Els veïns de Les Oluges (La Segarra) trobaran el proper 26 de maig paperetes electorals del PSC i del PP amb dos candidats dels quals no n’hauran sentit a parlar mai. No faran campanya al poble, i encara que guanyessin les eleccions, no serien ni alcaldes ni regidors perquè la seva és una llista fantasma. En aquest municipi s’escullen 5 regidors, però el PSC i el PP només presenten un candidat que no té equip de govern i que molt probablement no ubicava al mapa Les Oluges fins que l’aparell del partit li va demanar que posés el seu nom per presentar una llista en un poble on ni el PP ni el PSC tenen un sol militant o simpatitzant disposat a defensar les sigles a les urnes. Aquesta llista fantasma és només una de les 117 que ha presentat el PSC per a les eleccions municipals del total de 542 candidatures a arreu del país. És a dir, que el 22,3% de les llistes socialistes no són viables perquè, en cas de victòria, no hi hauria regidors per governar el municipi. A aquestes llistes cal afegir-ne desenes en les quals el candidat a l’alcaldia és un ‘candidat paracaigudista’, és a dir, que tot i comptar amb prou noms com per completar la candidatura i governar en cas de victòria, ni tan sols resideix al municipi per al qual es presenta. 

Voluntaris per a falsos alcaldables

 

El Món, tal i com ja va fer el 2015, ha repassat els 947 municipis catalans per comptar quantes llistes electorals són reals i quantes, tot i estar emparades per la Loreg, només responen a interessos econòmics i polítics d’un partit i no pas a la voluntat d’oferir un projecte de govern. El PSC lidera de llarg aquest inventari amb 117 llistes –el 2015 en va presentar 145-, mentre que el PP, que fa quatre anys en presentava 140, ara només n’ha confeccionat 22. Probablement, no per falta de ganes, sinó perquè no ha trobat voluntaris per posar el seu nom en una llista fantasma. I això que els populars van enviar una carta a la militància de tot l’Estat demanant que oferissin el seu nom per completar candidatures a Catalunya.

Per demarcacions, el PSC presenta 37 llistes fantasma a Girona –sense comptar les llistes completes amb candidats paracaigudistes-, 59 a Lleida, 19 a Tarragona i 2 a Barcelona, mentre que els populars, en hores baixes, en fan 6 a Girona, 13 a Lleida, 2 a Tarragona i 1 a Barcelona. A tall d’exemple, els socialistes han fet aquesta pràctica a Ultramort, Vilopriu, Garrigoles, Vilamaniscle, Pontós, Queralbs, Vidrà, Das, Susqueda, Ogassa, Tiurana, Montoliu de Segarra, Sant Guim, Tuixén, Vallbona de les Monges, Fulleda, la Bisbal de Falset, Mont-ral, Pontils, Gratallops, la Vilella Alta, Viver i Serrateix i Sant Sadurní d’Ososmort. Els populars ho han fet a Duesaigües, Renau, Aspa, la Pobla de Cérvoles, Alcanó, Tarroja de Segarra, Maldà, Alòs de Balaguer, Siurana o Vilopriu. Del bloc unionista, ni Ciutadans ni VOX no han presentat llistes fantasma a Catalunya, però sí que han utilitzat candidats paracaigudistes. El cas més evident, Manuel Valls a Barcelona.

Pel que fa a candidats que no resideixen al municipi, un cas curiós és el de Tossa de Mar, on la candidata del PSC és una completa desconeguda per als vilatans malgrat que els socialistes van arribar a governar aquesta població. Sant Climent Sescebes, Cantallops, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Palau de Santa Eulàlia i Capmany, per exemple, tenen candidats del PSC que són de Barcelona. El PP, tot i tenir poques llistes fantasma per falta de voluntaris, ha aconseguit bastir-ne una a Altafulla on els 13 candidats són forans.

ERC, JxCAT i la CUP no presenten candidats paracaigudistes, però sí que han registrat algunes llistes incompletes que també poden considerar-se fantasma perquè no tenen el nombre de candidats estipulats. Així, ERC ha presentat 30 llistes incompletes en municipis representats per 3 o 5 regidors (per exemple, Castellar de n’Hug, Besora, Veciana, Gallifa, Ossó de Sió, Prullans, Beuda i Tiurana), JxCAT en 24 (entre altres, Setcases, Nalec, Vallbona de les Monges, Abella de la Conca, Senterada, Bellprat o Besora) i la CUP en 5 (Maldà, Beuda, Mollet de Peralada, Guixers, Lladurs). Els Comuns ho fan en un municipi (Vilella Baixa), igual que Demòcrates (Gallifa) i Convergents (Torroja del Priorat). Els 61 pobles de Catalunya amb menys de 100 habitants no estan comptabilitzats en aquest recompte, ja que són entitats municipals descentralitzades (EMD), i no consten com a pobles amb ajuntament propi, i es regeixen per un consell obert.

 

Poder polític i subvencions electorals

 

Per quina raó alguns partits estan disposats a fer el ridícul i a estafar els veïns de moltes poblacions fent-los creure que tenen interès pel seu municipi? Perquè la recompensa política i econòmica és atractiva. Les cadires als consells comarcals i les diputacions es reparteixen pel nombre de vots, no pas pel nombre de regidors obtinguts per cada candidatura, i per tant, cada sufragi compta a l’hora de tenir o no tenir presència en aquests ens supramunicipals. Per pocs vots que ‘rasquin’ en els municipis on presenten llistes fantasma, més en tindran per al còmput de consells comarcals i Diputació. I en aquests organismes no només es gestiona un pressupost elevat, sinó que hi ha possibilitat de col·locar un gran nombre d’assessors de cada partit.

I els diners. A banda de les subvencions per vots recollits i per propaganda electoral, la presentació de tantes llistes fantasma els ha permès d’arribar a cobrir el 50% dels municipis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. I això té premi: 150.301,11 euros per cada província, és a dir, 601.204.44 euros euros per les quatre províncies, que paga l’Estat a compte de la caixa dels contribuents. I si sona la flauta i un regidor sortís escollit, són 270,90 euros més per cada regidor electe, als quals se sumen 0,54 euros per cada vot aconseguit per una candidatura que hagi obtingut almenys un regidor.

Aquest és el bluf de les llistes fantasma i el negoci econòmic que comporten, totalment legal i emparat per la Loreg. Ara fa 4 anys, el PSC presentava 145 llistes fantasma, i el PP, 140. Els socialistes van argumentar que presentar candidatures en aquests municipis era la garantia que tots els catalans tenien el dret de poder votar PSC encara que en el seu municipi no hi hagués voluntaris per bastir una llista completa. l resultat: 331 vots, un sol regidor. A més a més, en el 28% dels municipis -40-, el PSC no ha recollit ni un sol vot. Pel que fa al PP, el 2015 no obtenia ni un sol regidor en aquestes poblacions, i en un 35% -48 municipis- havia deixat el comptador a zero vots.