Òmnium ha recordat aquest vespre el primer aniversari de la sentència del Procés. Ha estat amb un col·loqui entre jurídic i polític amb Marina Roig, l’advocada de Jordi Cuixart, president de l’entitat; l’advocada d’Iridia i impulsora d’Internacional Trial Watch, Anaïs Franquesa – i la també lletrada Laia Serra, membre de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans. Totes tres moderades per la periodista Laura Aznar.
Les tres ponents han coincidit a assegurar que la sentència contra els líders polítics i el “seu contingut polític” ha influït en la judicatura. De fet, Serra ha advertit que s’està anul·lant la possibilitat de lluita d’una generació de joves arran de la repressió. Després de la sentència del Procés no confio en la judicatura”, ha subratllat. “Aquests processos busquen llançar missatges dissuasoris i busquen mesures de prohibició. Tots aquests joves que ara estan investigats i el seu entorn tindran por i poden quedar neutralitzats”, ha destacat Serra.
Franquesa també ha demanat ser “conscients” de la “regressió i la repressió” que ara esberla la seguretat jurídica que més o menys s’ostentava en casos com els aldarulls. “Ens trobem que casos que fa 5 anys anàvem als tribunals i ens trobàvem absolucions, ara no ho podem assegurar. En part per l’actuació de la fiscalia, hi ha possibles condemnes de 3 anys per fer una protesta pacífica per denunciar accions immobiliàries”, ha exposat. Com exemple, Roig ha recordat el cas del sindicat de policies que defensa els agents investigats per la seva participació el Primer d’Octubre va demanar imputar els ciutadans que els havien denunciat i ho van argüir amb “paràgrafs sencers de la sentència” escrita per Manuel Marchena.
La reforma de la sedició
Per altra banda, Roig ha titllat la reforma del delicte de sedició proposada al Congrés és un “caramel enverinat”. “L’única part positiva d’aquest intent de reforma és un reconeixement de l’Estat espanyol que la sentència és injusta. Si no fos injusta, no la voldrien tocar”, ha afegit. Una opinió compartida per Franquesa i Serra. També s’han mostrat dubtosos amb una amnistia si “també servís pels policies que estan investigats per la seva actuació del Primer d’Octubre”. Ara bé Franquesa ha destacat que hi ha exemples, com Colòmbia, on l’amnistia només va servir per una de les parts i no pas per les forces armades o els cossos policials de l’Estat. Un exemple que també podria servir pel cas català “L’amnistia seria l’única solució possible, perquè tant l’indult com la reforma del delicte de sedició afectarien només a 9 persones en concret. Aquí no estem parlant de 9 persones, sinó de tots aquells represaliats per aquest procés”, ha reblat Roig.
