La Comissió de Política Exterior del Consell Nacional suís ha tractat en la seva darrera reunió d’aquest dimarts el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que es troba a l’exili en territori suís des del passat 23 de març, quan havia de declarar davant del jutge Llarena acusada de rebel·lió i malversació de fons públics. Aquesta comissió, tal i com publica l’agència de notícies nacional suïssa i informen diverses capçaleres del país, considera que “una extradició sol·licitada per Espanya –per la via de la detenció internacional perquè Suïssa no forma part de la UE- quedaria exclosa si es determinés que la persecució està motivada per raons purament polítiques”. El posicionament d’aquesta cambra parlamentària, integrada per 200 diputats i que comparteix poder legislatiu amb una segona cambra de menor dimensió on hi ha representats els cantons, remetrà aquesta conclusió al govern suís.
De fet, el passat 24 de març, l’endemà que es conegués que Marta Rovira havia marxat a l’exili, el govern suís va declarar que la Confederació Suïssa, com la majoria d’altres països, no concedeix l’extradició per “delictes polítics”, però admetia que una ordre internacional per detenir la secretària general d’ERC seria “analitzada en profunditat”. “Com en el cas Gabriel, s’aplica a tots els altres polítics catalans que venen a Suïssa el principi que aquest país, igual que la majoria dels altres estats, no concedeix cap extradició per delictes polítics”, assegurava el portaveu del departament federal de Justícia, Folco Galli. Aquest portaveu va insistir que “s’hauria d’analitzar en profunditat la motivació d’una eventual sol·licitud internacional de detenció i aclarir, sobretot, si les actuacions de les quals s’acusa les persones afectades constitueixen delictes polítics”. I és justament aquesta posició la que ha pres el Consell Nacional, una de les dues potes de l’Assemblea Federal Suïssa.
Paral·lelament, la justícia belga ha demanat aquest dimecres més temps per estudiar les causes dels consellers Comín -amb una ordre d’extradició per rebel·lió i malversació- i Puig i Serret, perseguits per un suposat delicte de desobediència i malversació. De fet, els consellers tornen a quedar lliures fins al proper 16 de maig. I a Escòcia, la consellera Ponsatí està citada per als propers 15 de maig, 5 de juliol i 30 de juliol, també amb l’argument que la justícia escocesa necessita més temps per analitzar l’ordre contra la consellera per rebel·lió i malversació. I finalment, el quart front internacional, Alemanya. De moment, el jutge alemany que instrueix el cas del president Puigdemont ha desestimat la rebel·lió i ha demanat més informació a Espanya sobre la malversació. Una decisió que l’Estat espanyol i el Suprem volen combatre demanant reunions amb fiscals, dictant autos en què comencen a orientar el canvi pel delicte de sedició i criticant la justícia alemanya. Tot i aquest context de pressió, la justícia alemanya segueix els tràmits corresponents i es resta a l’espera d’una decisió final sobre l’extradició del president.
