquista.
Paco Sempere Pascual Fa 2 mesos
Fora bó que quan es fa una cita es digui qui i el context on s'ha fet, però en qualsevol cas em sembla que ell (qui fos) parlava a títol personal. Si de tal forma procedissin en qualsevol votació, sabem que és vulnera un dels principis bàsics de qualsevol sufragi. Proposeu aquesta premisa als britànics amb el Brexit, per exemple.
Terenci Fa 2 mesos
Hace unos dias, un comentarista independentista, reconocia y aceptaba, estar dispuesto a renunciar a gran parte del territorio para obtener la independencia. Referendum, voto obligatorio de todos los empadronados en Catalunya, superficie repartida segun porcentaje de votos .
fideli Fa 2 mesos
España, Fals estat...i Dolent!
fideli Fa 2 mesos
la Generalitat, i republicana, és abans d'aquesta Constitución de fals estat.. La recuperem, i adéu España...
Josep el rebel Fa 2 mesos
Judici polític amb la Constitució neofranquista =injustícia espanyola.
fideli Fa 2 mesos
la 'Constitución Real', il·legal... Neix de règim nazional colpista i criminal. El Reino, un estat fals...
magrab Fa 2 mesos
Pregunto: era necessari o vàlid, castigar un acte de caire anti-constitucional amb l'aplicació del codi penal? He legit que segons el cas i el pais, aquesta decisió deu ser la decisió d'un parlament, no de la justicia ni d'una altre institució. Fa pensar que Espanya, davant la necessitat d'inventar nova jurisprudència, podría elegir vies molt més garantistes. Però s'ha estimat més rentar-se les mans i deixar tot amb la justicia i la seva coneguda politització. No ha pogut obrar menys
magrab Fa 2 mesos
Fora de tema (off-topic) He trobat aquest comentari en wiki: "In the United States, the failure to seat duly elected representatives of the people following a proper election, or the failure to provide for such elections would be unconstitutional even in the absence of any legislated laws whatsoever." Vaja, interessant en el context espanyol. Els americans tenen sort ...
DONALDO Fa 2 mesos
EN ESTADOS UNIDOS A LA MINIMA TE BORRAN DEL MAPA .
joan Fa 2 mesos
Sense sang no hi ha revolució. Lluita armada contra l'enemic.
jg Fa 2 mesos
estais demasiado bien alimentados como para revoluciones nacionales....