El Congrés reconeix que va existir l''Operació Catalunya' sota el mandat de Fernández Díaz a Interior

Tots els grups, menys el PP, aproven unes conclusions on critiquen "l'ús partidista" del ministeri però no les duran a la Fiscalia

 

El Congrés reconeix que va existir una 'Operació Catalunya' contra càrrecs sobiranistes sota el mandat de Jorge Fernández Díaz al Ministeri d'Interior. La comissió d'investigació ha pactat unes conclusions (sense el suport del PP) on afirmen que hi va haver "ús partidista" del Ministeri de l'Interior i que es va crear una "estructura policial" amb el "consentiment" del ministre per "perseguir adversaris polítics". Concretament, es reconeix el cas de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, a qui van atribuir un compte fals a la banca suïssa; però no es reflecteix res sobre les converses entre el cap de l'Oficina Antifrau i el ministre Fernández Díaz. A les conclusions també es recull que la funció d'aquesta estructura policial –capitanejada per l'exdirector de la policia Ignasi Cosidó i l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino-, era "obstaculitzar" la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el PP. No hi ha hagut acord, però, per dur les conclusions a la Fiscalia.

Després de tres mesos de compareixences, s'ha tancat la comissió d'investigació sobre l'ús partidista del Ministeri de l'Interior durant el mandat de Jorge Fernández Díaz amb l'aprovació de les conclusions. El text, consensuat per tots els grups menys el PP i amb l'abstenció de Cs, reconeix que hi va haver una "estructura policial" que rebia ordres per fer "seguiment, investigació i percussió d'adversaris polítics". Al text es conclou que es va fer un "ús fraudulent" del catàleg de llocs de treball per crear aquesta estructura, sota les instruccions de l'exdirector de la policia Ignasi Cosidó i per ordre de l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino. A més, "amb el consentiment i coneixement" del mateix ministre. 
 

Malgrat que no s'esmenta res sobre les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, els grups sí han consensuat poder recollir a les conclusions el cas de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a qui atribuïen un compte fals a la banca suïssa. Durant la compareixença, el cap de la policia espanyola, José Ángel Fuentes Gago, va confirmar que havia volat a Suïssa per buscar proves contra Trias en un avió flotat per Interior. 

Va argumentar que ho feia per comprovar un "error tipogràfic" en el nom de l'exalcalde en un comunicat que havia fet la banca suïssa. Segons el PDeCAT, Gago no va dir la veritat a la comissió perquè la banca suïssa va enviar un segon comunicat corregit l'endemà. Per tant, consideren que ha mentit a una comissió d'investigació, un fet tipificat com a delicte i que posaran en coneixement de la Mesa per tal que inici els tràmits per denunciar-lo. A banda del cas de Trias, també s'assenyalen d'altres situacions que afecten el PSOE o Podemos (amb l'informe Pisa contra Pablo Iglesias). Segons les conclusions, aquesta mateixa estructura policial també tenia la funció, segons recullen les conclusions, d'obstaculitzar" la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el PP. 

"Abús de poder i utilització partidista de mitjans"



Per a la comissió, aquestes decisions han suposat una "inacceptable utilització partidista" amb unes finalitats polítiques "dels mitjans, els efectius i els recursos del Ministeri de l'Interior o dels cossos i forces de seguretat de l'Estat". A més, recullen que hi ha hagut un "abús de poder" que consideren que "trenca les regles essencials de la democràcia i l'estat de dret". Així mateix, s'ha consensuat una conclusió que critica la falta d'informació facilitada pel govern espanyol. 
 

Sense acord per anar a la fiscalia 
 


Malgrat les dures crítiques polítiques, no hi ha hagut acord per portar les conclusions a la fiscalia, tal i com demanaven grups com PDeCAT, ERC i Podem. El bloqueig del PP, PSOE i Cs ho ha evitat. Davant d'aquesta situació, la portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, ha anunciat que presentaran una querella per tal de fer arribar tota la informació a la Fiscalia. 

L'única conclusió que ha aconseguit el suport de tots els grups –inclòs el PP- és aquella que defensa la policia estatal com a institució. 

 

El PP es queda sol 
 

El PP s'ha quedat sol a la comissió i ha criticat el funcionament de la mateixa. Segons el diputat popular Carlos Rojas, "no ha servit per solucionar cap problema" i ha negat que hagi quedat acreditat que hi havia cap operació contra Catalunya. "No hi ha cas ni causa", ha manifestat. Segons Rojas, la comissió ha estat un intent "d'aïllar i atacar políticament el PP.

 

"Conclusions de mínims"
 

 

Els representants del PDeCAT i ERC han mostrat satisfacció a mitges i consideren que són "conclusions de mínims". Per una banda, remarquen que s'ha donat per fet que existia una "brigada política" i que va existir una "vinculació" entre la cúpula policial i la del ministeri de l'Interior amb finalitats partidistes. Tanmateix, les dues formacions consideren que les conclusions no han anat al fons de la qüestió. "La comissió ha demostrat que existia un GAL, amb l'única diferència que no matava i només difamava i perseguia la dissidència política", ha dit el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. 
 

Per part del PDeCAT, el diputat Sergi Miquel valora que és "una bona notícia" que s'hagi constatat que existia una policia política i que "criminalitzi les accions del ministre". Ara bé, ha lamentat que no ho han tingut fàcil per a treballar pel "bloqueig informatiu" per part del govern espanyol i perquè PP, PSOE i Cs han bloquejat moltes de les compareixences demanades. Un cop aprovades les conclusions, hauran de passar pel plenari del Congrés. A més, cada partit ha afegit a l'annex les conclusions redactades per cada grup parlamentari (el que es coneix com a vot particular). 

 

Tres mesos de compareixences 
 

Al llarg dels tres mesos d'activitat han desfilat per la comissió l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó, i aquest dimecres l'exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino i de l'exinspector en cap de la Policia José Ángel Fuentes Gago. Malgrat tot, PSOE, PP i Cs van forçar el tancament de la comissió i van evitar noves compareixences, entre elles, les de l'excomissari Villarejo. 

 

Comentaris